La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Temes bíblics

Què diu la Bíblia sobre pelegrins?

24 versets sobre pelegrins, ordenats per rellevància.

  1. 1 Pere 2:11

    Estimats, us exhorto, com a estrangers i forasters que sou, a apartar-vos dels desigs terrenals que combaten contra vosaltres.

  2. Filipencs 3:20

    Nosaltres, en canvi, tenim la nostra ciutadania al cel, i és d’allà que esperem el Salvador, Jesucrist, el Senyor.

  3. Hebreus 11:13

    Tots aquests moriren en la fe, sense haver obtingut allò que Déu els prometia, sinó veient-ho i saludant-ho de lluny, i reconeixent que eren estrangers i forasters a la terra.

  4. Gènesi 12:1

    El Senyor va dir a Abram: —Ves-te’n del teu país, de la teva família i de la casa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré.

  5. Joan 3:16-17

    Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell.

  6. Apocalipsi 18:4

    Vaig sentir encara una altra veu que deia des del cel: —Sortiu d’aquesta ciutat, poble meu, i no us faré solidaris dels seus pecats ni sereu tocats per les plagues que hi cauran;

  7. 1 Joan 3:1-2

    Mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare: ser anomenats fills de Déu. I ho som! Però el món no ens reconeix, perquè no l’ha reconegut a ell. Estimats, ara som fills de Déu, però encara no s’ha manifestat allò que serem. Sabem que, quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és.

  8. 1 Joan 2:15-17

    No estimeu el món ni res del que hi pertany. Si algú estimava el món, no tindria dintre d’ell l’amor del Pare. Perquè allò que pertany al món són les passions carnals, els desigs dels ulls, l’orgull de posseir. Tot això no ve del Pare, sinó del món. El món i els seus desigs passen, però els qui fan la voluntat de Déu viuen per sempre.

  9. Jaume 4:4

    Adúlters! ¿No sabeu que l’amistat amb el món és enemistat amb Déu? El qui vol ser amic del món es torna enemic de Déu.

  10. Hebreus 11:8-10

    Gràcies a la fe, Abraham, cridat per Déu, va obeir i se n’anà cap al lloc que havia de rebre en herència. Abraham sortí sense saber on anava. Gràcies a la fe, va residir com a estranger a la terra promesa, vivint en tendes amb Isaac i Jacob, hereus com ell de la mateixa promesa. És que esperava aquella ciutat ben fonamentada que té Déu mateix com a arquitecte i constructor.

  11. Romans 12:2

    No us emmotlleu al món present; deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte.

  12. Joan 15:19

    Si fóssiu del món, el món us estimaria com a cosa seva. Però vosaltres no sou del món: jo us he escollit del món, i per això el món us odia.

  13. Lluc 14:26-27

    —Si algú ve a mi i no m’estima més que el pare i la mare, la dona i els fills, els germans i les germanes, i fins i tot que la seva pròpia vida, no pot ser deixeble meu. Qui no porta la seva creu i em segueix, no pot ser deixeble meu.

  14. Levític 23:40-43

    El primer dia fareu unes enramades amb fruits d’arbres bonics, amb palmes, amb brancatge d’arbres frondosos i de salzes dels torrents: celebreu la festa amb alegria, durant una setmana, a la presència del Senyor, el vostre Déu. De generació en generació celebreu cada any aquesta festa de set dies dedicada al Senyor. Observeu perpètuament aquesta llei per totes les generacions. Celebreu la festa el mes setè: durant set dies heu de viure en cabanes. Vosaltres, els nascuts a Israel, viureu en cabanes, perquè els vostres descendents sàpiguen que vaig fer viure en cabanes els israelites quan els va

  15. 2 Timoteu 3:16

    Tota l’Escriptura és inspirada per Déu i útil per a ensenyar, refutar, corregir i educar en el bé,

  16. 2 Corintis 5:7

    ja que fem camí per la fe, sense veure-hi.

  17. Apocalipsi 1:1

    Revelació de Jesucrist, que Déu li donà perquè fes conèixer als seus servents allò que aviat s’ha de complir. Jesucrist envià el seu àngel per comunicar-la a Joan, el seu servent,

  18. 1 Pere 1:17

    A ell, que no fa distinció de persones i que judica cadascú segons les seves obres, vosaltres l’invoqueu com a Pare. Viviu, doncs, reverenciant-lo tot el temps que passeu com a estrangers en aquest món.

  19. 1 Pere 1:1-25

    Pere, apòstol de Jesucrist, als escollits de Déu que viuen com a forasters a la diàspora: al Pont, a Galàcia, a Capadòcia, a l’Àsia i a Bitínia, escollits des de sempre per decisió de Déu Pare i santificats per l’Esperit, destinats a obeir Jesucrist i a ser aspergits amb la seva sang. Us desitjo que rebeu ben abundoses la gràcia i la pau. Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que pel seu gran amor ens ha engendrat de nou gràcies a la resurrecció de Jesucrist d’entre els morts. Ell us ha destinat a una esperança viva i a una heretat incorruptible, indestructible, immarcescible,

  20. Hebreus 11:10

    És que esperava aquella ciutat ben fonamentada que té Déu mateix com a arquitecte i constructor.

  21. Romans 1:2

    Aquest evangeli, que Déu ja havia promès pels seus profetes en les Escriptures santes,

  22. Gènesi 1:1-31

    Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües. Déu digué: —Que existeixi la llum. I la llum va existir. Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. Déu va donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia. Déu digué: —Que hi hagi un firmament enmig de les aigües, per a separar unes aigües de les altres. I va ser així. Déu va fer la volta del firmament i va separar les aigües que hi ha a sota la

  23. 1 Pere 4:2

    i vol viure el temps que encara ha de passar en el cos, no d’acord amb les passions humanes, sinó fent la voluntat de Déu.

  24. Hebreus 11:1-40

    La fe és posseir anticipadament allò que esperem, és conèixer realitats que no veiem. Els antics, per la fe, s’han fet mereixedors d’un gran testimoni. Gràcies a la fe, comprenem que tot l’univers va ser creat per la paraula de Déu i que, per tant, allò que veiem prové d’allò que no és visible. Gràcies a la fe, Abel va oferir a Déu un sacrifici millor que el de Caín. Per aquesta fe, Abel va rebre el testimoni que era just, ja que Déu va acceptar els dons que li oferia. Ell va morir, però la seva fe encara parla. Gràcies a la fe, Henoc va ser endut de la terra perquè no veiés la mort, i ningú n

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics