Què diu la Bíblia sobre penuel?
24 versets sobre penuel, ordenats per rellevància.
- 1 Reis 12:25
Jeroboam va fortificar Siquem, situada a les muntanyes d’Efraïm, i s’hi va establir. Després va fortificar Penuel.
- Gènesi 32:31
Jacob va donar a aquell lloc el nom de Penuel, perquè deia: —He vist Déu cara a cara i n’he sortit amb vida.
- Jutges 8:8
Des d’allí Gedeó va pujar a Penuel i va fer la mateixa petició als seus habitants. Però aquests li contestaren el mateix que la gent de Sucot.
- Jutges 8:17
També va enderrocar la torre de Penuel i matà la gent d’aquella vila.
- Gènesi 32:30
Jacob li demanà: —Digues-me, si et plau, el teu nom. Però ell va respondre: —Per què em preguntes el meu nom? I el va beneir allà mateix.
- Romans 8:18
Jo penso que els sofriments del món present no són res comparats amb la glòria que s’ha de revelar en nosaltres.
- Joan 1:1
Al principi existia la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu.
- Osees 12:4
Jacob va suplantar el seu germà dins les entranyes de la mare, i quan va ser un home va lluitar amb Déu,
- 1 Cròniques 8:25
Ifdeià i Penuel.
- 1 Cròniques 4:4
Hur va tenir també Penuel, fundador de Guedor, i Ézer, fundador d’Huixà. Tots aquests van ser els fills d’Hur, primogènit d’Efrata i fundador de Betlem.
- Jutges 8:9
Llavors, també ell va replicar a la gent de Penuel: —Quan torni victoriós, enderrocaré aquesta torre.
- Joan 3:16-17
Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell.
- Isaïes 7:14
Doncs ara el Senyor mateix us donarà un senyal: la noia que ha d’infantar tindrà un fill, i li posarà el nom d’Emmanuel (que vol dir: “Déu amb nosaltres”).
- Gènesi 32:7
Els missatgers van tornar on era Jacob i li digueren: —Hem anat a trobar el teu germà Esaú. Ara ve cap a tu amb quatre-cents homes.
- Gènesi 1:1
Al principi, Déu va crear el cel i la terra.
- Filipencs 4:6
No us inquieteu per res. En tota ocasió acudiu a la pregària i a la súplica i presenteu a Déu les vostres peticions acompanyades d’acció de gràcies.
- Lluc 2:1-24
Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l’imperi. Aquest cens va ser anterior al que es feu quan Quirini era governador de Síria. Tothom anava a inscriure’s, cadascú a la seva població. També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la casa i la família de David. Josep havia d’inscriure’s juntament amb Maria, que estava compromesa amb ell en matrimoni. Maria esperava un fill. Mentre eren allà, se li van complir els dies i va infantar el seu fill primogènit; el va faixar amb bolquer
- Gènesi 32:24-32
Els va fer passar a l’altra banda del riu i també hi dugué tot el que tenia; i ell es va quedar sol. Llavors un desconegut va lluitar amb ell fins a trenc d’alba. Veient que no podia vèncer Jacob, tot lluitant li va donar un cop a l’articulació de la cuixa i la hi va desllorigar. Després digué a Jacob: —Deixa’m anar, que despunta l’alba. Jacob va respondre: —No et deixaré anar que no m’hagis beneït. L’altre li va demanar: —Com et dius? Ell respongué: —Jacob. Li diu: —D’ara endavant no et diràs més Jacob, sinó Israel, perquè has lluitat amb Déu i amb els homes, i has vençut. Jacob li demanà: —D
- Gènesi 32:1-32
L’endemà, Laban es llevà de bon matí, besà les seves filles i els seus nets i els va beneir. Després se’n tornà a casa seva. Jacob va continuar el seu camí i se li van acostar uns àngels de Déu. En veure’ls exclamà: —És el campament de Déu! I va anomenar aquest lloc Mahanaim. Jacob va enviar davant d’ell missatgers al seu germà Esaú, al país de Seïr, al camp d’Edom. Els va donar aquest encàrrec: —Digueu al meu senyor Esaú: “El teu servent Jacob et fa saber això: Vaig emigrar a casa de Laban i m’hi he quedat fins ara. Soc propietari de bous i ases, d’ovelles i cabres, de servents i serventes. T
- Apocalipsi 3:20
Mira, soc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi.
- 1 Joan 4:8
El qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor.
- 1 Pere 5:7
Descarregueu en ell totes les vostres preocupacions, ja que ell mateix té cura de vosaltres.
- Jaume 2:26
Així com el cos, sense l’esperit, és mort, també la fe sense les obres és morta.
- Hebreus 11:1-40
La fe és posseir anticipadament allò que esperem, és conèixer realitats que no veiem. Els antics, per la fe, s’han fet mereixedors d’un gran testimoni. Gràcies a la fe, comprenem que tot l’univers va ser creat per la paraula de Déu i que, per tant, allò que veiem prové d’allò que no és visible. Gràcies a la fe, Abel va oferir a Déu un sacrifici millor que el de Caín. Per aquesta fe, Abel va rebre el testimoni que era just, ja que Déu va acceptar els dons que li oferia. Ell va morir, però la seva fe encara parla. Gràcies a la fe, Henoc va ser endut de la terra perquè no veiés la mort, i ningú n
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.