Què diu la Bíblia sobre perdent?
24 versets sobre perdent, ordenats per rellevància.
- 2 Timoteu 3:16
Tota l’Escriptura és inspirada per Déu i útil per a ensenyar, refutar, corregir i educar en el bé,
- 1 Pere 2:24-25
Ell mateix va portar els nostres pecats en el seu cos sobre el patíbul, perquè, morts al pecat, visquéssim com a justos; amb les seves ferides us curava. Tots anàveu esgarriats com ovelles disperses, però ara heu tornat al pastor i guardià de les vostres ànimes.
- 2 Pere 1:2-4
Us desitjo que rebeu ben abundoses la gràcia i la pau per mitjà del coneixement de Déu i de Jesús, nostre Senyor. El poder diví ens ha donat tot el que és necessari per a la vida i la pietat, fent-nos conèixer aquell qui ens ha cridat amb la seva glòria i amb tota la seva força. Per elles ens han estat concedides les promeses més grans i precioses; gràcies a aquestes promeses podreu fugir de la corrupció que hi ha en el món, provocada per les passions, i sereu partícips de la naturalesa divina.
- Lluc 15:32
Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat.
- Apocalipsi 14:12
Aquí mostrarà la seva perseverança el poble sant, els qui guarden els manaments de Déu i la fe en Jesús!
- Hebreus 10:25
No deixem d’assistir a les reunions comunitàries, com alguns han pres per costum; més aviat exhortem-nos els uns als altres. I més ara, que veieu que s’acosta el darrer dia.
- 1 Timoteu 2:4
que vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat.
- Efesis 4:23-25
renoveu espiritualment el vostre interior i revestiu-vos de l’home nou, creat a imatge de Déu en la justícia i la santedat que neixen de la veritat. Per tant, abandoneu la mentida i que cadascú digui la veritat al seu proïsme , ja que tots som membres els uns dels altres.
- Gènesi 1:1-31
Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües. Déu digué: —Que existeixi la llum. I la llum va existir. Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. Déu va donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia. Déu digué: —Que hi hagi un firmament enmig de les aigües, per a separar unes aigües de les altres. I va ser així. Déu va fer la volta del firmament i va separar les aigües que hi ha a sota la
- Colossencs 2:9-10
Perquè en ell resideix corporalment tota la plenitud de la divinitat, i vosaltres heu arribat a la plenitud gràcies a ell, que és cap de totes les potències i autoritats.
- Filipencs 2:2
us demano que feu complet el meu goig: tingueu els mateixos sentiments i el mateix amor els uns pels altres, unànimes i units de cor.
- Efesis 1:22-23
Déu ho ha posat tot sota els seus peus , i a ell, l’ha posat al capdamunt de tot com a cap de l’Església, que és el seu cos, la plenitud d’aquell qui omple totes les coses.
- 1 Corintis 12:15-22
Si el peu deia: «Com que no soc mà, no soc del cos», no per això deixaria de ser del cos. I si l’orella deia: «Com que no soc ull, no soc del cos», no per això deixaria de ser del cos. Si tot el cos fos ull, com podria sentir-hi? Si tot el cos fos oïda, com podria olorar? Però Déu ha distribuït en el cos cada un dels membres de la manera que li ha semblat. Si tot el cos es reduís a un sol membre, on seria el cos? Així, doncs, els membres són molts, però el cos és un de sol. L’ull no pot dir a la mà: «No em fas cap falta», ni tampoc el cap als peus: «No em feu cap falta.» Ben al contrari, els m
- Romans 15:5-6
Que Déu, de qui provenen la constància i el consol, us concedeixi de viure unànimement i d’acord els uns amb els altres, a exemple de Jesucrist; així, amb un sol cor i a una sola veu, glorificareu el Déu i Pare de Jesucrist, Senyor nostre.
- Romans 12:4-8
En un cos hi ha molts membres, i no tots tenen la mateixa funció; també nosaltres, que som molts, units a Crist formem un sol cos i som membres els uns dels altres. Tenim dons diferents, segons la gràcia que hem rebut. Si és el do de profecia, exercim-lo d’acord amb la fe; si és el de servei, exercim-lo servint; si és el d’ensenyar, ensenyant; si és el d’exhortar, exhortant. El qui reparteix les almoines, que ho faci amb senzillesa; el qui presideix, que sigui sol·lícit; el qui fa obres de misericòrdia, que les faci amb alegria.
- Fets 2:27-28
no abandonaràs la meva vida enmig dels morts, no deixaràs veure al teu Sant la corrupció. M’ensenyaràs el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir al teu davant.
- Joan 19:26-27
Quan Jesús veié la seva mare i, al seu costat, el deixeble que ell estimava, digué a la mare: —Dona, aquí tens el teu fill. Després digué al deixeble: —Aquí tens la teva mare. I d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva.
- Joan 17:12-14
Mentre era amb ells, jo els guardava en el teu nom, el que tu m’has donat. He vetllat per ells i no se n’ha perdut ni un de sol, fora del qui s’havia de perdre, perquè es complís el que diu l’Escriptura. Però ara vinc a tu, i mentre encara soc al món dic tot això, perquè ells tinguin també l’alegria que jo tinc, una alegria completa. Jo els he confiat la teva paraula, però ara el món els odia, perquè no són del món, com jo tampoc no en soc.
- Joan 10:10-11
El lladre només ve per robar, matar i fer destrossa; jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir. »Jo soc el bon pastor. El bon pastor dona la vida per les ovelles.
- Joan 2:23-25
Mentre era a Jerusalem durant els dies de la festa de Pasqua, molts, veient els senyals que feia, van creure en el seu nom. Però Jesús no es fiava d’ells, perquè els coneixia tots i no necessitava que ningú li expliqués què són els homes: ell sabia prou què hi ha en el cor de cadascú.
- Lluc 24:13-18
Aquell mateix dia, dos dels deixebles feien camí cap a un poble anomenat Emmaús, que es troba a onze quilòmetres de Jerusalem, i conversaven entre ells de tot el que havia passat. Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se’ls va acostar i es posà a caminar amb ells, però els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo. Jesús els preguntà: —Què és això que comenteu entre vosaltres tot caminant? Ells es van aturar amb un posat trist, i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué: —¿Tu ets l’únic foraster dels que hi havia a Jerusalem que no saps el que hi ha passat aquests dies?
- Lluc 19:9-10
Jesús li digué: —Avui ha entrat la salvació en aquesta casa; perquè també aquest home és fill d’Abraham. El Fill de l’home ha vingut a buscar i salvar allò que s’havia perdut.
- Lluc 15:8-10
»O bé, ¿quina dona, si té deu monedes de plata i en perd una, no encén una llàntia i escombra la casa amb tota cura fins que la troba? I quan l’ha trobada, convida les amigues i veïnes dient-los: “Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat la moneda que havia perdut.” »Igualment jo us dic que hi ha una alegria semblant entre els àngels de Déu per un sol pecador que es converteix.
- Lluc 15:3-6
Jesús els va proposar aquesta paràbola: —¿Quin home d’entre vosaltres, si té cent ovelles i en perd una, no deixa les noranta-nou al desert i va a buscar la perduda fins que la troba? I quan l’ha trobada, se la posa a les espatlles ple d’alegria i, arribant a casa, convida els amics i els veïns dient-los: “Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat l’ovella que havia perdut.”
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.