Què diu la Bíblia sobre persones amb incapacitats?

1. Marc 1:40-45

   Un leprós el vingué a trobar i, agenollat, li suplicava: —Si vols, em pots purificar. Jesús, compadit, va estendre la mà, el tocà i li digué: —Ho vull, queda pur. A l’instant la lepra el va deixar i quedà pur. Tot seguit Jesús el va fer marxar, després d’advertir-lo severament. Li digué: —Vigila de no dir res a ningú. Ves només a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificació el que va ordenar Moisès: això els servirà de prova. Però ell, així que se n’anà, començà de pregonar la nova i escampar-la pertot arreu, de manera que Jesús ja no podia entrar obertament en cap població,

2. Èxode 4:11

   El Senyor li respongué: —Qui ha donat la boca a l’home? Qui el fa tornar mut o sord? Qui li dona la vista o fa que sigui cec? ¿No soc jo, el Senyor?

3. Levític 19:14

   No insultis un sord ni facis la traveta a un cec. Pensa que el teu Déu ho veu tot. Jo soc el Senyor.

4. Joan 9:1-3

   Jesús, tot passant, veié un home que era cec de naixement. Els seus deixebles li van preguntar: —Rabí, qui va pecar perquè nasqués cec: ell o els seus pares? Jesús respongué: —No ha estat per cap pecat, ni d’ell ni dels seus pares, sinó perquè es manifestin en ell les obres de Déu.

5. Lluc 14:13-21

   Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors, perquè ells no tenen res per a recompensar-te, i la recompensa, la trobaràs quan ressuscitin els justos. Un dels qui eren a taula amb Jesús, quan va sentir aquestes paraules, li digué: —Feliç el qui prendrà part en l’àpat del Regne de Déu! Jesús li respongué: —Un home feia un gran banquet i va convidar-hi molta gent. »A l’hora de l’àpat va enviar el seu servent a dir als convidats: »—Veniu, que ja tot és a punt. »Però tots, sense excepció, començaren d’excusar-se. El primer li digué: »—He compra

6. Mateu 20:28-34

   com el Fill de l’home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida en rescat per tothom. Mentre sortien de Jericó, molta gent seguia Jesús. Dos cecs que seien a la vora del camí van sentir dir que passava Jesús, i començaren a cridar: —Senyor, Fill de David, tingues pietat de nosaltres! La gent els renyava perquè callessin, però ells cridaven encara més fort: —Senyor, Fill de David, tingues pietat de nosaltres! Jesús s’aturà, els cridà i digué: —Què voleu que faci per vosaltres? Ells li responen: —Senyor, que se’ns obrin els ulls. Jesús se’n compadí, els va tocar els ul

7. Èxode 6:12-13

   Moisès respongué al Senyor: —Ni tan sols els israelites no m’han escoltat. ¿Com m’ha d’escoltar el faraó, a mi que no em sé expressar? El Senyor va parlar amb Moisès i Aaron i els ordenà que anessin a trobar els israelites i el faraó, per fer sortir els israelites del país d’Egipte.

8. Apocalipsi 1:1

   Revelació de Jesucrist, que Déu li donà perquè fes conèixer als seus servents allò que aviat s’ha de complir. Jesucrist envià el seu àngel per comunicar-la a Joan, el seu servent,

9. Jeremies 1:5

   —Abans de formar-te en les entranyes de la mare, jo et coneixia; abans que sortissis del seu ventre et vaig consagrar profeta destinat a les nacions.

10. Mateu 5:1-48

    En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s’assegué, i se li acostaren els deixebles. Llavors, prenent la paraula, començà a ensenyar-los dient: —Feliços els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne del cel. »Feliços els qui ploren, perquè seran consolats. »Feliços els humils, perquè posseiran la terra. »Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè seran saciats. »Feliços els compassius, perquè seran compadits. »Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu. »Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu. »Feliços els perseguits pel fet de ser ju

11. 2 Corintis 12:9

    però ell m’ha donat aquesta resposta: «En tens prou amb la meva gràcia. En la feblesa es manifesta plenament el meu poder.» Per això em gloriaré sobretot de les meves febleses, perquè reposi sobre meu el poder del Crist.

12. 2 Corintis 12:7-9

    I perquè no m’enorgulleixi de les revelacions extraordinàries que he tingut, m’ha estat clavada una espina a la carn: és un enviat de Satanàs que em bufeteja perquè no m’enorgulleixi. He demanat tres vegades al Senyor que me n’alliberi, però ell m’ha donat aquesta resposta: «En tens prou amb la meva gràcia. En la feblesa es manifesta plenament el meu poder.» Per això em gloriaré sobretot de les meves febleses, perquè reposi sobre meu el poder del Crist.

13. 1 Corintis 12:1-31

    Pel que fa als dons de l’Esperit, germans, no vull que estigueu en la ignorància. Sabeu que, quan encara éreu pagans, us deixàveu arrossegar cap als ídols muts una vegada i una altra. Per això us faig saber que ningú que parli mogut per l’Esperit de Déu no diu: «Maleït sigui Jesús», i que tampoc ningú no pot dir: «Jesús és el Senyor» si no el mou l’Esperit Sant. Els dons són diversos, però l’Esperit és un de sol. Són diversos els serveis, però el Senyor és un de sol. Els miracles són diversos, però Déu és un de sol, i és ell qui ho obra tot en tots. Les manifestacions de l’Esperit que rep cada

14. Romans 5:3-5

    Més encara: fins i tot en les tribulacions trobem motiu de gloriar-nos, perquè sabem que la tribulació engendra paciència; la paciència, virtut provada; la virtut provada, esperança. I l’esperança no enganya, perquè Déu, donant-nos l’Esperit Sant, ha vessat en els nostres cors el seu amor.

15. Joan 3:16-17

    Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell.

16. Lluc 14:12-14

    Després digué al qui l’havia convidat: —Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni veïns rics. Et podrien tornar la invitació i ja tindries la teva recompensa. Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors, perquè ells no tenen res per a recompensar-te, i la recompensa, la trobaràs quan ressuscitin els justos.

17. Èxode 4:10-12

    Moisès va dir al Senyor: —Senyor, et demano que m’excusis. Jo no sé parlar. No n’he sabut mai, ni tampoc en sé ara que tu has parlat amb mi. No em surten les paraules. El Senyor li respongué: —Qui ha donat la boca a l’home? Qui el fa tornar mut o sord? Qui li dona la vista o fa que sigui cec? ¿No soc jo, el Senyor? Ara, doncs, ves, que jo seré amb tu quan parlis i t’ensenyaré què has de dir.

18. Joan 9:2-7

    Els seus deixebles li van preguntar: —Rabí, qui va pecar perquè nasqués cec: ell o els seus pares? Jesús respongué: —No ha estat per cap pecat, ni d’ell ni dels seus pares, sinó perquè es manifestin en ell les obres de Déu. Mentre és de dia, nosaltres hem de fer les obres del qui m’ha enviat: però ara s’acosta la nit, quan ningú no pot treballar. Mentre soc al món, soc la llum del món. Dit això, escopí a terra, va fer fang amb la saliva, el va estendre sobre els ulls del cec i li digué: —Ves a rentar-te a la piscina de Siloè —que vol dir «enviat». Ell hi va anar, s’hi rentà i tornà veient-hi.

19. 2 Samuel 9:1-13

    Un dia David va preguntar: —Hi ha cap supervivent de la família de Saül? El voldria afavorir, per amor de Jonatan. La família de Saül tenia un administrador que es deia Sibà. El van fer venir a palau, i David li va preguntar: —Ets tu Sibà? Ell respongué: —Per a servir-te. El rei li va demanar: —Queda algú de la casa de Saül? Voldria afavorir-lo, tal com vaig prometre en nom de Déu. Sibà va respondre al rei: —Queda encara un fill de Jonatan, esguerrat de tots dos peus. El rei preguntà: —On és? Sibà li respongué: —És a casa de Maquir, fill d’Ammiel, a Lodebar. Llavors el rei David el va fer anar

20. Levític 21:16-23

    El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: —Comunica això a Aaron: »Mai cap dels teus futurs descendents que tingui un defecte físic no podrà acostar-se a l’altar per oferir l’aliment que pertany al seu Déu: ni un cec, ni un coix, ni un que tingui el nas aixafat o les orelles deformades, o la cama o el braç trencats, ni un que sigui geperut o raquític, o malalt dels ulls o de la pell, amb sarna o tinya, o un castrat. Cap dels descendents del sacerdot Aaron que tingui un defecte físic no s’atansarà a l’altar per oferir les parts dels sacrificis cremades en honor del Senyor. Té un defecte i

21. 2 Corintis 4:17-18

    Els sofriments que ara passem són lleugers i d’un moment, però van acumulant un pes incomparablement immens de glòria, que durarà per sempre. Nosaltres no fixem la mirada en això que veiem, sinó en allò que no veiem, perquè les coses que veiem són temporals, però les que no veiem duren per sempre.

22. Mateu 15:31

    La gent, en veure que els muts parlaven, que els esguerrats quedaven curats, els coixos caminaven i els cecs hi veien, se’n meravellava i glorificava el Déu d’Israel.

23. Hebreus 11:1-40

    La fe és posseir anticipadament allò que esperem, és conèixer realitats que no veiem. Els antics, per la fe, s’han fet mereixedors d’un gran testimoni. Gràcies a la fe, comprenem que tot l’univers va ser creat per la paraula de Déu i que, per tant, allò que veiem prové d’allò que no és visible. Gràcies a la fe, Abel va oferir a Déu un sacrifici millor que el de Caín. Per aquesta fe, Abel va rebre el testimoni que era just, ja que Déu va acceptar els dons que li oferia. Ell va morir, però la seva fe encara parla. Gràcies a la fe, Henoc va ser endut de la terra perquè no veiés la mort, i ningú n

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics