Què diu la Bíblia sobre porc?
24 versets sobre porc, ordenats per rellevància.
- Levític 11:7-8
»El porc, que té la peülla partida però no és remugant. »No mengeu la carn d’aquests animals ni toqueu els seus cadàvers. Considereu-los impurs.
- Mateu 7:6
»No doneu als gossos les coses santes ni tireu les perles als porcs, perquè les trepitjaran i després encara es giraran per destrossar-vos.
- Levític 11:1-47
El Senyor va parlar encara a Moisès i a Aaron. Els digué: —Comuniqueu això als israelites: »D’entre tots els animals terrestres, podreu menjar els que tenen la peülla partida i remuguen. Però, pel que fa als animals remugants i als que tenen la peülla partida, no en menjareu els següents, que heu de considerar impurs: »El camell, que és remugant però no té la peülla partida. »El conill, que és remugant però no té la peülla partida. »La llebre, que és remugant però no té la peülla partida. »El porc, que té la peülla partida però no és remugant. »No mengeu la carn d’aquests animals ni toqueu els
- Isaïes 66:17
Els qui es consagren i purifiquen per entrar als jardins sagrats i van al darrere d’aquell qui hi ha al mig, els qui mengen carn de porc, de rates i d’altres animals detestables, aquests moriran tots alhora. Així ho ha dit el Senyor.
- Romans 8:1-39
Ara, doncs, ja no hi ha cap mena de condemna per als qui viuen en Jesucrist, perquè la llei de l’Esperit, que dona la vida en Jesucrist, t’ha alliberat de la llei del pecat i de la mort. Déu ha fet allò que la Llei no tenia forces per a fer a causa de la feblesa humana: enviant el seu propi Fill, esdevingut semblant a un home pecador i ofert en sacrifici pel pecat, Déu ha condemnat el pecat valent-se de la condició humana perquè les exigències justes de la Llei es complissin en nosaltres, que no vivim d’acord amb els desigs terrenals sinó d’acord amb l’Esperit. Els qui segueixen els desigs ter
- Marc 7:18-19
Jesús els respongué: —¿També vosaltres sou incapaços d’entendre-ho? ¿No compreneu que tot allò que entra a l’home des de fora no el pot fer impur, perquè no li va al cor, sinó al ventre, i acaba fora del cos? D’aquesta manera declarava purs tots els aliments.
- Mateu 8:29
Els endimoniats es posaren a cridar: —Per què et fiques amb nosaltres, Fill de Déu? ¿Has vingut aquí a turmentar-nos abans d’hora?
- Levític 20:27
»L’home o la dona que practiquin entre vosaltres la nigromància o les arts d’endevinar seran condemnats a mort. Moriran apedregats. Són responsables de la seva pròpia mort.
- 2 Pere 2:4
Perquè Déu no va perdonar els àngels que havien pecat, sinó que els enfonsà en els abismes tenebrosos de l’infern, on els té reservats per al dia del judici.
- Romans 1:1-32
Pau, servent de Jesucrist, cridat a ser apòstol, escollit per a anunciar l’evangeli de Déu. Aquest evangeli, que Déu ja havia promès pels seus profetes en les Escriptures santes, es refereix al seu Fill, descendent de David pel que fa al llinatge humà, i, per obra de l’Esperit Sant, entronitzat com a Fill poderós de Déu en virtut de la seva resurrecció d’entre els morts. Ell, Jesucrist, Senyor nostre, m’ha fet el do de ser apòstol per a dur gent de tots els pobles a l’obediència de la fe, a glòria del seu nom. Entre aquests hi sou també vosaltres, cridats per Jesucrist. A tots els estimats de
- Joan 3:16-17
Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell.
- Lluc 16:19-31
»Hi havia un home ric que portava vestits de porpra i de lli i celebrava cada dia festes esplèndides. Un pobre que es deia Llàtzer s’estava ajagut vora el seu portal amb tot el cos nafrat, desitjant de satisfer la fam amb les engrunes que queien de la taula del ric; fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres. »El pobre va morir, i els àngels el portaren al si d’Abraham. El ric també morí i el van sepultar. »Arribat al reialme de la mort, enmig de turments, alçà els ulls i veié de lluny Abraham, amb Llàtzer al seu costat. Llavors va exclamar: »—Abraham, pare meu, tingues pietat de mi i
- Lluc 9:1
Jesús va reunir els Dotze i els donà poder i autoritat per a treure tots els dimonis i guarir malalties.
- Lluc 1:1-80
Són molts els qui han emprès la tasca d’escriure un relat dels fets que s’han acomplert entre nosaltres, valent-se del que ens han transmès els qui des del principi en foren testimonis oculars i després esdevingueren servidors de la Paraula. També jo, havent-me informat minuciosament de tot des dels orígens, he decidit d’escriure-t’ho, il·lustre Teòfil, en una narració ordenada, perquè constatis la solidesa dels ensenyaments que has rebut. En temps d’Herodes, rei de Judea, hi havia un sacerdot del torn d’Abià que es deia Zacaries. La seva muller, descendent d’Aaron, es deia Elisabet. Tots dos
- Marc 9:25
Jesús, veient que hi acudia més gent, increpà l’esperit maligne amb aquestes paraules: —Esperit mut i sord, jo t’ho mano: surt d’aquest noi i no hi tornis a entrar més.
- Marc 9:17
Un de la gent li respongué: —Mestre, t’he portat el meu fill, posseït d’un esperit que el priva de parlar.
- Marc 5:7
i digué cridant amb veu forta: —Per què et fiques amb mi, Jesús, Fill del Déu altíssim? Et conjuro per Déu que no em turmentis!
- Mateu 25:41
»Després dirà als de la seva esquerra: »—Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels.
- Mateu 22:37-39
Jesús li digué: — Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament. Aquest manament és el més gran i el primer. El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix.
- Mateu 15:22-28
Una dona cananea, que era d’aquell territori, vingué a trobar-lo i es posà a cridar: —Senyor, Fill de David, tingues pietat de mi! La meva filla està endimoniada i sofreix molt. Jesús no li va tornar contesta. Els seus deixebles es van acostar i li demanaven: —Fes-la marxar: no fa més que cridar darrere nostre. Jesús els digué: —Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes de la casa d’Israel. Però la dona vingué a prosternar-se davant d’ell i li deia: —Senyor, ajuda’m! Jesús contestà: —No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets. Ella digué: —És veritat, Senyor, però tam
- Daniel 10:1-21
L’any tercer de Cir, rei de Pèrsia, Daniel, que duia el sobrenom de Belteixassar, va rebre una revelació. Era un missatge del tot cert que anunciava una gran tribulació. Ell va comprendre el missatge durant la visió. Daniel va dir: —Per aquells dies, jo, Daniel, m’havia posat de dol durant tres setmanes. No menjava aliments delicats, no tastava vi ni carn ni m’havia posat perfums durant aquelles tres setmanes. El dia vint-i-quatre del mes primer, jo era a la vora del gran riu Tigris. Alçant els ulls vaig veure un home vestit de lli i amb un cenyidor d’or d’Ufaz. El seu cos era com de crisòlit,
- Daniel 1:18-20
Quan va arribar el temps de presentar-los, segons l’ordre del rei, el cap del personal els va portar davant de Nabucodonosor. El rei va conversar amb ells. Entre tots, no n’hi havia cap com Daniel, Ananies, Misael i Azaries. Es van quedar, per tant, al servei del rei. En qualsevol qüestió que requerís saviesa o intel·ligència, el rei els trobava deu vegades superiors a tots els endevins i mags que hi havia en el seu reialme.
- Daniel 1:1-21
L’any tercer del regnat de Joiaquim, rei de Judà, Nabucodonosor, rei de Babilònia, va anar a Jerusalem i la va assetjar. El Senyor va posar a les seves mans Joiaquim, rei de Judà, i una part dels objectes del temple de Déu; Nabucodonosor se’ls va endur al país de Xinar i enriquí amb aquells objectes el tresor del seu déu. El rei va manar a Aixpenaz, cap del seu personal, que, d’entre els israelites, tant de la família reial com de les famílies nobles, escollís uns joves sense cap defecte i ben plantats, instruïts en totes les branques de la saviesa, intel·ligents i assenyats, aptes per a servi
- Isaïes 65:2-4
Tot el dia tinc les mans esteses cap a un poble rebel, que va per mals camins i segueix els seus capricis. És un poble que em provoca adorant altres déus sense parar: en els jardins sagrats immolen víctimes i cremen perfums sobre altars d’encens; s’asseuen dins les coves sepulcrals, passen la nit en aquests antres, mengen carn de porc sacrificada i suquen en plats de carn impura.
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.