Què diu la Bíblia sobre pot?
24 versets sobre pot, ordenats per rellevància.
- 1 Pere 5:8
Sigueu sobris, vetlleu! El vostre adversari, el diable, rugint com un lleó, ronda cercant qui engolir.
- Efesis 5:18
No us embriagueu de vi, que això porta a la disbauxa: ompliu-vos més aviat de l’Esperit.
- Romans 13:13-14
Com escau a ple dia, comportem-nos dignament, sense orgies ni borratxeres, sense luxúries ni disbauxes, sense baralles ni enveges. Revestiu-vos de Jesucrist, el Senyor, i no us ocupeu de satisfer els desigs terrenals.
- 1 Corintis 6:19-20
¿No sabeu que el vostre cos és temple de l’Esperit Sant que heu rebut de Déu i que habita en vosaltres? ¿No sabeu que no sou vostres? Heu estat comprats pagant un preu: glorifiqueu Déu en el vostre cos!
- Gàlates 5:19-21
Les conseqüències dels desigs terrenals són prou clares: comportaments libidinosos, impuresa, llibertinatge, idolatria, bruixeria, enemistats, discòrdies, gelosies, enfuriments, rivalitats, divisions, sectarismes, enveges, borratxeres, orgies i coses semblants. Ja us vaig advertir, i us adverteixo encara, que els qui obren així no rebran en herència el Regne de Déu.
- 1 Pere 5:7
Descarregueu en ell totes les vostres preocupacions, ja que ell mateix té cura de vosaltres.
- Gènesi 1:29
Déu digué encara: —Mireu, us dono totes les herbes que fan llavor arreu de la terra i tots els arbres que donen fruit amb la seva llavor, perquè siguin el vostre aliment.
- 2 Timoteu 3:16-17
Tota l’Escriptura és inspirada per Déu i útil per a ensenyar, refutar, corregir i educar en el bé, perquè el qui és home de Déu arribi a la maduresa i estigui equipat per a tota obra bona.
- Levític 19:1-37
El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: —Comunica això a tota la comunitat dels israelites: »Sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, soc sant. »Que tothom respecti la seva mare i el seu pare. »Guardeu el repòs dels meus dies festius. Jo soc el Senyor, el vostre Déu. »No us decanteu cap als ídols, no us fabriqueu déus de fosa. Jo soc el Senyor, el vostre Déu. »Quan oferiu al Senyor un sacrifici de comunió, feu-ho de manera que el Senyor es complagui en vosaltres. Mengeu la carn el mateix dia del sacrifici i l’endemà, però el tercer dia cremeu tot el que en quedi. Si algú en me
- Romans 13:1
Que tothom se sotmeti a les autoritats que exerceixen el poder, perquè tota autoritat ve de Déu, i les que de fet tenim han estat establertes per ell.
- Efesis 4:1
Ara jo, presoner per causa del Senyor, us demano que visqueu d’una manera digna de la vocació que heu rebut,
- 1 Corintis 15:33
No us deixeu enganyar: «Les males companyies corrompen els bons costums.»
- 1 Corintis 15:1-58
Us recordo, germans, l’evangeli que us vaig anunciar i que vosaltres acollíreu. Fins ara us hi heu mantingut ferms, i per ell obteniu la salvació, si el reteniu tal com us el vaig anunciar; altrament us hauríeu convertit inútilment a la fe. Primer de tot us vaig transmetre el mateix ensenyament que jo havia rebut: Crist morí pels nostres pecats, com deien ja les Escriptures, i fou sepultat; ressuscità el tercer dia, com deien ja les Escriptures, i s’aparegué a Cefes i després als Dotze. Després es va aparèixer a més de cinc-cents germans a la vegada, la majoria dels quals encara viuen, però al
- 1 Corintis 13:1-13
Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, seria com una esquella sorollosa o un címbal estrident. Si tingués el do de profecia i penetrés tots els misteris amagats de Déu i tot el coneixement, si tingués tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimés, no seria res. Si repartís tots els meus béns als pobres, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau i tingués així un motiu de glòria, però no estimés, de res no em serviria. L’amor és pacient, és bondadós; l’amor no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és groller ni interessat, no s’irrita ni e
- Romans 12:1-21
Germans, per la misericòrdia que Déu ens té, us exhorto a oferir-vos vosaltres mateixos com una víctima viva, santa i agradable a Déu: aquest ha de ser el vostre culte veritable. No us emmotlleu al món present; deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte. En virtut de la gràcia que he rebut, dic a cada un de vosaltres: no us tingueu per més del que sou; tingueu una idea justa de vosaltres mateixos, assenyadament, cadascú segons la mesura de la fe que Déu li ha concedit. En un cos hi ha mol
- Romans 8:1-39
Ara, doncs, ja no hi ha cap mena de condemna per als qui viuen en Jesucrist, perquè la llei de l’Esperit, que dona la vida en Jesucrist, t’ha alliberat de la llei del pecat i de la mort. Déu ha fet allò que la Llei no tenia forces per a fer a causa de la feblesa humana: enviant el seu propi Fill, esdevingut semblant a un home pecador i ofert en sacrifici pel pecat, Déu ha condemnat el pecat valent-se de la condició humana perquè les exigències justes de la Llei es complissin en nosaltres, que no vivim d’acord amb els desigs terrenals sinó d’acord amb l’Esperit. Els qui segueixen els desigs ter
- Joan 8:32
coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures.
- Joan 3:1-36
Hi havia un dels fariseus que es deia Nicodem. Era un dirigent dels jueus. Aquest home va anar de nit a trobar Jesús i li digué: —Rabí, sabem que ets un mestre que ve de Déu, perquè ningú no podria fer aquests senyals que tu fas si Déu no estigués amb ell. Jesús li respongué: —En veritat, en veritat t’ho dic: ningú no pot veure el Regne de Déu si no neix de dalt. Li diu Nicodem: —Com pot néixer un home que ja és vell? És que pot entrar altra vegada a les entranyes de la mare i tornar a néixer? Jesús respongué: —En veritat, en veritat t’ho dic: ningú no pot entrar al Regne de Déu si no neix de
- Joan 1:1-51
Al principi existia la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. Ella estava amb Déu al principi. Per ella tot ha vingut a l’existència, i res del que existeix no hi ha vingut sense ella. En ella hi havia la vida, i la vida era la llum dels homes. La llum resplendeix en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la. Déu envià un home que es deia Joan. Vingué com a testimoni a donar testimoni de la llum, perquè per ell tothom cregués. Ell no era la llum, venia solament a donar-ne testimoni. Existia el qui és la llum veritable, el qui ve al món i il·lumina tots els homes. Era prese
- Lluc 1:1-80
Són molts els qui han emprès la tasca d’escriure un relat dels fets que s’han acomplert entre nosaltres, valent-se del que ens han transmès els qui des del principi en foren testimonis oculars i després esdevingueren servidors de la Paraula. També jo, havent-me informat minuciosament de tot des dels orígens, he decidit d’escriure-t’ho, il·lustre Teòfil, en una narració ordenada, perquè constatis la solidesa dels ensenyaments que has rebut. En temps d’Herodes, rei de Judea, hi havia un sacerdot del torn d’Abià que es deia Zacaries. La seva muller, descendent d’Aaron, es deia Elisabet. Tots dos
- Marc 1:1-45
Comença l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu. En el profeta Isaïes hi ha escrit: Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí. És la veu d’un que crida en el desert: Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes. Es presentà, doncs, Joan, que batejava en el desert i que predicava un baptisme de conversió per al perdó dels pecats. Anaven a trobar-lo gent d’arreu de Judea i tots els habitants de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. Joan duia una roba de pèl de camell i portava una pell a la cintura; s’alimentava de llago
- Mateu 26:39
S’avançà un tros enllà, es prosternà amb el front a terra i pregava dient: —Pare meu, si és possible, que aquesta copa s’allunyi de mi. Però que no es faci com jo vull, sinó com tu vols.
- Mateu 13:1-23
Aquell dia, Jesús va sortir de la casa i es va asseure vora el llac. Es reuní tanta gent entorn d’ell, que va haver de pujar en una barca i s’hi assegué. La gent es quedà vora l’aigua. Ell els va parlar llargament en paràboles. Deia: —Un sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se les van menjar. Unes altres llavors van caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida van germinar, ja que la terra tenia poc gruix; però, quan sortí el sol, recremà les plantes, i es van assecar, perquè no tenien arrels. Un
- Mateu 8:28-34
Després Jesús va arribar a l’altra banda del llac, al territori dels gadarencs, i l’anaren a trobar dos endimoniats que venien de les coves sepulcrals; eren tan perillosos que ningú no s’aventurava a passar per aquell camí. Els endimoniats es posaren a cridar: —Per què et fiques amb nosaltres, Fill de Déu? ¿Has vingut aquí a turmentar-nos abans d’hora? Un tros lluny, hi pasturava un gran ramat de porcs. Els dimonis suplicaven a Jesús: —Si ens treus fora, envia’ns al ramat de porcs. Ell els digué: —Aneu-hi. Els dimonis van sortir i se n’anaren als porcs. Llavors tot el ramat es va tirar al llac
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.