La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Temes bíblics

Què diu la Bíblia sobre presumir?

24 versets sobre presumir, ordenats per rellevància.

  1. Efesis 2:8-9

    És per la gràcia que heu estat salvats per mitjà de la fe! I això no ve de vosaltres: és un do de Déu. No és fruit de les obres, perquè ningú no pugui gloriar-se’n.

  2. Jeremies 9:23-24

    D’una sola cosa podeu gloriar-vos: d’entendre’m i conèixer-me. Jo, el Senyor, estimo fidelment i obro amb dret i justícia sobre la terra. Aquestes són les coses que em complauen. Ho dic jo, el Senyor.» «Venen dies, ho dic jo, el Senyor, que demanaré comptes a tots els qui practiquen el ritu de la circumcisió:

  3. 2 Corintis 12:5-9

    D’aquest home, sí que me’n podria gloriar, però pel que fa a mi mateix, tan sols em gloriaré de les meves febleses. De fet, si em volgués gloriar, no seria un insensat, ja que diria la veritat, però m’estimo més no fer-ho; no vull que ningú es formi de mi una opinió superior al que m’ha vist fer o m’ha sentit dir. I perquè no m’enorgulleixi de les revelacions extraordinàries que he tingut, m’ha estat clavada una espina a la carn: és un enviat de Satanàs que em bufeteja perquè no m’enorgulleixi. He demanat tres vegades al Senyor que me n’alliberi, però ell m’ha donat aquesta resposta: «En tens

  4. 2 Corintis 12:1-21

    Em veig obligat a gloriar-me. Ja sé que no està bé, però em vull referir a les visions i revelacions que el Senyor m’ha concedit. Conec un home unit a Crist que, ara fa catorze anys, va ser endut fins al tercer cel. No em pregunteu si va ser en el cos o fora del cos; sols Déu ho sap. No sé, doncs, si aquest home va ser endut amb el cos o sense el cos, perquè tan sols ho sap Déu. El cert és que fou endut al paradís i va sentir-hi paraules inefables, que als humans no és permès de repetir. D’aquest home, sí que me’n podria gloriar, però pel que fa a mi mateix, tan sols em gloriaré de les meves f

  5. Jaume 4:6-7

    Però ell encara dona una gràcia més gran. Per això diu: Déu resisteix als orgullosos, però concedeix als humils la seva gràcia. Per tant, sotmeteu-vos a Déu. Resistiu al diable, i el diable fugirà lluny de vosaltres.

  6. 2 Timoteu 3:1-2

    Ja saps que en els darrers dies vindran temps difícils. Hi haurà homes dominats per l’amor a si mateixos, amics del diner, vanitosos, orgullosos, difamadors, rebels als pares, desagraïts, profanadors,

  7. 1 Corintis 4:7

    Què us fa superiors als altres? Què teniu que no hàgiu rebut? I si ho heu rebut, per què us en glorieu com si ho tinguéssiu de vosaltres mateixos?

  8. 1 Joan 4:1

    Estimats, no us refieu de qualsevol que sembli inspirat; més aviat poseu-lo a prova per veure si és de Déu, perquè corren pel món molts falsos profetes.

  9. Jaume 3:16-18

    Perquè on hi ha gelosies i rivalitats hi ha desordre i tota mena de males accions. En canvi, la saviesa que ve de dalt, primer de tot és pura; després, pacífica, amable, dòcil, plena de misericòrdia i de bons fruits, sense parcialitat ni hipocresia. El fruit de la justícia és sembrat en esperit de pau pels qui treballen per la pau.

  10. Romans 12:15-17

    Alegreu-vos amb els qui estan alegres, ploreu amb els qui ploren. Viviu d’acord els uns amb els altres. No aspireu a grandeses, sinó poseu-vos al nivell dels humils. No us tingueu per savis. No torneu a ningú mal per mal; mireu de fer el bé a tothom.

  11. Jaume 2:2-7

    Suposem que, mentre la vostra comunitat està reunida, entra un home amb un vestit magnífic i amb anells d’or, i entra també un pobre amb un vestit miserable. Si us fixeu en el qui porta el vestit magnífic i li dieu: «Seu aquí, en el lloc d’honor», i al pobre li dieu: «Tu queda’t dret, o seu aquí, als meus peus», ¿no esteu fent diferències entre vosaltres? ¿No sou uns jutges que es guien per criteris injustos? Escolteu, germans meus estimats: ¿No és Déu qui ha escollit els pobres d’aquest món per fer-los rics en la fe i hereus del Regne que ell ha promès als qui l’estimen? Però vosaltres deshon

  12. 1 Timoteu 6:17-19

    Recomana als rics d’aquest món que no siguin altius i que no confiïn en riqueses fugisseres, sinó en Déu, que ens proveeix de tot amb abundància perquè en fruïm. Digues-los que facin el bé, que s’enriqueixin de bones obres, que donin generosament, que sàpiguen compartir. Així aniran acumulant un tresor per al futur, un fonament magnífic i segur, i podran assolir la vida veritable.

  13. Filipencs 2:1-8

    Així, doncs, per tot el que trobeu en Crist d’encoratjament, de consol en l’amor, de comunió en l’Esperit, d’afecte entranyable i compassiu, us demano que feu complet el meu goig: tingueu els mateixos sentiments i el mateix amor els uns pels altres, unànimes i units de cor. No feu res per rivalitat ni per arrogància; amb tota humilitat, considereu els altres superiors a vosaltres mateixos. Que no miri cadascú per ell, sinó que procuri sobretot pels altres. Tingueu els mateixos sentiments que tingué Jesucrist: Ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb

  14. 1 Corintis 4:19-20

    Però, si Déu vol, tornaré ben aviat i aleshores sabré què valen aquests orgullosos no pel que diuen, sinó pel que poden fer: el Regne de Déu no consisteix en paraules, sinó en poder.

  15. 1 Corintis 2:3-7

    Havia vingut a trobar-vos feble, temorós i tremolós. Quan us parlava i us predicava, no ho feia amb el llenguatge persuasiu propi de la saviesa humana, sinó amb el poder convincent de l’Esperit, perquè la vostra fe no es fonamentés en la saviesa dels homes, sinó en el poder de Déu. De fet, als qui són adults en la fe, sí que els ensenyem una saviesa, però una saviesa que no és d’aquest món ni dels qui el dominen, que han de ser destituïts, sinó la saviesa de Déu, amagada en el seu designi: des d’abans dels temps ell l’havia destinada a ser la nostra glòria.

  16. Joan 14:12-14

    En veritat, en veritat us ho dic: qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i encara en farà de més grans, perquè jo me’n vaig al Pare. I tot allò que demanareu en nom meu, jo ho faré; així el Pare serà glorificat en el Fill. Sempre que demaneu alguna cosa en nom meu, jo la faré.

  17. Joan 8:13-18

    Els fariseus li digueren: —Tu dones testimoni de tu mateix: el teu testimoni no és vàlid. Jesús els va respondre: —Encara que jo doni testimoni de mi mateix, el meu testimoni és vàlid, perquè sé d’on vinc i on vaig. Però vosaltres no sabeu d’on vinc ni on vaig. Vosaltres judiqueu de manera purament humana; jo no judico ningú. I quan haig de judicar, el meu judici és vàlid, perquè no soc sol, sinó que amb mi hi ha el Pare que m’ha enviat; i, tal com està escrit en la vostra Llei, el testimoni de dues persones és vàlid. Jo dono testimoni de mi mateix, però també dona testimoni de mi el Pare que

  18. Joan 8:7

    Ells continuaven insistint en la pregunta. Llavors Jesús es va posar dret i els digué: —Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra.

  19. Joan 5:41

    »La glòria, no la rebo dels homes.

  20. Joan 5:30

    »Jo no puc fer res pel meu compte: judico segons allò que sento, i el meu judici és just, perquè no busco de fer la meva pròpia voluntat, sinó la voluntat del qui m’ha enviat.

  21. Joan 3:15-18

    perquè tots els qui creuen tinguin en ell vida eterna. Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell. Els qui creuen en ell no són condemnats, però els qui no creuen ja han estat condemnats, perquè no han cregut en el nom del Fill únic de Déu.

  22. Lluc 18:4-5

    »Durant molts dies el jutge no en feia cas, però finalment va pensar: “Jo no tinc temor de Déu ni consideració pels homes, però aquesta viuda m’amoïna tant que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més.”

  23. Lluc 15:7

    »Jo us dic que, igualment, hi haurà més alegria en el cel per un sol pecador que es converteix que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se.

  24. Lluc 5:30-32

    Els fariseus i els seus mestres de la Llei murmuraven contra els deixebles de Jesús i els deien: —Per què mengeu i beveu amb els publicans i els pecadors? Jesús els respongué: —El metge, no el necessiten els qui estan sans, sinó els qui estan malalts. No he vingut a cridar els justos a convertir-se, sinó els pecadors.

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics