Què diu la Bíblia sobre propietat?
24 versets sobre propietat, ordenats per rellevància.
- Levític 25:23
»Les terres no es poden vendre definitivament, perquè tot el país és meu, i per a mi vosaltres no sou més que uns immigrants i uns forasters.
- Proverbis 19:14
Casa i hisenda es reben dels pares, però la dona assenyada és un do del Senyor.
- Deuteronomi 19:14
»No desplacis, en perjudici del teu veí, les fites plantades pels primers que hauran pres possessió de l’herència que rebràs en el país que el Senyor, el teu Déu, et dona.
- Èxode 20:15
»No robis.
- Deuteronomi 28:1-68
»Si escoltes i obeeixes el Senyor, el teu Déu, i mires de posar en pràctica tots els seus manaments que avui et dono, llavors el Senyor, el teu Déu, farà que siguis superior a totes les nacions de la terra. Si obeeixes el Senyor, el teu Déu, vindran damunt teu totes aquestes benediccions: »Seràs beneït a la ciutat i beneït al camp. Seran beneïts els fruits de les teves entranyes, de la teva terra i del teu bestiar, les cries de les teves vaques i els teus ramats d’ovelles. Seran beneïdes amb l’abundància les teves cistelles i les teves pasteres. Seràs beneït quan vagis a la guerra i quan en to
- Èxode 22:2-3
Però si això passa quan ha sortit el sol, és culpable d’homicidi. »Tot lladre ha de restituir: si no té res per a pagar, serà venut com a esclau. Si ha robat un bou, un ase o una ovella i els troben encara vius en poder seu, ha de restituir el doble.
- Èxode 20:17
»No desitgis la casa d’un altre. No desitgis la seva dona, ni el seu esclau, ni la seva esclava, ni el seu bou, ni el seu ase, ni res del que li pertany.
- 1 Timoteu 5:8
perquè el qui no es preocupa de la pròpia família, sobretot dels qui conviuen amb ell, demostra que ha renegat de la fe i és pitjor que un descregut.
- Deuteronomi 27:17
»“Maleït el qui desplaci les fites de la propietat del seu veí!” I tot el poble respondrà: “Amén.”
- Èxode 22:1-31
»Quan un lladre és sorprès de nit mentre forada la paret d’una casa i el maten, el qui l’ha matat no és culpable d’homicidi. Però si això passa quan ha sortit el sol, és culpable d’homicidi. »Tot lladre ha de restituir: si no té res per a pagar, serà venut com a esclau. Si ha robat un bou, un ase o una ovella i els troben encara vius en poder seu, ha de restituir el doble. »Quan algú deixa que el seu bestiar pasturi en el camp o la vinya d’un altre, haurà d’indemnitzar l’amo amb el bo i millor del seu propi camp o de la seva pròpia vinya. »Quan algú crema esbarzers i el foc s’estén a la propie
- Efesis 4:28
El qui robava, que deixi de robar; que procuri treballar honestament amb les seves mans i així pugui donar al qui passa necessitat.
- Nombres 33:53-54
Preneu possessió del país i habiteu-hi, ja que per això us l’he donat. Us l’heu de repartir per sorteig entre les diverses tribus, de manera que les tribus més nombroses tinguin un territori més gran i les més petites en tinguin un de més petit. La part que haurà tocat a cada tribu serà la seva. Aquesta serà l’heretat de les vostres tribus.
- Levític 19:11
»No robeu. No mentiu ni us comporteu falsament amb algú del poble.
- Deuteronomi 5:19
»No robis.
- Proverbis 23:10
No canviïs les fites antigues ni et fiquis als terrenys dels orfes:
- 1 Reis 21:1-29
Després d’aquests fets, va passar el que segueix. Nabot de Jizreel tenia una vinya a Jizreel mateix, al costat del palau d’Acab, rei de Samaria. Acab va dir a Nabot: —Cedeix-me la teva vinya. Com que és al costat del meu palau, em servirà d’hort. Te la canviaré per una de millor, o, si ho prefereixes, et pagaré en metàl·lic el seu preu. Nabot li respongué: —Que el Senyor em guardi de cedir-te l’heretat dels meus pares! Quan Acab va sentir que Nabot de Jizreel li responia: «No et vull cedir l’heretat dels meus pares», se’n tornà a casa seva irritat i contrariat. Es va posar al damunt del llit,
- Proverbis 22:28
No canviïs les fites antigues, les que van posar els teus pares.
- Levític 25:1-55
El Senyor va parlar a Moisès dalt de la muntanya del Sinaí. Li digué: —Comunica això als israelites: »Quan haureu entrat al país que jo us dono, deixeu reposar la terra cada set anys. És un any de repòs en honor del Senyor. »Sembra el teu camp durant sis anys, esporga igualment durant sis anys la teva vinya i recull-ne el fruit. Però l’any setè serà un any de repòs per a la terra, un any de repòs consagrat al Senyor: no sembris el camp ni esporguis la vinya; no seguis el que creixi espontàniament després de l’última collita ni veremis els raïms dels ceps que no hauràs esporgat: és l’any de rep
- Deuteronomi 5:21
»No desitgis la dona d’un altre. »No cobegis la casa d’un altre, ni el seu camp, ni el seu esclau, ni la seva esclava, ni el seu bou, ni el seu ase, ni res del que li pertany.”
- Jeremies 32:7
“El teu cosí Hanamel, fill del teu oncle Xal·lum, vindrà a dir-te que li compris el camp que té a Anatot, ja que per dret de parentiu et toca a tu de comprar-lo.”
- 1 Corintis 10:26
perquè és del Senyor la terra i tot el que s’hi mou .
- Fets 2:45
venien les propietats i els béns per distribuir els diners de la venda segons les necessitats de cadascú.
- Proverbis 22:22
No t’aprofitis del pobre perquè és pobre ni aixafis el desvalgut al tribunal.
- Job 24:2
Els impius desplacen les fites dels camps i pasturen els ramats que han robat.
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.