La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Temes bíblics

Què diu la Bíblia sobre pugnes d'església?

24 versets sobre pugnes d'església, ordenats per rellevància.

  1. Mateu 18:15-17

    »Si el teu germà et fa una ofensa, ves a trobar-lo i, tot sol amb ell, fes-li veure la seva falta. Si t’escolta, t’hauràs guanyat el germà. Si no t’escolta, crida’n un o dos més, perquè tota qüestió ha de ser resolta per la paraula de dos o tres testimonis . Si tampoc no els escolta, digues-ho a la comunitat reunida. I si ni tan sols escolta la comunitat, considera’l un pagà i un publicà.

  2. Efesis 5:11

    I no col·laboreu en les obres estèrils dels qui són tenebra; més aviat denuncieu-les.

  3. 1 Timoteu 3:2

    El pastor d’una església ha de ser irreprensible, marit d’una sola muller, sobri, assenyat, educat, acollidor, dotat per a ensenyar,

  4. 2 Pere 3:9

    No és que el Senyor retardi el compliment de la promesa, com alguns suposen que fa; més aviat és pacient amb vosaltres, perquè no vol que ningú es perdi, sinó que tothom arribi a la conversió.

  5. Romans 10:10

    Qui creu de cor, rep la justícia; qui confessa amb els llavis, obté la salvació.

  6. Fets 2:38

    Pere els va respondre: —Convertiu-vos, i que cada un de vosaltres es faci batejar en el nom de Jesucrist per obtenir el perdó dels pecats, i així rebreu el do de l’Esperit Sant.

  7. Mateu 19:1-30

    Quan Jesús hagué acabat aquests ensenyaments, se’n va anar de Galilea i arribà al territori de Judea, a l’altra banda del Jordà. El va seguir molta gent, i allí els curava. Aleshores se li van atansar uns fariseus i, per posar-lo a prova, li preguntaren: —¿És permès a un home de divorciar-se de la seva dona per qualsevol motiu? Jesús els va dir: —¿No heu llegit en l’Escriptura que el Creador, des del principi, els va fer home i dona ? I continuà: — Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. A

  8. Gènesi 2:1-25

    Així van quedar acabats el cel i la terra amb tots els seus estols. El setè dia, Déu havia acabat la seva obra. El dia setè, doncs, va reposar de tota l’obra que havia fet. Déu va beneir el dia setè i en va fer un dia sagrat, perquè aquell dia reposà de la seva obra creadora. Així foren els orígens del cel i de la terra quan van ser creats. no hi havia cap matoll ni havia nascut l’herba, perquè el Senyor-Déu encara no havia fet ploure, ni existia cap home que pogués conrear els camps. Però de dintre la terra pujava una humitat que els amarava en tota la seva extensió. Llavors el Senyor-Déu va

  9. Gènesi 1:1-31

    Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües. Déu digué: —Que existeixi la llum. I la llum va existir. Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. Déu va donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia. Déu digué: —Que hi hagi un firmament enmig de les aigües, per a separar unes aigües de les altres. I va ser així. Déu va fer la volta del firmament i va separar les aigües que hi ha a sota la

  10. 1 Pere 3:1-22

    Igualment, vosaltres, mullers, estigueu sotmeses als vostres marits. Així, fins i tot si alguns refusen de creure en la Paraula, seran guanyats, sense paraules, per les seves mullers, quan es fixin en el vostre comportament respectuós i cast. No busqueu d’adornar-vos per fora amb pentinats complicats, joies d’or i vestits rebuscats; cerqueu més aviat aquella disposició amagada en el cor que és l’ornament incorruptible d’un esperit dolç i serè. Això sí que té valor als ulls de Déu. Així s’adornaven en altre temps les dones santes, que confiaven en Déu i vivien sotmeses als seus marits, com Sara

  11. Jaume 1:1

    Jaume, servent de Déu i de Jesucrist, el Senyor, saluda les dotze tribus que viuen arreu del món, a la diàspora.

  12. Hebreus 6:1-20

    Per això, deixem la primera instrucció sobre el Crist i avancem cap al que és propi de gent adulta. Ara no hem de repetir pas els temes fonamentals: la conversió de les obres mortes, la fe en Déu, l’ensenyament sobre el baptisme, la imposició de les mans, la resurrecció dels morts i el judici etern. Avancem, doncs, amb l’ajuda de Déu. N’hi ha que un dia van rebre la llum, van tastar el do celestial, van participar en l’efusió de l’Esperit Sant i van assaborir la bona paraula de Déu i els prodigis del món renovat, però després han caigut i abandonen la fe. És impossible que aquests es renovin a

  13. Gàlates 1:6-9

    Em sorprèn que us aparteu tan aviat d’aquell qui us va cridar per la gràcia de Crist, i us passeu a un altre evangeli. De fet, no és que n’hi hagi cap altre, d’evangeli; tan sols hi ha gent que us pertorben i volen capgirar l’evangeli del Crist. Doncs bé, si algú us anuncia un evangeli diferent del que us vam anunciar, ni que fóssim nosaltres mateixos o un àngel baixat del cel, que sigui maleït. Ho havíem dit abans, i ara ho repeteixo: si algú us anuncia un evangeli diferent del que vau acollir, que sigui maleït.

  14. 2 Corintis 5:17

    És a dir, els qui viuen en Crist són una creació nova. El que era antic ha passat; ha començat un món nou.

  15. 1 Corintis 11:1

    Sigueu imitadors meus, com jo ho soc de Crist.

  16. 1 Corintis 7:1-40

    Passo a tractar del que em vau escriure. És bo abstenir-se de relacions sexuals. Però, per a evitar comportaments libidinosos, val més que cada home tingui la pròpia muller, i cada dona, el propi marit: que el marit compleixi el seu deure matrimonial envers la muller, i que la muller faci el mateix envers el marit. No és la muller qui disposa del seu cos, sinó el marit, com tampoc no és el marit qui disposa del seu cos, sinó la muller. No us refuseu l’un a l’altre, si no és de comú acord i durant un cert temps per tal de dedicar-vos a la pregària; però després torneu a tenir relacions matrimon

  17. 1 Corintis 2:13

    I no parlem d’aquests dons amb un llenguatge après de la saviesa humana, sinó amb el que hem après de l’Esperit, ja que expressem les coses espirituals amb termes espirituals.

  18. Romans 10:9

    Si amb els llavis confesses que Jesús és el Senyor i creus en el teu cor que Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts, seràs salvat.

  19. Romans 8:7

    I és que les passions terrenals porten a l’enemistat amb Déu, ja que no volen sotmetre’s a la seva llei ni s’hi podrien sotmetre.

  20. Romans 6:23

    La paga del pecat és la mort, però el do que Déu ens fa en Jesucrist, Senyor nostre, és la vida eterna.

  21. Romans 6:4

    En efecte, pel baptisme hem estat sepultats amb ell i hem participat de la seva mort, perquè, així com Crist, per l’acció de la glòria del Pare, va ressuscitar d’entre els morts, també nosaltres emprenguem una vida nova.

  22. Romans 3:4

    De cap manera! Déu continua essent veraç, encara que tots els homes siguin mentiders, tal com diu l’Escriptura: Perquè et reconeguin just en les teves paraules i triomfis quan algú et cridi a judici.

  23. Romans 1:1-32

    Pau, servent de Jesucrist, cridat a ser apòstol, escollit per a anunciar l’evangeli de Déu. Aquest evangeli, que Déu ja havia promès pels seus profetes en les Escriptures santes, es refereix al seu Fill, descendent de David pel que fa al llinatge humà, i, per obra de l’Esperit Sant, entronitzat com a Fill poderós de Déu en virtut de la seva resurrecció d’entre els morts. Ell, Jesucrist, Senyor nostre, m’ha fet el do de ser apòstol per a dur gent de tots els pobles a l’obediència de la fe, a glòria del seu nom. Entre aquests hi sou també vosaltres, cridats per Jesucrist. A tots els estimats de

  24. Fets 22:16

    I ara, què esperes? Aixeca’t, rep el baptisme i queda net dels teus pecats, tot invocant el seu nom.

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics