Què diu la Bíblia sobre relacions interpersonals?
24 versets sobre relacions interpersonals, ordenats per rellevància.
- Joan 13:34-35
Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres. Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu entre vosaltres.
- Mateu 6:14-15
»Perquè, si perdoneu als altres les seves faltes, el vostre Pare celestial també us perdonarà a vosaltres; però si no els les perdoneu, el vostre Pare no us perdonarà les vostres.
- 1 Pere 5:1-7
Als ancians que presideixen la comunitat i que són entre vosaltres, jo, que soc ancià amb ells i testimoni dels sofriments de Crist, i que amb ells he de compartir la glòria que està a punt de revelar-se, els faig aquesta recomanació: pastureu el ramat de Déu que teniu confiat; vetlleu per ell no pas per obligació, sinó de bon grat, per amor a Déu; no amb afany de lucre, sinó generosament; no com qui regeix despòticament una hisenda, sinó fent-vos models del ramat. Així, quan apareixerà el cap dels pastors, rebreu la corona immarcescible de la glòria. Revestiu-vos tots d’humilitat els uns enve
- 2 Corintis 6:11-13
Corintis, us hem parlat amb franquesa, us hem obert el cor de bat a bat. No trobareu reserves en nosaltres; només n’heu trobades dins vostre! Us parlo com a fills: corresponeu-hi també vosaltres i obriu el vostre cor!
- Lluc 6:31
Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin.
- Mateu 7:12
»Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin; aquest és el resum de la Llei i els Profetes.
- Gàlates 6:2
Ajudeu-vos a portar les càrregues els uns als altres, i compliu així la llei de Crist.
- Gàlates 6:1-18
Germans, si descobriu que algú ha comès una falta, vosaltres, els qui heu rebut l’Esperit, ajudeu-lo a refer-se, amb esperit de dolcesa, i penseu en vosaltres mateixos, que també podríeu caure en temptació. Ajudeu-vos a portar les càrregues els uns als altres, i compliu així la llei de Crist. Si algú es pensa ser alguna cosa, quan de fet no és res, s’enganya a si mateix. Més aviat, que cadascú examini la seva pròpia conducta; llavors, si troba motius per a gloriar-se, serà veient-se a ell mateix i no comparant-se amb els altres. Cadascú ha de dur el pes de la seva vida. El qui és instruït en l
- Proverbis 3:1-35
No oblidis la meva instrucció, fill meu, guarda en el cor els meus preceptes: gaudiràs de llarga vida, dies i anys de prosperitat. No perdis l’amor ni la fidelitat: lliga-te-les al coll, grava-te-les al cor, i aconseguiràs favor i estima tant de Déu com dels homes. Confia en el Senyor de tot cor, però malfia’t del propi saber; si tens present el Senyor en tot el que emprens, ell et guiarà pel camí dreturer. No estiguis pagat de tu mateix, reverencia el Senyor i aparta’t del mal, i fins el cos se’t refarà, es rejoveniran els teus ossos. Ofereix al Senyor els teus béns, els primers fruits de les
- Jaume 1:1-27
Jaume, servent de Déu i de Jesucrist, el Senyor, saluda les dotze tribus que viuen arreu del món, a la diàspora. Germans meus, tingueu-vos per molt feliços siguin quines siguin les proves que passeu, sabent que la vostra fe provada engendra paciència. Però, la paciència, l’heu de mantenir plenament fins a la fi; així sereu perfectes i íntegres, i no us faltarà res. Si a algun de vosaltres li manca saviesa, que la demani a Déu, i Déu, que dona generosament a tothom, sense retreure res, la hi concedirà. Però que demani amb fe, sense dubtar, perquè el qui dubta és com una ona del mar, remoguda i
- Rut 1:1-22
En l’època que els jutges governaven els israelites, hi hagué fam al país. Per això, un home de Betlem de Judà va emigrar, amb la dona i els dos fills, als camps de Moab. L’home es deia Elimèlec, la seva dona Noemí i els dos fills Mahlon i Quilion. Eren efratites, de Betlem de Judà. Elimèlec, marit de Noemí, va morir. Ella es quedà sola amb els dos fills, que es van casar amb dones moabites; l’una es deia Orpà, i l’altra, Rut. Uns deu anys més tard, també van morir Mahlon i Quilion, i Noemí es va quedar tota sola, sense fills i sense marit. Quan Noemí va saber que el Senyor havia visitat el se
- Romans 1:26-27
Per això Déu els ha deixat a mercè de passions vergonyoses. Les dones han canviat l’ús natural del sexe per un ús contra natura, i igualment els homes, deixant la relació natural amb la dona, s’han encès de passió els uns pels altres i han comès actes infamants homes amb homes. Realment, han rebut la recompensa que mereixia el seu error!
- Romans 1:1-32
Pau, servent de Jesucrist, cridat a ser apòstol, escollit per a anunciar l’evangeli de Déu. Aquest evangeli, que Déu ja havia promès pels seus profetes en les Escriptures santes, es refereix al seu Fill, descendent de David pel que fa al llinatge humà, i, per obra de l’Esperit Sant, entronitzat com a Fill poderós de Déu en virtut de la seva resurrecció d’entre els morts. Ell, Jesucrist, Senyor nostre, m’ha fet el do de ser apòstol per a dur gent de tots els pobles a l’obediència de la fe, a glòria del seu nom. Entre aquests hi sou també vosaltres, cridats per Jesucrist. A tots els estimats de
- Joan 3:1-36
Hi havia un dels fariseus que es deia Nicodem. Era un dirigent dels jueus. Aquest home va anar de nit a trobar Jesús i li digué: —Rabí, sabem que ets un mestre que ve de Déu, perquè ningú no podria fer aquests senyals que tu fas si Déu no estigués amb ell. Jesús li respongué: —En veritat, en veritat t’ho dic: ningú no pot veure el Regne de Déu si no neix de dalt. Li diu Nicodem: —Com pot néixer un home que ja és vell? És que pot entrar altra vegada a les entranyes de la mare i tornar a néixer? Jesús respongué: —En veritat, en veritat t’ho dic: ningú no pot entrar al Regne de Déu si no neix de
- Joan 1:12
Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els ha concedit de ser fills de Déu.
- 1 Joan 2:1-29
Fills meus, us escric això perquè no pequeu. Però si algú peca, tenim prop del Pare un defensor, Jesucrist, que és just. Ell és la víctima que expia els nostres pecats, i no tan sols els nostres, sinó els del món sencer. Sabem que coneixem Déu si guardem els seus manaments. El qui afirma: «Jo el conec», però de fet no guarda els seus manaments, és un mentider, i la veritat no està en ell. Però en el qui guarda la seva paraula, l’amor que ve de Déu ha arribat realment a la plenitud. D’aquesta manera sabem que estem en ell. El qui afirma que està en ell ha de viure tal com Jesús vivia. Estimats,
- 1 Corintis 11:20
El resultat és que, quan us reuniu tots alhora, ja no celebreu el sopar del Senyor,
- Romans 12:3
En virtut de la gràcia que he rebut, dic a cada un de vosaltres: no us tingueu per més del que sou; tingueu una idea justa de vosaltres mateixos, assenyadament, cadascú segons la mesura de la fe que Déu li ha concedit.
- Lluc 7:1-50
Quan Jesús hagué acabat de dir totes aquestes paraules davant el poble que l’escoltava, va entrar a Cafarnaüm. Un centurió tenia un servent que estava malalt, a punt de morir. El centurió l’apreciava molt i, quan sentí parlar de Jesús, li va enviar alguns notables dels jueus a demanar-li que vingués a salvar el seu servent. Quan arribaren on era Jesús, el suplicaven amb insistència dient: —Es mereix que li facis aquest favor, perquè estima el nostre poble i és ell qui ens ha construït la sinagoga. Jesús se n’anà amb ells. No era gaire lluny de la casa, quan el centurió li va enviar uns amics a
- Levític 19:18
No siguis venjatiu ni guardis rancúnia contra ningú del teu poble. Estima els altres com a tu mateix. Jo soc el Senyor.
- Hebreus 4:12
La paraula de Déu és viva i eficaç. És més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar l’ànima i l’esperit, les articulacions i el moll dels ossos; discerneix les intencions i els pensaments del cor.
- Colossencs 1:1-29
Pau, apòstol de Jesucrist per voler de Déu, i el germà Timoteu, als germans en Crist, sants i fidels, que viuen a Colosses. Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare. Donem gràcies a Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, i preguem constantment per vosaltres d’ençà que ens han parlat de la vostra fe en Jesucrist i de l’amor que teniu a tots els del poble sant, moguts com esteu per l’esperança d’allò que us és reservat en el cel. Aquesta esperança us l’ha feta conèixer la paraula de la veritat, l’evangeli, que ha arribat fins a vosaltres. I així com creix i dona fruit en tot
- Romans 1:18
La indignació divina es revela des del cel contra tota la impietat i la injustícia dels homes que ofeguen la veritat amb el seu obrar injust.
- Èxode 20:1-26
Déu va donar al poble d’Israel aquests manaments: —Jo soc el Senyor, el teu Déu, que t’he fet sortir del país d’Egipte, la terra on eres esclau. »No tinguis cap altre déu fora de mi. »No et fabriquis ídols; no et facis cap imatge del que hi ha dalt al cel, aquí baix a la terra o en les aigües d’aquí baix. No els adoris ni els donis culte, perquè jo, el Senyor, el teu Déu, soc el Déu-gelós: demano comptes als fills de les culpes dels pares fins a la tercera i la quarta generació dels qui no m’estimen. Però, per als qui m’estimen i guarden els meus preceptes, mantinc el meu amor durant un miler
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.