Què diu la Bíblia sobre resant per a un signe?

1. Isaïes 7:11

   —Demana un senyal al Senyor, el teu Déu: tria si el vols al fons del país dels morts o ben alt en el cel.

2. Joan 15:7

   Si esteu en mi i les meves paraules resten en vosaltres, podreu demanar tot el que voldreu, i ho tindreu.

3. Marc 8:12

   Ell sospirà profundament i digué: —Per què demana un senyal, la gent d’aquesta generació? En veritat us dic que no els serà donat cap senyal.

4. Jutges 6:36-40

   Gedeó digué a Déu: —Si, tal com has dit, et vols servir de mi per a salvar Israel, mira, jo estendré a l’era la llana esquilada. Si la rosada cau només sobre la llana i tota la terra queda eixuta, sabré que vols salvar Israel valent-te de mi, tal com has dit. I així va ser. Gedeó es llevà de bon matí, va recollir la llana, en va esprémer la rosada i en va omplir una tassa. Però Gedeó encara va dir a Déu: —No t’enfadis amb mi si goso fer-te una altra petició. Si et sembla bé, voldria tornar a fer una prova amb la llana esquilada: que ara només quedi eixut el velló i que la rosada amari tota la

5. Mateu 16:4

   La gent d’aquesta generació dolenta i adúltera demana un senyal, però no els serà donat cap altre senyal que el de Jonàs. Llavors Jesús els deixà i se’n va anar.

6. Lluc 18:1

   Jesús els va proposar una paràbola per fer-los veure que cal pregar sempre sense defallir:

7. Joan 8:24

   Per això us he dit que morireu en el vostre pecat. I morireu en el vostre pecat si no creieu que jo soc.

8. Fets 2:38

   Pere els va respondre: —Convertiu-vos, i que cada un de vosaltres es faci batejar en el nom de Jesucrist per obtenir el perdó dels pecats, i així rebreu el do de l’Esperit Sant.

9. Fets 22:16

   I ara, què esperes? Aixeca’t, rep el baptisme i queda net dels teus pecats, tot invocant el seu nom.

10. Lluc 16:19-31

    »Hi havia un home ric que portava vestits de porpra i de lli i celebrava cada dia festes esplèndides. Un pobre que es deia Llàtzer s’estava ajagut vora el seu portal amb tot el cos nafrat, desitjant de satisfer la fam amb les engrunes que queien de la taula del ric; fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres. »El pobre va morir, i els àngels el portaren al si d’Abraham. El ric també morí i el van sepultar. »Arribat al reialme de la mort, enmig de turments, alçà els ulls i veié de lluny Abraham, amb Llàtzer al seu costat. Llavors va exclamar: »—Abraham, pare meu, tingues pietat de mi i

11. 1 Corintis 1:22-24

    Els jueus demanen prodigis, i els grecs cerquen saviesa, però nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus, i per als pagans, una insensatesa. Però és poder i saviesa de Déu per a tots els qui són cridats, tant jueus com pagans.

12. Marc 12:38

    Jesús, instruint la gent, deia: —Aneu amb compte amb els mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, que la gent els saludi a les places

13. Isaïes 14:12

    »Com has caigut del cel, estel brillant del matí! Ara has de jeure a terra, tu que dominaves les nacions.

14. Jutges 6:17-40

    Però Gedeó va insistir: —Si gaudeixo del teu favor, dona’m un senyal que ets tu qui em parla: no et moguis d’aquí fins que torni amb l’ofrena que et vull presentar. El Senyor respongué: —No em mouré fins que tornis. Gedeó se’n va anar a preparar un cabrit, prengué un sac de farina i en va fer pans sense llevat. Va posar la carn en una panera i el brou en un tupí. Ho va portar a l’àngel i li ho va oferir sota l’alzina. L’àngel del Senyor li digué: —Pren la carn i els pans, posa’ls sobre aquesta roca i aboca-hi el brou. Quan Gedeó ho hagué fet, l’àngel del Senyor, amb la punta del bastó que duia

15. Èxode 3:1-4

    Moisès pasturava el ramat del seu sogre Jetró, sacerdot de Madian. Un dia, mentre guiava el ramat desert enllà, va arribar a l’Horeb, la muntanya de Déu. Allí se li va aparèixer l’àngel del Senyor en una flama enmig d’una bardissa. Moisès va mirar i veié que la bardissa cremava però no es consumia. I es va dir: «M’atansaré a contemplar aquest espectacle extraordinari: què ho fa que la bardissa no es consumeixi?» Quan el Senyor va veure que Moisès s’atansava per mirar, el cridà de la bardissa estant: —Moisès, Moisès! Ell respongué: —Soc aquí.

16. Gènesi 15:8-21

    Abram preguntà: —Senyor Déu, com puc saber que l’he de posseir? Ell va respondre: —Porta’m una vaca, una cabra i un moltó, tots de tres anys, una tórtora i un colomí. Abram els hi va dur, els partí per la meitat i va posar cada meitat enfront de l’altra, però no va partir els ocells. Uns voltors es volien abatre sobre els cossos morts, però Abram els allunyava. Quan el sol estava a punt de pondre’s, Abram va caure en un son profund, i es va apoderar d’ell una esgarrifança i una gran obscuritat. Llavors el Senyor va dir a Abram: —Sàpigues que els teus descendents viuran com a immigrants en un p

17. Judes 1:20

    Però vosaltres, estimats, edifiqueu-vos sobre el fonament de la vostra fe santa, pregueu moguts per l’Esperit Sant,

18. Fets 2:1-47

    Quan va arribar la diada de Pentecosta es trobaven reunits tots junts. De sobte, com si es girés una ventada impetuosa, se sentí del cel una remor que omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors se’ls van aparèixer unes llengües com de foc, que es distribuïen i es posaven sobre cada un d’ells. Tots van quedar plens de l’Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l’Esperit els concedia d’expressar-se. Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacions que hi ha sota el cel. Quan se sentí aquella remor, la gent s’aplegà i van quedar desconcertats, p

19. Lluc 20:46

    —Aneu alerta amb els mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, busquen que la gent els saludi a les places i que els facin ocupar els seients d’honor a les sinagogues i els primers llocs en els banquets.

20. Apocalipsi 19:11-21

    Després vaig veure que el cel s’havia obert i apareixia un cavall blanc. El seu cavaller s’anomena Fidel i Veraç, i judica i combat amb justícia. Els seus ulls eren com una flama de foc; duia al cap moltes diademes i un nom inscrit que ningú no coneix fora d’ell. Portava el mantell xop de sang. El seu nom és «la paraula de Déu». El seguien els exèrcits del cel, muntats en cavalls blancs i vestits de lli blanquíssim. De la seva boca sortia una espasa esmolada que ha de derrotar els pobles. Ell és qui els governarà amb una vara de ferro i qui trepitjarà el cup de la fúria del Déu de l’univers. A

21. Joan 3:16-17

    Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell.

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics