Què diu la Bíblia sobre sabent el vostre destí?

1. Romans 8:28

   Sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, dels qui ell ha decidit cridar;

2. Jeremies 29:11

   Jo sé quins són els meus designis sobre vosaltres, designis de pau i no de desgràcia: jo us donaré un futur i una esperança. Ho dic jo, el Senyor.

3. Joan 6:37

   Tots els qui el Pare em dona vindran a mi, i jo no trauré pas fora ningú que vingui a mi,

4. Romans 12:1-21

   Germans, per la misericòrdia que Déu ens té, us exhorto a oferir-vos vosaltres mateixos com una víctima viva, santa i agradable a Déu: aquest ha de ser el vostre culte veritable. No us emmotlleu al món present; deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte. En virtut de la gràcia que he rebut, dic a cada un de vosaltres: no us tingueu per més del que sou; tingueu una idea justa de vosaltres mateixos, assenyadament, cadascú segons la mesura de la fe que Déu li ha concedit. En un cos hi ha mol

5. Joan 14:6

   Jesús li respon: —Jo soc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi.

6. Joan 3:16

   Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna.

7. Filipencs 4:19

   El meu Déu satisfarà totes les vostres necessitats segons la mesura de la seva riquesa, omplint-vos de glòria en Jesucrist.

8. Joan 1:1-51

   Al principi existia la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. Ella estava amb Déu al principi. Per ella tot ha vingut a l’existència, i res del que existeix no hi ha vingut sense ella. En ella hi havia la vida, i la vida era la llum dels homes. La llum resplendeix en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la. Déu envià un home que es deia Joan. Vingué com a testimoni a donar testimoni de la llum, perquè per ell tothom cregués. Ell no era la llum, venia solament a donar-ne testimoni. Existia el qui és la llum veritable, el qui ve al món i il·lumina tots els homes. Era prese

9. 1 Pere 2:1-25

   Així, doncs, ja que heu renunciat a tota maldat, a tot engany i a tota mena d’hipocresies, enveges i maledicències, com infants tot just nats, deliu-vos per la llet pura de la Paraula, que us farà créixer i us durà a la salvació. Vosaltres ja heu tastat que n’és, de bo, el Senyor. Acosteu-vos a ell, que és la pedra viva, rebutjada pels homes, però escollida i preciosa als ulls de Déu. També vosaltres, com pedres vives, sou edificats com a temple de l’Esperit perquè formeu una santa comunitat sacerdotal que ofereixi víctimes espirituals agradables a Déu per Jesucrist. Per això es diu en l’Escri

10. Filipencs 4:13

    Em veig capaç de tot gràcies a aquell qui em fa fort.

11. Efesis 2:8

    És per la gràcia que heu estat salvats per mitjà de la fe! I això no ve de vosaltres: és un do de Déu.

12. Joan 4:1-54

    Jesús va saber que havia arribat a oïda dels fariseus que ell feia més deixebles i en batejava més que Joan. De fet, no era Jesús qui batejava, sinó els seus deixebles. Llavors va deixar Judea i se’n tornà a Galilea. Jesús havia de travessar Samaria. Arribà, doncs, en una població samaritana que es deia Sicar, no gaire lluny de la propietat que Jacob havia donat al seu fill Josep; allà hi havia el pou de Jacob. Jesús, cansat de caminar, s’assegué allí a la vora del pou. Era cap al migdia. Una dona de Samaria es presentà a pouar aigua. Jesús li diu: —Dona’m aigua. Els seus deixebles se n’havien

13. Joan 3:1-36

    Hi havia un dels fariseus que es deia Nicodem. Era un dirigent dels jueus. Aquest home va anar de nit a trobar Jesús i li digué: —Rabí, sabem que ets un mestre que ve de Déu, perquè ningú no podria fer aquests senyals que tu fas si Déu no estigués amb ell. Jesús li respongué: —En veritat, en veritat t’ho dic: ningú no pot veure el Regne de Déu si no neix de dalt. Li diu Nicodem: —Com pot néixer un home que ja és vell? És que pot entrar altra vegada a les entranyes de la mare i tornar a néixer? Jesús respongué: —En veritat, en veritat t’ho dic: ningú no pot entrar al Regne de Déu si no neix de

14. Isaïes 10:1-3

    Ai dels qui fan lleis injustes i promulguen decrets opressors! Neguen la justícia als febles, roben el dret als pobres del meu poble; les viudes són el seu botí, espolien els orfes. Què fareu el dia que us demanaran comptes, quan veureu apropar-se la tempesta? A qui acudireu perquè us socorri? On amagareu les vostres riqueses?

15. Apocalipsi 13:1-18

    Aleshores vaig veure pujar del mar una bèstia que tenia deu banyes i set caps, amb deu diademes a les banyes i noms blasfems a cada cap. La bèstia que vaig veure semblava una pantera; tenia potes d’os i boca de lleó. El drac li va donar la seva força, el seu tron i un gran poder. Un dels seus caps estava com ferit de mort, però la ferida mortal va ser curada. Llavors la terra entera, meravellada, va seguir la bèstia. Tothom adorava el drac pel poder que havia donat a la bèstia, i adorava també la bèstia, exclamant: —Qui es pot comparar a la bèstia? Qui pot combatre contra ella? I van donar a l

16. Gàlates 1:8

    Doncs bé, si algú us anuncia un evangeli diferent del que us vam anunciar, ni que fóssim nosaltres mateixos o un àngel baixat del cel, que sigui maleït.

17. Fets 17:1-34

    Passaren per Amfípolis i Apol·lònia i van arribar a Tessalònica, on els jueus tenien una sinagoga. Pau, com tenia per costum, anà a trobar-los i va parlar amb ells durant tres dissabtes, a partir de les Escriptures, explicant i demostrant que el Messies havia de morir i de ressuscitar d’entre els morts. I els deia: —El Messies és aquest Jesús que jo us anuncio. Alguns d’ells van quedar convençuts i s’uniren a Pau i Siles, juntament amb molts grecs que ja adoraven l’únic Déu i amb no poques dones distingides. Però els jueus, engelosits, van arreplegar uns quants elements indesitjables i van pro

18. Gènesi 2:1-25

    Així van quedar acabats el cel i la terra amb tots els seus estols. El setè dia, Déu havia acabat la seva obra. El dia setè, doncs, va reposar de tota l’obra que havia fet. Déu va beneir el dia setè i en va fer un dia sagrat, perquè aquell dia reposà de la seva obra creadora. Així foren els orígens del cel i de la terra quan van ser creats. no hi havia cap matoll ni havia nascut l’herba, perquè el Senyor-Déu encara no havia fet ploure, ni existia cap home que pogués conrear els camps. Però de dintre la terra pujava una humitat que els amarava en tota la seva extensió. Llavors el Senyor-Déu va

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics