Què diu la Bíblia sobre sarah?
24 versets sobre sarah, ordenats per rellevància.
- Hebreus 11:11
Gràcies a la fe, també Sara, que era estèril, va obtenir la capacitat de fundar un llinatge, tot i que li havia passat l’edat; és que va posar la confiança en el qui havia fet la promesa.
- Gènesi 21:1-34
El Senyor es va recordar de Sara, tal com havia dit, i va complir el que havia promès. Tot i que Abraham ja era vell, Sara quedà embarassada i li donà un fill en el temps que Déu li havia anunciat. Abraham va donar el nom d’Isaac al fill que li havia nascut de Sara. El dia vuitè, Abraham va circumcidar el seu fill, tal com Déu li havia manat. Abraham tenia cent anys quan li va néixer el seu fill Isaac. Sara digué: —Déu ha fet que jo rigués. Tothom qui ho sàpiga riurà amb mi. I afegí: —Qui havia de dir a Abraham que Sara alletaria fills! I tanmateix jo li he donat un fill a les seves velleses!
- 1 Pere 3:6
com Sara, que obeïa Abraham i l’anomenava senyor. Vosaltres sou ara filles seves, en la mesura que obreu el bé i res no us espanta.
- Gènesi 17:17
Abraham es va prosternar amb el front a terra i es posà a riure tot pensant dintre seu: «¿Encara pot tenir un fill, un home de cent anys? I Sara, que ja en té noranta, pot infantar?»
- Gènesi 11:30
Sarai no tenia fills perquè era estèril.
- Gènesi 18:10
Un dels hostes va afegir: —L’any vinent tornaré per aquest temps i Sara, la teva esposa, haurà tingut un fill. Sara ho sentia des de l’entrada de la tenda, darrere d’Abraham.
- Gènesi 17:19
Déu li replicà: —Sara, la teva esposa, et donarà un fill, i li posaràs el nom d’Isaac. Amb ell i amb la seva descendència mantindré per sempre la meva aliança.
- Gènesi 16:15
Agar va donar un fill a Abram, i Abram li va posar el nom d’Ismael.
- 1 Pere 3:1-22
Igualment, vosaltres, mullers, estigueu sotmeses als vostres marits. Així, fins i tot si alguns refusen de creure en la Paraula, seran guanyats, sense paraules, per les seves mullers, quan es fixin en el vostre comportament respectuós i cast. No busqueu d’adornar-vos per fora amb pentinats complicats, joies d’or i vestits rebuscats; cerqueu més aviat aquella disposició amagada en el cor que és l’ornament incorruptible d’un esperit dolç i serè. Això sí que té valor als ulls de Déu. Així s’adornaven en altre temps les dones santes, que confiaven en Déu i vivien sotmeses als seus marits, com Sara
- Gènesi 21:2
Tot i que Abraham ja era vell, Sara quedà embarassada i li donà un fill en el temps que Déu li havia anunciat.
- Gènesi 18:12
es posà a riure per dins tot dient-se: «¿A les meves velleses tornaré a sentir plaer, ara que el meu marit, el meu senyor, també és vell?»
- Gènesi 18:14
Hi ha res impossible per al Senyor? L’any vinent tornaré per aquest temps i Sara haurà tingut un fill.
- Gènesi 17:15
Després, Déu digué a Abraham: —A la teva esposa, no li diràs més Sarai, sinó Sara.
- Gènesi 17:1-27
Quan Abram tenia noranta-nou anys se li aparegué el Senyor i li digué: —Jo soc el Déu totpoderós. Viu seguint els meus camins i sigues irreprensible. Faré una aliança entre jo i tu, i serà nombrosíssima la teva descendència. Abram es va prosternar amb el front a terra, i Déu li digué: —Mira, aquesta és la meva aliança entre jo i tu: seràs pare d’una multitud de pobles. Ja no et diràs més Abram; el teu nom serà Abraham, perquè et faré pare d’una multitud de pobles. Et faré molt i molt fecund; els teus descendents formaran diverses nacions, i de tu sortiran reis. Mantindré la meva aliança entre
- Gènesi 21:7
I afegí: —Qui havia de dir a Abraham que Sara alletaria fills! I tanmateix jo li he donat un fill a les seves velleses!
- Gènesi 21:12
Però Déu li va dir: —No et sàpiga greu pel teu fill Ismael ni per la teva esclava. Fes cas del que et diu Sara, perquè la descendència que portarà el teu nom serà la d’Isaac.
- Gènesi 12:1-20
El Senyor va dir a Abram: —Ves-te’n del teu país, de la teva família i de la casa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que serà font de benedicció. Beneiré els qui et beneeixin, però als qui et maleeixin, els maleiré. Totes les famílies del país es valdran del teu nom per a beneir-se. Abram se n’anà tal com el Senyor li havia dit, i Lot se n’anà amb ell. Quan Abram va sortir d’Haran tenia setanta-cinc anys. Van arribar al país de Canaan. Abram travessà el territori fins a Siquem, fins a l’Alzina de Morè. En aquell temps
- Romans 9:9
I aquestes són les paraules de la promesa: Per aquest temps tornaré, i Sara haurà tingut un fill.
- Gènesi 18:9
Llavors li van preguntar: —On és Sara, la teva esposa? Abraham va respondre: —És dintre la tenda.
- Gènesi 16:1
Sarai, la muller d’Abram, no li havia donat cap fill. Però tenia una esclava egípcia que es deia Agar.
- Gènesi 21:9
Un dia, Sara veié que el fill que l’egípcia Agar havia donat a Abraham jugava amb el seu fill Isaac,
- Gènesi 20:1-18
Abraham se’n va anar cap a la regió del Nègueb. Es va establir entre Cadeix i Xur. Després va emigrar cap a Guerar. Abraham, quan parlava de Sara, la seva dona, deia que era germana seva. Abimèlec, rei de Guerar, va fer que li portessin Sara i la va prendre per muller. Però, de nit, Déu es va aparèixer en somnis a Abimèlec i li digué: —Moriràs, perquè has pres aquesta dona que ja és del seu marit. Abimèlec, que encara no l’havia tocada, va respondre: —Senyor, ¿és que vols matar gent innocent? Abraham mateix ha dit que era la seva germana, i ella també ha dit que Abraham era el seu germà. Jo an
- Gènesi 17:20
Pel que fa a Ismael, també he escoltat el que per a ell em demanes. El beneiré, el faré fecund, i serà nombrosíssima la seva descendència. Serà pare de dotze caps de tribu i faré d’ell un gran poble.
- Gènesi 23:1-20
Sara va viure cent vint-i-set anys i va morir al país de Canaan, a Quiriat-Arbà, és a dir, a Hebron. Abraham anà a plorar-la i a fer el dol. Després va deixar la seva difunta i se n’anà a parlar amb els hitites, els pobladors d’aquell país. Els va dir: —Jo soc un immigrant i un foraster que visc entre vosaltres. Cediu-me una sepultura en propietat dintre el vostre territori per a poder-hi enterrar la meva muller difunta. Els hitites van respondre: —Escolta’ns, senyor. Entre nosaltres tu ets un home que Déu ha distingit. Enterra la teva difunta en el millor dels nostres sepulcres. Cap de nosalt
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.