Què diu la Bíblia sobre segon matrimoni?
24 versets sobre segon matrimoni, ordenats per rellevància.
- Lluc 16:18
»Tothom qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri, i qui es casa amb una repudiada comet adulteri.
- Mateu 19:9
I jo us dic que el qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d’una relació il·legítima, i es casa amb una altra, comet adulteri.
- Èxode 21:10
Si pren una altra dona, no privarà la primera d’aliments, de vestits ni de relacions conjugals.
- Mateu 19:3-9
Aleshores se li van atansar uns fariseus i, per posar-lo a prova, li preguntaren: —¿És permès a un home de divorciar-se de la seva dona per qualsevol motiu? Jesús els va dir: —¿No heu llegit en l’Escriptura que el Creador, des del principi, els va fer home i dona ? I continuà: — Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que l’home no ho separi. Ells li pregunten: —Doncs com és que Moisès va ordenar que, si el marit vol divorciar-se, doni a la seva muller un document de
- 1 Corintis 7:12-16
Als altres, els ho dic jo, no pas el Senyor: si un dels germans té una muller que no és creient però que s’avé a conviure amb ell, que no la deixi. Igualment, si una dona té un marit que no és creient però que s’avé a conviure amb ella, que no el deixi. El marit no creient és santificat gràcies a la seva muller, i la muller no creient és santificada gràcies al marit creient. Si no fos així, els vostres fills serien profans, quan de fet són sants. Ara bé, si el no creient es vol separar, que se separi; en aquest cas, el creient, ja sigui el marit o la muller, no queda lligat: Déu us ha cridat a
- Deuteronomi 21:15
»Si un home que té dues dones estima l’una més que l’altra, i totes dues li donen fills, i el primer fill és de la dona menys estimada,
- 1 Corintis 7:10-11
Als casats els dono aquesta ordre, que no és meva, sinó del Senyor: la dona no s’ha de separar del marit, i si se’n separa, que no es torni a casar o bé que es reconciliï amb el seu marit; i l’home no ha de deixar la seva muller.
- Hebreus 13:4
Que tothom honori el matrimoni i guardi immaculada la vida conjugal: Déu judicarà els libidinosos i els adúlters.
- Romans 7:2-3
Així, la llei lliga la dona casada al seu marit mentre ell viu; però si el marit mor, la dona queda deslligada de la llei que la vinculava al marit. Per tant, si la dona s’uneix a un altre home mentre viu el marit, serà considerada adúltera; però si el marit mor, queda lliure d’aquella llei i pot unir-se a un altre home sense esdevenir adúltera.
- 1 Corintis 7:15
Ara bé, si el no creient es vol separar, que se separi; en aquest cas, el creient, ja sigui el marit o la muller, no queda lligat: Déu us ha cridat a viure en pau.
- Cohèlet 4:9-16
Més val ser dos que no pas un, perquè així el treball rendeix més. I si l’un cau, l’altre l’aixeca. Però ai del qui cau estant sol, sense que un altre el pugui aixecar! Igualment, si dos dormen junts, s’escalfen; però un de sol, com es pot escalfar? I si un de sol pot ser vençut, dos ja planten cara. Perquè: «Una corda de tres caps no es trenca fàcilment.» Més val un noi pobre però intel·ligent que no pas un rei ancià però neci, que ja no sap aconsellar-se. Doncs bé, imaginem-nos que treuen aquest noi de la presó i l’asseuen al tron, malgrat haver nascut pobre durant el regnat del seu antecess
- 1 Corintis 4:5
Per tant, no judiqueu abans d’hora. Espereu que vingui el Senyor: ell farà llum sobre allò que s’amaga en les tenebres i posarà en evidència les intencions dels cors. Llavors l’elogi que es mereix cadascú vindrà de Déu.
- Mateu 5:32
»Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d’una relació il·legítima, l’empeny a l’adulteri, i el qui es casa amb una repudiada comet adulteri.
- Lluc 18:8
Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però el Fill de l’home, quan vingui, ¿trobarà fe a la terra?
- Romans 6:23
La paga del pecat és la mort, però el do que Déu ens fa en Jesucrist, Senyor nostre, és la vida eterna.
- Malaquies 2:16
No vull que ningú abandoni la muller. Ho dic jo, el Senyor Déu d’Israel. Els qui ho han fet han cobert de violència el seu mantell matrimonial. Us ho dic jo, el Senyor de l’univers. Repenseu-vos-hi, doncs, i no sigueu deslleials.
- 1 Corintis 14:33
ja que Déu no és un Déu de desordre, sinó de pau. Com és costum en totes les esglésies del poble sant,
- Joan 14:6
Jesús li respon: —Jo soc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi.
- Job 2:10
Job li va respondre: —Parles com qui no té seny. Acceptem els béns com un do de Déu, i no hem d’acceptar els mals? Enmig de tot això, Job no va pecar amb cap paraula.
- Marc 10:1-52
Jesús se’n va anar d’allí al territori de Judea, a l’altra banda del Jordà. La gent tornà a reunir-se al seu voltant, i ell els instruïa, com tenia per costum. Aleshores se li van atansar uns fariseus. Volien posar-lo a prova i li preguntaren si és permès a un home de divorciar-se de la seva dona. Ell els va fer aquesta altra pregunta: —Què us va ordenar Moisès? Li respongueren: —Moisès va permetre de donar a la muller un document de divorci i fer-la marxar. Jesús els digué: —Moisès va escriure aquesta norma per la vostra duresa de cor. Però, des del principi de la creació, Déu els va fer home
- 1 Samuel 1:1-2
A les muntanyes d’Efraïm hi havia un home que es deia Elcanà. Era del clan dels sufites del poble de Ramà. Era fill de Jeroham, fill d’Elihú, fill de Tohu, descendent de Suf, un efraïmita. Tenia dues dones: l’una es deia Anna i l’altra Peninnà. Peninnà tenia fills, mentre que Anna no en tenia cap.
- Èxode 21:1
»Dona als israelites aquestes lleis:
- Apocalipsi 3:6
»Qui tingui orelles, que escolti què diu l’Esperit a les esglésies.”
- Lluc 21:25
»Després hi haurà senyals en el sol, la lluna i les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb angoixa, alarmades pel bramul de la mar i per les onades embravides.
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.