Què diu la Bíblia sobre sent descansat?

1. 2 Pere 3:1-18

   Estimats, aquesta és la segona carta que us escric. En totes dues us recordo el que ja sabeu, amb el propòsit de desvetllar en vosaltres una manera de pensar sincera: no oblideu les coses que van predir els sants profetes ni el manament del Senyor i salvador que us van transmetre els vostres apòstols. Abans de tot, heu de saber que els darrers dies apareixeran impostors carregats d’enganys que viuran seguint les pròpies passions, i aniran dient: «Què se n’ha fet, de la promesa de la seva vinguda? Els pares han mort i tot continua igual que al començament de la creació!» Afirmant això, ignoren

2. Hebreus 3:1-19

   Vosaltres, doncs, germans, poble sant que compartiu una vocació celestial, fixeu la vostra mirada en Jesús, enviat de Déu i gran sacerdot de la fe que professem. Ell té tota la confiança d’aquell qui el va designar, tal com Moisès era digne de confiança en tota la casa de Déu . Però Jesús és molt més digne de glòria que Moisès, ja que el qui construeix una casa és sempre més honorat que la casa mateixa. Efectivament, tota casa té el seu constructor, però el constructor de tot és Déu. I Moisès era digne de confiança en tota la casa de Déu tan sols com a servent, amb la missió de donar testimoni

3. Hebreus 2:1-18

   Per això cal que ens prenguem més seriosament els ensenyaments rebuts, si no volem anar a la deriva. Perquè la Llei, promulgada per mitjà d’àngels, obligava tant, que els qui la transgredien i desobeïen eren castigats merescudament. Nosaltres, doncs, com ens podrem escapar del càstig si negligim una salvació tan gran? Aquesta salvació, anunciada primerament pel Senyor mateix, ens ha estat després confirmada pels qui la van escoltar: Déu l’avala amb senyals i prodigis, amb tota mena de miracles, i amb dons de l’Esperit Sant, que distribueix com vol. Perquè no és pas als àngels que Déu ha sotmès

4. Hebreus 1:1-14

   En moltes ocasions i de moltes maneres, Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes; però ara, en aquests dies, que són els definitius, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill, per mitjà del qual ja havia creat el món i a qui ha constituït hereu de tot. Ell és esplendor de la glòria de Déu i empremta del seu mateix ésser, ell sosté l’univers amb el poder de la seva paraula i ara, acabada l’obra de purificació dels pecats, s’ha assegut a les altures, a la dreta de la majestat divina; i ocupa un lloc tan superior als àngels que posseeix en herència un nom molt més excel

5. Efesis 3:1-21

   Per tot això, jo, Pau, soc presoner per causa de Jesucrist a favor de vosaltres, els pagans. Segurament heu sentit parlar del do que Déu m’ha confiat a favor vostre, perquè el seu pla es realitzi: per una revelació, ell m’ha fet conèixer el seu misteri, que ara he esbossat breument. Llegint-ho, podeu adonar-vos de com he comprès el misteri del Crist, que Déu no havia fet conèixer a les generacions passades tal com ara l’ha revelat per l’Esperit als seus sants apòstols i profetes: en Jesucrist, per l’evangeli, els pagans també tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteix

6. 1 Corintis 7:1-40

   Passo a tractar del que em vau escriure. És bo abstenir-se de relacions sexuals. Però, per a evitar comportaments libidinosos, val més que cada home tingui la pròpia muller, i cada dona, el propi marit: que el marit compleixi el seu deure matrimonial envers la muller, i que la muller faci el mateix envers el marit. No és la muller qui disposa del seu cos, sinó el marit, com tampoc no és el marit qui disposa del seu cos, sinó la muller. No us refuseu l’un a l’altre, si no és de comú acord i durant un cert temps per tal de dedicar-vos a la pregària; però després torneu a tenir relacions matrimon

7. Romans 12:19

   Estimats, no us prengueu la justícia per la vostra mà; deixeu que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga , diu el Senyor.

8. Fets 3:1-26

   Pere i Joan pujaven al temple a l’hora de la pregària de la tarda. En aquell moment també portaven al temple un home invàlid de naixement, que deixaven cada dia al costat de la porta anomenada Bonica, perquè demanés caritat als qui hi entraven. L’home va veure que Pere i Joan anaven a entrar al temple i els demanà caritat. Pere, juntament amb Joan, fixà els ulls en ell i li digué: —Mira’ns! Ell se’ls va mirar, esperant que en rebria alguna cosa. Llavors Pere li va dir: —De plata i d’or no en tinc, però el que tinc, t’ho dono: en el nom de Jesucrist, el Natzarè, aixeca’t i camina! Pere l’agafà

9. Mateu 6:31

   Per tant, no us preocupeu, pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu.

10. Mateu 6:1-34

    »Mireu de no fer el que és just només perquè la gent us vegi, ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel. »Per tant, quan facis almoina, no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els alabi. En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè la teva almoina quedi secreta; i el teu Pare, que veu el que és secret, t’ho recompensarà. »I quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, que els agrada de posar-se drets i pregar a les

11. Daniel 3:1-30

    El rei Nabucodonosor va fer una estàtua d’or. Tenia trenta metres d’alçada per tres d’amplada, i la va erigir a la plana de Durà, a la província de Babilònia. El rei Nabucodonosor va convocar els sàtrapes, prefectes, governadors, consellers, tresorers, juristes i oficials de la guàrdia, tots els qui tenien alguna autoritat a la província, perquè vinguessin a la dedicació de l’estàtua que ell mateix havia fet erigir. Tots aquests, doncs, que tenien alguna autoritat a la província es van reunir davant l’estàtua que havia erigit el rei Nabucodonosor, per celebrar-ne la dedicació. L’herald va crid

12. Isaïes 50:1-11

    Això diu el Senyor: «On és el document de divorci on consti que he fet marxar la vostra mare? A quin dels meus creditors us he venut com a esclaus? Si heu estat venuts és pels vostres pecats; per les vostres infidelitats ha estat abandonada Jerusalem, la vostra mare. Què ho fa que en arribar no he trobat ningú? He cridat, i ningú no m’ha respost. ¿La meva mà no seria capaç de rescatar-vos? ¿No tindria prou força per a procurar la llibertat? Jo asseco la mar tan sols amb una amenaça i canvio els rius en desert. Llavors els peixos, per falta d’aigua, moren de set i tot ho empesten. Jo vesteixo e

13. Isaïes 1:1-31

    Missatges sobre Judà i Jerusalem revelats a Isaïes, fill d’Amós, en temps d’Ozies, Jotam, Acaz i Ezequies, reis de Judà. Escolta, cel! Estigues atenta, terra! El Senyor parla: «He criat fills i els he ennoblit, però ells s’han revoltat contra mi. Un bou coneix el seu propietari, i un ase, l’estable del seu amo, però a mi, Israel no em coneix, el meu poble m’ignora.» Ai, nació pecadora, poble carregat de culpes, raça de malvats, fills corruptes! Han abandonat el Senyor, han menyspreat el Sant d’Israel, s’hi han girat d’esquena! On us pegaran encara si persistiu en la rebel·lió? Tots teniu nafra

14. Gènesi 1:1-31

    Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües. Déu digué: —Que existeixi la llum. I la llum va existir. Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. Déu va donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia. Déu digué: —Que hi hagi un firmament enmig de les aigües, per a separar unes aigües de les altres. I va ser així. Déu va fer la volta del firmament i va separar les aigües que hi ha a sota la

15. 1 Pere 3:1-22

    Igualment, vosaltres, mullers, estigueu sotmeses als vostres marits. Així, fins i tot si alguns refusen de creure en la Paraula, seran guanyats, sense paraules, per les seves mullers, quan es fixin en el vostre comportament respectuós i cast. No busqueu d’adornar-vos per fora amb pentinats complicats, joies d’or i vestits rebuscats; cerqueu més aviat aquella disposició amagada en el cor que és l’ornament incorruptible d’un esperit dolç i serè. Això sí que té valor als ulls de Déu. Així s’adornaven en altre temps les dones santes, que confiaven en Déu i vivien sotmeses als seus marits, com Sara

16. Joan 3:16-17

    Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell.

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics