Què diu la Bíblia sobre sent irresponsable?

1. Jaume 4:17

   Així, doncs, el qui sap com fer el bé i no el fa, és culpable d’haver pecat.

2. 1 Reis 2:1-46

   Quan va arribar a David l’hora de la seva fi, va fer aquestes recomanacions al seu fill Salomó: —Jo me n’he d’anar pel camí de tothom. Sigues valent i porta’t com un home! Observa els manaments del Senyor, el teu Déu; segueix els seus camins; guarda els seus decrets, els seus preceptes i les seves decisions; guarda la seva aliança, tal com és escrita en la Llei de Moisès, per poder reeixir en tot allò que emprenguis i arreu on vagis. Així el Senyor complirà la paraula que em va adreçar: “Si els teus fills vetllen pel seu comportament i em són fidels amb tot el cor i amb tota l’ànima, mai no de

3. 2 Pere 1:1-21

   Simeó Pere, servent i apòstol de Jesucrist, a aquells qui per la justícia del nostre Déu i salvador Jesucrist han rebut una fe tan preciosa com la nostra. Us desitjo que rebeu ben abundoses la gràcia i la pau per mitjà del coneixement de Déu i de Jesús, nostre Senyor. El poder diví ens ha donat tot el que és necessari per a la vida i la pietat, fent-nos conèixer aquell qui ens ha cridat amb la seva glòria i amb tota la seva força. Per elles ens han estat concedides les promeses més grans i precioses; gràcies a aquestes promeses podreu fugir de la corrupció que hi ha en el món, provocada per le

4. Joan 5:30

   »Jo no puc fer res pel meu compte: judico segons allò que sento, i el meu judici és just, perquè no busco de fer la meva pròpia voluntat, sinó la voluntat del qui m’ha enviat.

5. 1 Timoteu 5:23

   No beguis més tan sols aigua, pren una mica de vi. Això et farà bé a l’estómac i t’ajudarà en les teves freqüents indisposicions.

6. 1 Timoteu 3:3

   no donat al vi, ni violent, sinó de bon tracte, enemic de les baralles i del diner;

7. 1 Timoteu 3:1-16

   Això que ara et dic és digne de fe: si algú aspira a ser el pastor d’una església, desitja una noble tasca. El pastor d’una església ha de ser irreprensible, marit d’una sola muller, sobri, assenyat, educat, acollidor, dotat per a ensenyar, no donat al vi, ni violent, sinó de bon tracte, enemic de les baralles i del diner; ha de saber portar bé la pròpia casa i fer-se obeir i respectar pels fills. Perquè si algú no sap portar la pròpia casa, com podria tenir cura d’una església de Déu? El pastor d’una església no ha de ser un que tot just s’ha convertit, no fos cas que la supèrbia l’encegués i

8. Lluc 15:1-32

   Els publicans i els altres pecadors s’acostaven tots a Jesús per escoltar-lo. Els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien: —Aquest home acull els pecadors i menja amb ells. Jesús els va proposar aquesta paràbola: —¿Quin home d’entre vosaltres, si té cent ovelles i en perd una, no deixa les noranta-nou al desert i va a buscar la perduda fins que la troba? I quan l’ha trobada, se la posa a les espatlles ple d’alegria i, arribant a casa, convida els amics i els veïns dient-los: “Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat l’ovella que havia perdut.” »Jo us dic que, igualment, hi haurà més

9. 1 Reis 1:1-53

   El rei David era ja tan vell i carregat d’anys que, per més que l’abriguessin, no s’arribava a escalfar. Llavors els seus consellers li van dir: —Hauríem de buscar per al rei, el nostre senyor, una joveneta verge que el serveixi, li faci companyia i dormi als seus braços per donar-li escalf. Van buscar la noia més bonica de tot Israel, que resultà ser Abisag, la xunemita, i la portaren al rei. Era una noia d’una gran bellesa. Feia companyia al rei i en tot s’ocupava d’ell, però el rei no hi tenia relacions sexuals. Entretant, Adonies, fill d’Haguit, ja se les donava de rei, dient que a ell li

10. 1 Samuel 2:1-36

    Després Anna va pregar així: —Celebro de tot cor el Senyor, alço el meu front gràcies a ell. La meva boca es riu dels enemics, soc feliç perquè ell m’ha salvat. Ningú no és sant com el Senyor, no hi ha roca semblant al nostre Déu: ningú no és Déu fora d’ell. No digueu tantes paraules arrogants, que de la boca no us surtin insolències; el Senyor és el Déu que tot ho sap, i sospesa totes les vostres accions. L’arc dels valents s’esmicola, mentre els covards s’armen de valor. S’han de guanyar el pa els qui anaven tips, mentre el mengen sense esforç els famolencs. La dona estèril infanta set fills

11. 1 Samuel 1:1-28

    A les muntanyes d’Efraïm hi havia un home que es deia Elcanà. Era del clan dels sufites del poble de Ramà. Era fill de Jeroham, fill d’Elihú, fill de Tohu, descendent de Suf, un efraïmita. Tenia dues dones: l’una es deia Anna i l’altra Peninnà. Peninnà tenia fills, mentre que Anna no en tenia cap. Cada any, Elcanà pujava a Siló per adorar el Senyor de l’univers i oferir-li un sacrifici. A Siló oficiaven, com a sacerdots del Senyor, Hofní i Pinhàs, els dos fills d’Elí. Va arribar el dia que Elcanà oferia la seva víctima. Elcanà tenia el costum de donar a la seva muller Peninnà i als seus fills

12. 2 Pere 3:1-18

    Estimats, aquesta és la segona carta que us escric. En totes dues us recordo el que ja sabeu, amb el propòsit de desvetllar en vosaltres una manera de pensar sincera: no oblideu les coses que van predir els sants profetes ni el manament del Senyor i salvador que us van transmetre els vostres apòstols. Abans de tot, heu de saber que els darrers dies apareixeran impostors carregats d’enganys que viuran seguint les pròpies passions, i aniran dient: «Què se n’ha fet, de la promesa de la seva vinguda? Els pares han mort i tot continua igual que al començament de la creació!» Afirmant això, ignoren

13. 2 Pere 2:1-22

    Així com entre el poble d’Israel hi hagué falsos profetes, també entre vosaltres hi haurà falsos mestres, que introduiran doctrines de perdició; aquests homes, negant el Senyor que els ha rescatat, s’atrauran una perdició que no trigarà. Molts els seguiran en el llibertinatge, i per culpa d’ells el camí de la veritat serà objecte d’injúries. Per amor al diner us explotaran valent-se de paraules enganyoses. Però ja fa temps que tenen preparada la condemna; no dorm la seva perdició. Perquè Déu no va perdonar els àngels que havien pecat, sinó que els enfonsà en els abismes tenebrosos de l’infern,

14. Jaume 3:1

    Germans meus, no us poseu tots a fer de mestres. Tingueu per cert que nosaltres, els mestres, serem judicats amb més rigor,

15. Romans 14:1-23

    Acolliu els qui són febles en la fe i no critiqueu la seva manera de pensar. Els uns estan segurs que poden menjar de tot, mentre que els altres, els febles en la fe, solament mengen llegums. El qui menja de tot, que no menyspreï el qui no en menja; i el qui no menja de tot, que no jutgi el qui en menja, perquè també aquest ha estat acollit per Déu. Qui ets tu per a judicar el criat d’un altre? Si es manté dret o si cau, és cosa del seu amo. I es mantindrà dret, perquè el Senyor té poder per a sostenir-lo! Alguns fan distincions entre uns dies i uns altres, mentre que hi ha qui els considera t

16. Colossencs 2:1-23

    Vull que sapigueu quin combat sostinc per vosaltres, pels de Laodicea i per tants d’altres que no m’han vist mai personalment. Desitjo que els seus cors siguin confortats i que, estretament units en l’amor, arribin a la riquesa d’una comprensió plena, al coneixement del misteri de Déu, que és el Crist. En ell hi ha amagats tots els tresors de saviesa i de coneixement. Tot això us ho dic perquè ningú no us enganyi amb grans discursos. Encara que jo sigui corporalment absent, en esperit estic entre vosaltres, content de veure que us manteniu en el vostre lloc i que la vostra fe en Crist resistei

17. 1 Corintis 8:1-13

    Parlem ara de la carn sacrificada als ídols. Sabem que tots posseïm el coneixement, però el coneixement enorgulleix, mentre que l’amor edifica. Els qui es fan la il·lusió de conèixer alguna cosa, encara no saben com han de conèixer. En canvi, els qui estimen Déu són reconeguts per ell. Pel que fa, doncs, a la qüestió de si és permès de menjar la carn sacrificada als ídols, ja sabem que un ídol del món no és res, i que de Déu només n’hi ha un. És cert que n’hi ha que són considerats déus al cel i a la terra, com si de fet existissin molts déus i molts senyors. Però per a nosaltres hi ha un sol

18. Gènesi 2:24

    Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i des d’aquest moment formen una sola carn.

19. Joan 3:16-17

    Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell.

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics