Què diu la Bíblia sobre sent oprimit?

1. Isaïes 1:17

   apreneu a fer el bé, busqueu la justícia, detureu l’opressor, defenseu l’orfe, pledegeu a favor de la viuda.

2. Lluc 10:30-37

   Jesús va contestar dient: —Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l’altra banda. Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l’home i passà de llarg per l’altra banda. »Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d’ell, el veié i se’n compadí. S’hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se’n va ocupar. L’end

3. Èxode 22:1-31

   »Quan un lladre és sorprès de nit mentre forada la paret d’una casa i el maten, el qui l’ha matat no és culpable d’homicidi. Però si això passa quan ha sortit el sol, és culpable d’homicidi. »Tot lladre ha de restituir: si no té res per a pagar, serà venut com a esclau. Si ha robat un bou, un ase o una ovella i els troben encara vius en poder seu, ha de restituir el doble. »Quan algú deixa que el seu bestiar pasturi en el camp o la vinya d’un altre, haurà d’indemnitzar l’amo amb el bo i millor del seu propi camp o de la seva pròpia vinya. »Quan algú crema esbarzers i el foc s’estén a la propie

4. Deuteronomi 28:1-68

   »Si escoltes i obeeixes el Senyor, el teu Déu, i mires de posar en pràctica tots els seus manaments que avui et dono, llavors el Senyor, el teu Déu, farà que siguis superior a totes les nacions de la terra. Si obeeixes el Senyor, el teu Déu, vindran damunt teu totes aquestes benediccions: »Seràs beneït a la ciutat i beneït al camp. Seran beneïts els fruits de les teves entranyes, de la teva terra i del teu bestiar, les cries de les teves vaques i els teus ramats d’ovelles. Seran beneïdes amb l’abundància les teves cistelles i les teves pasteres. Seràs beneït quan vagis a la guerra i quan en to

5. Èxode 21:24-25

   ull per ull, dent per dent, mà per mà, peu per peu, cremada per cremada, ferida per ferida, cop per cop.

6. Romans 12:19

   Estimats, no us prengueu la justícia per la vostra mà; deixeu que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga , diu el Senyor.

7. Lluc 23:34

   Jesús deia: —Pare, perdona’ls, que no saben el que fan. Després es repartiren els seus vestits i se’ls jugaren als daus .

8. Marc 7:1-37

   Els fariseus i alguns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem es van reunir entorn de Jesús, i s’adonaren que alguns dels seus deixebles prenien els aliments amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de rentar-se-les. Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, guarden la tradició dels antics i no es posen a menjar si abans no s’han rentat les mans ritualment; i encara, quan tornen del mercat, no mengen sense haver fet les ablucions; i observen per tradició moltes altres pràctiques, com purificar amb aigua copes, gerros, safates i fins els divans on me

9. Mateu 10:28

   I no tingueu por dels qui maten el cos però no poden matar l’ànima; temeu més aviat el qui pot fer que l’ànima i el cos es consumeixin a l’infern.

10. Proverbis 25:26

    Font tèrbola, doll corromput, és el just que cedeix davant el malvat.

11. Mateu 15:1-39

    Uns fariseus i uns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem anaren a trobar Jesús i li van dir: —Com és que els teus deixebles violen la tradició dels antics i no es renten les mans ritualment a l’hora de menjar? Ell els respongué: —I com és que vosaltres violeu els manaments de Déu en nom de la vostra tradició? En efecte, Déu ha dit: Honra el pare i la mare. I també: Qui maleeixi el pare o la mare serà condemnat a mort. Però vosaltres afirmeu: “El qui digui al pare o a la mare: ‘Consagro a Déu els béns amb què us hauria d’ajudar’, ja no té cap obligació d’honrar els seus pares.” Així

12. Mateu 5:38-39

    »Ja sabeu que es va dir: Ull per ull , i dent per dent. »Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra el qui us fa mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra.

13. Nombres 31:3

    Llavors Moisès va dir al poble: —Escolliu homes d’entre vosaltres i armeu-los per sortir en campanya contra Madian i executar contra ells la venjança que el Senyor ha decidit.

14. Èxode 22:2-3

    Però si això passa quan ha sortit el sol, és culpable d’homicidi. »Tot lladre ha de restituir: si no té res per a pagar, serà venut com a esclau. Si ha robat un bou, un ase o una ovella i els troben encara vius en poder seu, ha de restituir el doble.

15. Fets 2:38

    Pere els va respondre: —Convertiu-vos, i que cada un de vosaltres es faci batejar en el nom de Jesucrist per obtenir el perdó dels pecats, i així rebreu el do de l’Esperit Sant.

16. Joan 18:1-40

    Després de dir això, Jesús va sortir amb els seus deixebles cap a l’altra banda del torrent de Cedró. Allà hi havia un hort, i Jesús hi entrà amb els seus deixebles. Judes, el qui el traïa, coneixia també aquell indret, perquè Jesús s’hi havia reunit sovint amb els seus deixebles. Judes, doncs, s’endugué la cohort de soldats romans i alguns guardes que els grans sacerdots i els fariseus li havien posat a disposició, i va arribar a l’hort. Venien amb llanternes i torxes, tots armats. Jesús, que sabia tot el que li havia de passar, surt fora i els pregunta: —Qui busqueu? Li respongueren: —Jesús

17. Mateu 4:1-25

    Aleshores l’Esperit va conduir Jesús al desert perquè el diable el temptés. Jesús dejunà quaranta dies i quaranta nits, i al final va tenir fam. El temptador se li acostà i li digué: —Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans. Però ell li va respondre: —L’Escriptura diu: L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu. Llavors el diable se l’enduu a la ciutat santa, el posa al punt més alt del temple i li diu: —Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix. Diu l’Escriptura: Donarà ordre als seus àngels, i et duran a les palmes de les mans perquè els teus p

18. 2 Cròniques 17:1-19

    Josafat, fill d’Asà, va succeir aquest en el tron i va consolidar la seva posició a Israel. Josafat instal·là tropes a totes les places fortes de Judà i governadors per tot el territori; igualment va fer amb les ciutats d’Efraïm que el seu pare havia conquerit. El Senyor era amb Josafat, perquè seguia el camí que abans havia seguit David, el seu avantpassat. No va recórrer als Baals, sinó al Déu del seu pare, i complia els seus preceptes. No es comportava com ho feien els del regne d’Israel. El Senyor va consolidar el reialme a les seves mans. Tot Judà li pagava tribut, i Josafat arribà a teni

19. Jutges 5:8

    El poble es triava nous déus, i, tot seguit, de les ciutats vingué la guerra. I no es veia ni un escut ni una llança entre els quaranta batallons d’Israel!

20. Levític 26:1-46

    »No us fabriqueu ídols, no us erigiu estàtues idolàtriques ni pilars sagrats, no planteu, en el vostre país, pedres decorades per adorar-les. Perquè jo soc el Senyor, el vostre Déu. Guardeu el repòs dels meus dies festius i reverencieu el meu santuari. Jo soc el Senyor. »Si seguiu els meus decrets, si compliu i observeu els meus preceptes, faré caure les pluges al seu temps. La terra donarà bones collites, i els arbres, els seus fruits. La batuda del blat s’allargarà fins a la verema i la verema fins a la sembra. Menjareu pa fins a saciar-vos i habitareu segurs en el vostre país. Hi faré regna

21. 1 Pere 3:7

    També vosaltres, marits, sapigueu conviure amb les vostres mullers tenint en compte que la seva naturalesa femenina és més delicada; tracteu-les amb respecte, perquè són hereves amb vosaltres de la gràcia de la vida. Així res no destorbarà les vostres pregàries.

22. Fets 20:1-38

    Quan s’hagué calmat l’avalot, Pau va convocar els deixebles per confortar-los, se n’acomiadà i se n’anà cap a Macedònia. Recorregué aquelles regions exhortant llargament els germans i arribà finalment a Grècia. Aquí passà tres mesos i, quan anava a embarcar-se cap a Síria, informat que els jueus li havien parat una emboscada, decidí de tornar per Macedònia. L’acompanyaven Sòpatre, fill de Pirrus, de Berea; Aristarc i Segon, de Tessalònica; Gaius, de Derbe; Timoteu, i dos de l’Àsia, Tíquic i Tròfim. Tots aquests s’avançaren i ens van esperar a Tròada. Nosaltres, passats els dies de la festa del

23. Joan 14:26

    però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre.

24. Lluc 16:19-31

    »Hi havia un home ric que portava vestits de porpra i de lli i celebrava cada dia festes esplèndides. Un pobre que es deia Llàtzer s’estava ajagut vora el seu portal amb tot el cos nafrat, desitjant de satisfer la fam amb les engrunes que queien de la taula del ric; fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres. »El pobre va morir, i els àngels el portaren al si d’Abraham. El ric també morí i el van sepultar. »Arribat al reialme de la mort, enmig de turments, alçà els ulls i veié de lluny Abraham, amb Llàtzer al seu costat. Llavors va exclamar: »—Abraham, pare meu, tingues pietat de mi i

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics