Què diu la Bíblia sobre senzillesa cristiana?
24 versets sobre senzillesa cristiana, ordenats per rellevància.
- Miquees 6:8
El Senyor respon: «Ja t’han ensenyat, home, què és bo, què espera de tu el Senyor: practica la justícia, estima la bondat, comporta’t humilment amb el teu Déu.»
- 2 Corintis 1:12
Si d’alguna cosa ens podem gloriar, és d’allò que assegura la nostra consciència: que ens hem comportat enmig del món, i especialment entre vosaltres, amb la simplicitat i la sinceritat que venen de Déu; ens guiava la gràcia divina i no una saviesa humana.
- Mateu 5:37
Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. El que es diu de més, ve del Maligne.
- Romans 12:8
si és el d’exhortar, exhortant. El qui reparteix les almoines, que ho faci amb senzillesa; el qui presideix, que sigui sol·lícit; el qui fa obres de misericòrdia, que les faci amb alegria.
- 1 Pere 3:4
cerqueu més aviat aquella disposició amagada en el cor que és l’ornament incorruptible d’un esperit dolç i serè. Això sí que té valor als ulls de Déu.
- 2 Corintis 11:3
Però em fa por que, així com la serp va seduir Eva amb la seva astúcia, ara algú no corrompi els vostres cors i us aparti de la fidelitat i l’honestedat que deveu al Crist.
- Mateu 6:33
Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell té per just, i tot això us ho donarà de més a més.
- 1 Pere 2:2
com infants tot just nats, deliu-vos per la llet pura de la Paraula, que us farà créixer i us durà a la salvació.
- Mateu 6:22
»El llum del cos és l’ull. Per tant, si el teu ull és bo, tot el teu cos quedarà il·luminat;
- Proverbis 1:22
«Fins quan els ignorants preferireu la ignorància, els insolents allargareu la insolència, els beneits refusareu el coneixement?
- Jaume 1:21
Per tant, abandoneu tot comportament indecorós i tota mena de mal, i acolliu amb dolcesa la Paraula plantada en vosaltres, que té el poder de salvar-vos.
- Filipencs 3:19
La seva fi serà la perdició, el seu déu és el ventre, i posen la seva glòria en les parts vergonyoses. Allò que els mou són coses terrenals.
- Efesis 4:14
Així ja no serem infants, moguts d’ací d’allà i portats a la deriva pel vent de qualsevol doctrina, a mercè dels enganys humans i víctimes de l’astúcia que encamina a l’error.
- Romans 6:23
La paga del pecat és la mort, però el do que Déu ens fa en Jesucrist, Senyor nostre, és la vida eterna.
- Romans 5:3
Més encara: fins i tot en les tribulacions trobem motiu de gloriar-nos, perquè sabem que la tribulació engendra paciència;
- Lluc 16:13
Cap criat no pot servir dos senyors, perquè, si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i el diner.
- Mateu 6:24
»Ningú no pot servir dos senyors, perquè si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i el diner.
- Romans 8:5-6
Els qui segueixen els desigs terrenals s’apassionen per les coses terrenals; els qui segueixen els impulsos de l’Esperit s’apassionen per les coses de l’Esperit. Les passions terrenals porten a la mort, mentre que les de l’Esperit duen a la vida i a la pau.
- Fets 2:46
Cada dia eren constants a assistir unànimement al culte del temple. A casa, partien el pa i prenien junts el seu aliment amb joia i senzillesa de cor.
- Mateu 22:37
Jesús li digué: — Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament.
- Mateu 11:25
En aquell temps, Jesús digué: —T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos.
- 1 Joan 2:15-17
No estimeu el món ni res del que hi pertany. Si algú estimava el món, no tindria dintre d’ell l’amor del Pare. Perquè allò que pertany al món són les passions carnals, els desigs dels ulls, l’orgull de posseir. Tot això no ve del Pare, sinó del món. El món i els seus desigs passen, però els qui fan la voluntat de Déu viuen per sempre.
- Jaume 3:18
El fruit de la justícia és sembrat en esperit de pau pels qui treballen per la pau.
- Jaume 2:1-26
Germans meus, no comprometeu la fe que teniu en nostre Senyor Jesucrist gloriós fent distinció de persones. Suposem que, mentre la vostra comunitat està reunida, entra un home amb un vestit magnífic i amb anells d’or, i entra també un pobre amb un vestit miserable. Si us fixeu en el qui porta el vestit magnífic i li dieu: «Seu aquí, en el lloc d’honor», i al pobre li dieu: «Tu queda’t dret, o seu aquí, als meus peus», ¿no esteu fent diferències entre vosaltres? ¿No sou uns jutges que es guien per criteris injustos? Escolteu, germans meus estimats: ¿No és Déu qui ha escollit els pobres d’aquest
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.