Què diu la Bíblia sobre ser en una relació?

1. Proverbis 3:1-35

   No oblidis la meva instrucció, fill meu, guarda en el cor els meus preceptes: gaudiràs de llarga vida, dies i anys de prosperitat. No perdis l’amor ni la fidelitat: lliga-te-les al coll, grava-te-les al cor, i aconseguiràs favor i estima tant de Déu com dels homes. Confia en el Senyor de tot cor, però malfia’t del propi saber; si tens present el Senyor en tot el que emprens, ell et guiarà pel camí dreturer. No estiguis pagat de tu mateix, reverencia el Senyor i aparta’t del mal, i fins el cos se’t refarà, es rejoveniran els teus ossos. Ofereix al Senyor els teus béns, els primers fruits de les

2. 1 Joan 4:15

   Per això tothom qui confessa que Jesús és el Fill de Déu, està en Déu, i Déu en ell.

3. Titus 1:1-2

   Pau, servent de Déu, apòstol de Jesucrist, enviat per a conduir els elegits de Déu a la fe i al coneixement de la veritat manifestada en la pietat, en virtut de l’esperança de la vida eterna, promesa des d’abans dels segles per Déu, que no menteix.

4. Efesis 5:1-33

   Sigueu imitadors de Déu, com a fills seus estimats; viviu estimant, tal com Crist ens va estimar i s’entregà a si mateix per nosaltres, oferint-se a Déu com a víctima d’olor agradable. Tal com escau a un poble sant, coses com els comportaments libidinosos, les impureses o l’amor al diner, ni tan sols les hauríeu d’esmentar. Res de paraules obscenes, estúpides o vulgars, que són del tot improcedents; més aviat eleveu accions de gràcies. Perquè, sapigueu-ho bé: cap libidinós, cap impur o cap amic del diner, que és igual que ser idòlatra, no tindrà part en l’herència del Regne de Crist i de Déu.

5. Fets 21:1-40

   Després de separar-nos d’ells, ens férem a la mar i vam navegar de dret fins a Cos, l’endemà fins a Rodes i d’allí fins a Pàtara. Vam trobar una nau que feia la travessia cap a Fenícia, hi vam pujar i ens férem a la mar. A les envistes de Xipre, deixant l’illa a l’esquerra, vam navegar cap a Síria i arribàrem a Tir, on la nau havia de deixar la càrrega. Allí vam trobar els deixebles i ens hi vam quedar set dies. Ells, moguts per l’Esperit, deien a Pau que no pugés a Jerusalem. Però, passats aquests dies, vam continuar el viatge. Tots ells, fins les dones i els infants, ens acompanyaren fora de

6. Fets 2:4

   Tots van quedar plens de l’Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l’Esperit els concedia d’expressar-se.

7. Jeremies 32:1-44

   Paraula que Jeremies va rebre del Senyor l’any deu de Sedecies, rei de Judà, que era l’any divuit de Nabucodonosor. Per aquells dies, l’exèrcit del rei de Babilònia assetjava Jerusalem i el profeta Jeremies estava reclòs al pati de la guàrdia del palau del rei de Judà. Sedecies, rei de Judà, l’hi havia reclòs després de fer-li aquest retret: «Per què profetitzes així? Tu dius: “Això diu el Senyor: Jo poso aquesta ciutat en mans del rei de Babilònia, que l’ocuparà, i Sedecies, rei de Judà, no s’escaparà dels caldeus, sinó que el portaran davant el rei de Babilònia, amb qui parlarà cara a cara i

8. Càntic 2:1-3

   Jo soc un narcís de la plana de Saron, un lliri de les valls. Com un lliri entre els cards és la meva estimada entre les donzelles. Com un pomer entre els arbres del bosc és el meu estimat entre els donzells. Glateixo per seure a la seva ombra, el seu fruit m’és dolç al paladar.

9. Proverbis 5:1-23

   Fill meu, estigues atent a la meva saviesa, fixa’t en el meu seny, i et mantindràs clarivident, parlaràs sabent de què parles. La dona seductora atrau amb llavis de mel i la seva paraula és més untuosa que l’oli, però al capdavall resulta més amarga que l’absenta i esdevé acerada com una espasa de dos talls. Els seus peus t’arrosseguen a la mort, al país dels morts condueixen els seus passos. No fressa camins de vida, i el seu rastre es perd d’improvís. Per tant, fills, escolteu-me, no rebutgeu els meus consells. Allunya d’ella el teu camí, no t’atansis al portal de casa seva: el teu honor est

10. Jutges 13:1-25

    Els israelites van tornar a ofendre el Senyor amb el seu mal comportament, i el Senyor els va posar en mans dels filisteus durant quaranta anys. A Sorà hi havia un home de la tribu de Dan que es deia Manóah. La seva dona era estèril, no havia tingut fills. L’àngel del Senyor es va aparèixer a aquella dona i li digué: —Tu ets estèril, encara no has infantat; però sàpigues que tindràs un fill. Des d’ara t’has d’abstenir de beure vi o altres begudes alcohòliques i de menjar res d’impur. Tindràs un fill que no es tallarà mai els cabells, perquè serà consagrat a Déu des d’abans de néixer. Ell comen

11. 1 Timoteu 6:11-16

    Però tu, home de Déu, defuig tot això. Cerca el bé, la pietat, la fe, l’amor, la paciència, la dolcesa. Lliura el noble combat de la fe i assoleix la vida eterna a què has estat cridat, tal com vas reconèixer en la noble professió de fe que vas fer en presència de molts testimonis. Davant de Déu, que dona vida a tota cosa, i davant de Jesucrist, que en presència de Ponç Pilat va fer la seva noble confessió, et recomano que guardis irreprensible i sense taca el manament rebut, fins a la manifestació de nostre Senyor Jesucrist. Aquesta manifestació serà revelada en els temps fixats pel qui és el

12. 1 Timoteu 3:1-16

    Això que ara et dic és digne de fe: si algú aspira a ser el pastor d’una església, desitja una noble tasca. El pastor d’una església ha de ser irreprensible, marit d’una sola muller, sobri, assenyat, educat, acollidor, dotat per a ensenyar, no donat al vi, ni violent, sinó de bon tracte, enemic de les baralles i del diner; ha de saber portar bé la pròpia casa i fer-se obeir i respectar pels fills. Perquè si algú no sap portar la pròpia casa, com podria tenir cura d’una església de Déu? El pastor d’una església no ha de ser un que tot just s’ha convertit, no fos cas que la supèrbia l’encegués i

13. Gàlates 5:13-26

    Vosaltres, germans, heu estat cridats a la llibertat. Però mireu que aquesta llibertat no sigui un pretext per a satisfer els desigs terrenals. Més aviat, per l’amor, feu-vos servents els uns dels altres. En efecte, tota la Llei troba la seva plenitud en un sol manament, que és aquest: Estima els altres com a tu mateix. Perquè, si us mossegueu i us devoreu mútuament, penseu que acabareu destruint-vos. Ara, doncs, jo us dic: comporteu-vos d’acord amb l’Esperit i no satisfareu els desigs terrenals. Perquè els desigs terrenals són contraris a l’Esperit, i l’Esperit és contrari als desigs terrenal

14. 1 Corintis 15:17-58

    I si Crist no ha ressuscitat, la vostra fe és il·lusòria, encara viviu en els vostres pecats. En conseqüència, els qui han mort en Crist, també estarien perduts sense remei. Si l’esperança que tenim posada en Crist no va més enllà d’aquesta vida, som els qui fem més llàstima de tots els homes. Però, de fet, Crist ha ressuscitat d’entre els morts, com a primícia de tots els qui han mort. Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts: així com per la seva unió amb Adam tots moren, així també per la seva unió amb Crist tots tornaran a la vida. Però cadascú

15. 1 Corintis 13:1-13

    Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, seria com una esquella sorollosa o un címbal estrident. Si tingués el do de profecia i penetrés tots els misteris amagats de Déu i tot el coneixement, si tingués tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimés, no seria res. Si repartís tots els meus béns als pobres, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau i tingués així un motiu de glòria, però no estimés, de res no em serviria. L’amor és pacient, és bondadós; l’amor no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és groller ni interessat, no s’irrita ni e

16. 1 Corintis 10:31

    Així, doncs, tant si mengeu com si beveu, com si feu una altra cosa, feu-ho tot a glòria de Déu.

17. 1 Corintis 7:1-40

    Passo a tractar del que em vau escriure. És bo abstenir-se de relacions sexuals. Però, per a evitar comportaments libidinosos, val més que cada home tingui la pròpia muller, i cada dona, el propi marit: que el marit compleixi el seu deure matrimonial envers la muller, i que la muller faci el mateix envers el marit. No és la muller qui disposa del seu cos, sinó el marit, com tampoc no és el marit qui disposa del seu cos, sinó la muller. No us refuseu l’un a l’altre, si no és de comú acord i durant un cert temps per tal de dedicar-vos a la pregària; però després torneu a tenir relacions matrimon

18. 1 Corintis 6:14-20

    I Déu, que va ressuscitar el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb el seu poder. ¿No sabeu que els vostres cossos són membres de Crist? ¿Puc agafar, doncs, els membres de Crist per fer-ne membres d’una prostituta? De cap manera! ¿O és que no sabeu que el qui s’uneix a una prostituta es fa un sol cos amb ella? Perquè diu l’Escriptura: Tots dos formen una sola carn. En canvi, el qui s’uneix al Senyor es fa un sol esperit amb ell. Fugiu d’una vida libidinosa! Qualsevol dels pecats que comet l’home són exteriors al seu cos, però el qui porta una vida libidinosa peca contra el seu propi co

19. 1 Corintis 3:16

    ¿No sabeu que sou temple de Déu i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres?

20. Romans 13:14

    Revestiu-vos de Jesucrist, el Senyor, i no us ocupeu de satisfer els desigs terrenals.

21. Joan 7:37-39

    El darrer dia de la festa, que era el més solemne, Jesús es posà dret i exclamà: —Si algú té set, que vingui a mi; el qui creu en mi, que begui. Perquè diu l’Escriptura: Del seu interior brollaran rius d’aigua viva. Deia això referint-se a l’Esperit que havien de rebre els qui creurien en ell. Llavors encara no havien rebut l’Esperit, perquè Jesús encara no havia estat glorificat.

22. Joan 4:1-54

    Jesús va saber que havia arribat a oïda dels fariseus que ell feia més deixebles i en batejava més que Joan. De fet, no era Jesús qui batejava, sinó els seus deixebles. Llavors va deixar Judea i se’n tornà a Galilea. Jesús havia de travessar Samaria. Arribà, doncs, en una població samaritana que es deia Sicar, no gaire lluny de la propietat que Jacob havia donat al seu fill Josep; allà hi havia el pou de Jacob. Jesús, cansat de caminar, s’assegué allí a la vora del pou. Era cap al migdia. Una dona de Samaria es presentà a pouar aigua. Jesús li diu: —Dona’m aigua. Els seus deixebles se n’havien

23. Joan 2:1-25

    El tercer dia es van celebrar unes noces a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. També hi fou convidat Jesús, juntament amb els seus deixebles. Com que el vi s’acabava, la mare de Jesús li diu: —No tenen vi. Jesús li respon: —Dona, i jo què hi tinc a veure? Encara no ha arribat la meva hora. La seva mare diu als servidors: —Feu tot el que ell us digui. Hi havia allà sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Tenien una cabuda d’uns cent litres cada una. Els diu Jesús: —Ompliu d’aigua aquestes piques. Ells les ompliren fins dalt. Llavors els dig

24. Mateu 24:15-19

    »Així, doncs, quan veureu instal·lada al lloc sant “l’abominació devastadora” de què parla el profeta Daniel —qui ho llegeixi, que ho comprengui!—, llavors els qui es trobin a Judea, que fugin a les muntanyes; el qui sigui al terrat, que no baixi a endur-se res de casa seva, i el qui sigui al camp, que no torni enrere a recollir el mantell. Ai de les qui esperin un fill o el criïn aquells dies!

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics