Què diu la Bíblia sobre seure a jesus peus?

1. Lluc 10:38-42

   Mentre feien camí, Jesús va entrar en un poble, i l’acollí una dona que es deia Marta. Una germana d’ella, que es deia Maria, es va asseure als peus del Senyor i escoltava la seva paraula. Marta, en canvi, estava molt atrafegada per poder-lo servir. Es presentà davant Jesús i digué: —Senyor, ¿no et fa res que la meva germana m’hagi deixat tota sola a fer la feina? Digues-li que em vingui a ajudar. El Senyor li va respondre: —Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa.

2. Lluc 10:39

   Una germana d’ella, que es deia Maria, es va asseure als peus del Senyor i escoltava la seva paraula.

3. Marc 14:3

   Jesús es trobava a Betània, a casa de Simó el Leprós. Mentre era a taula, vingué una dona que duia una ampolleta d’alabastre plena d’un perfum de nard autèntic i molt costós. La dona trencà l’ampolleta i buidà el perfum sobre el cap de Jesús.

4. Joan 12:1-11

   Sis dies abans de la Pasqua, Jesús va anar a Betània, on vivia Llàtzer, aquell que Jesús havia ressuscitat d’entre els morts. Allà li oferiren un sopar. Marta servia, i un dels qui seien a taula amb ell era Llàtzer. Llavors Maria va prendre una lliura de perfum de nard autèntic i molt costós, ungí els peus de Jesús i els hi va eixugar amb els cabells. Tota la casa s’omplí de la fragància d’aquell perfum. Un dels seus deixebles, Judes Iscariot, el qui aviat el trairia, digué: —Per què no venien aquest perfum per tres-cents denaris i donaven els diners als pobres? Això ho va dir no perquè s’inte

5. Lluc 4:1-44

   Jesús, ple de l’Esperit Sant, se’n tornà del Jordà. L’Esperit el va conduir pel desert durant quaranta dies, i era temptat pel diable. En tots aquells dies no va menjar res, i quan s’hagueren acabat, va tenir fam. El diable li digué: —Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa. Però Jesús li va respondre: —L’Escriptura diu: L’home no viu només de pa. Després el diable se l’endugué enlaire, li va mostrar en un instant tots els reialmes del món i li digué: —Et donaré tota l’autoritat i la glòria d’aquests reialmes: me l’han confiada a mi, i jo la dono a qui vull. Adora’m i tot se

6. Jaume 4:6

   Però ell encara dona una gràcia més gran. Per això diu: Déu resisteix als orgullosos, però concedeix als humils la seva gràcia.

7. Judes 1:1-25

   Judes, servent de Jesucrist i germà de Jaume, als cridats i estimats per Déu Pare, i reservats per a Jesucrist. Us desitjo que rebeu ben abundosos la misericòrdia, la pau i l’amor. Estimats, jo que tenia un gran desig d’escriure-us sobre la salvació que tots compartim, m’he vist obligat a fer-ho per exhortar-vos a combatre per la fe que ha estat transmesa al poble sant una vegada per sempre. Perquè s’ha infiltrat entre nosaltres certa gent que de fa temps té escrita la sentència, homes impius que transformen la gràcia del nostre Déu en llibertinatge i neguen l’únic sobirà i Senyor nostre, Jesu

8. Mateu 18:1-35

   En aquella ocasió, els deixebles preguntaren a Jesús: —Qui és el més important en el Regne del cel? Jesús va cridar un infant, el posà enmig d’ells i digué: —En veritat us ho dic: si no canvieu i us feu com els infants, no entrareu pas al Regne del cel. Així, doncs, el qui es faci petit com aquest infant és el més important en el Regne del cel. I qui acull un infant com aquest en nom meu, a mi m’acull. »Però al qui fa caure en pecat un d’aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li pengessin al coll una mola de molí i l’enfonsessin al mig del mar. »Ai del món per causa dels escàndols

9. Jeremies 32:1-44

   Paraula que Jeremies va rebre del Senyor l’any deu de Sedecies, rei de Judà, que era l’any divuit de Nabucodonosor. Per aquells dies, l’exèrcit del rei de Babilònia assetjava Jerusalem i el profeta Jeremies estava reclòs al pati de la guàrdia del palau del rei de Judà. Sedecies, rei de Judà, l’hi havia reclòs després de fer-li aquest retret: «Per què profetitzes així? Tu dius: “Això diu el Senyor: Jo poso aquesta ciutat en mans del rei de Babilònia, que l’ocuparà, i Sedecies, rei de Judà, no s’escaparà dels caldeus, sinó que el portaran davant el rei de Babilònia, amb qui parlarà cara a cara i

10. Ezequiel 37:1-28

    La mà del Senyor es va apoderar de mi. Amb la força del seu Esperit em feu sortir fora i em va deixar al mig de la plana, que era plena d’ossos. Em va fer recórrer tot al voltant aquella estesa d’ossos: n’hi havia moltíssims per tota la plana i eren del tot secs. Llavors em preguntà: —Fill d’home, què hi dius: ¿podran reviure, aquests ossos? Jo li vaig respondre: —Senyor Déu, només tu ho saps. Ell em digué: —Profetitza sobre aquests ossos. Digues-los: “Ossos secs, escolteu la paraula del Senyor. Això anuncia el Senyor Déu a aquests ossos: Jo us infondré esperit i recobrareu la vida. Us donaré

11. 1 Joan 4:1-21

    Estimats, no us refieu de qualsevol que sembli inspirat; més aviat poseu-lo a prova per veure si és de Déu, perquè corren pel món molts falsos profetes. Reconeixereu l’Esperit de Déu d’aquesta manera: l’esperit que confessa que Jesucrist ha vingut realment en la carn, és de Déu, però l’esperit que nega Jesús, no és de Déu; aquest és l’esperit de l’Anticrist. Heu sentit a dir que arribava, i ara ja és al món. Vosaltres, fills meus, sou de Déu i heu vençut els falsos profetes, perquè el qui està en vosaltres és més poderós que el qui està en el món. Ells són del món. Per això parlen d’acord amb

12. 1 Pere 3:1-22

    Igualment, vosaltres, mullers, estigueu sotmeses als vostres marits. Així, fins i tot si alguns refusen de creure en la Paraula, seran guanyats, sense paraules, per les seves mullers, quan es fixin en el vostre comportament respectuós i cast. No busqueu d’adornar-vos per fora amb pentinats complicats, joies d’or i vestits rebuscats; cerqueu més aviat aquella disposició amagada en el cor que és l’ornament incorruptible d’un esperit dolç i serè. Això sí que té valor als ulls de Déu. Així s’adornaven en altre temps les dones santes, que confiaven en Déu i vivien sotmeses als seus marits, com Sara

13. Jaume 1:22

    Poseu en pràctica la Paraula i no us limiteu a escoltar-la, que us enganyaríeu a vosaltres mateixos.

14. Hebreus 8:1-13

    El punt central de la nostra exposició és que tenim un gran sacerdot que s’ha assegut en el cel, a la dreta del tron de la majestat divina; ell és el ministre que oficia en el santuari, en el veritable tabernacle, aquell que no van erigir els homes, sinó Déu mateix. Tot gran sacerdot està destinat a oferir dons i sacrificis; per això també calia que aquest gran sacerdot tingués alguna cosa per oferir. De fet, si ell estigués a la terra, ni tan sols seria sacerdot, perquè aquí ja hi ha els qui presenten les ofrenes prescrites per la Llei. Ara bé, aquests sacerdots celebren un culte que és tan s

15. Rut 1:1-22

    En l’època que els jutges governaven els israelites, hi hagué fam al país. Per això, un home de Betlem de Judà va emigrar, amb la dona i els dos fills, als camps de Moab. L’home es deia Elimèlec, la seva dona Noemí i els dos fills Mahlon i Quilion. Eren efratites, de Betlem de Judà. Elimèlec, marit de Noemí, va morir. Ella es quedà sola amb els dos fills, que es van casar amb dones moabites; l’una es deia Orpà, i l’altra, Rut. Uns deu anys més tard, també van morir Mahlon i Quilion, i Noemí es va quedar tota sola, sense fills i sense marit. Quan Noemí va saber que el Senyor havia visitat el se

16. Apocalipsi 6:1-17

    Després vaig veure com l’Anyell obria el primer dels set segells i vaig sentir el primer dels quatre vivents que deia amb veu de tro: —Vine! I vaig veure que hi havia un cavall blanc, i el seu genet duia un arc. Li van donar una corona i va sortir com a vencedor camí de la victòria. Després, quan l’Anyell va obrir el segon segell, vaig sentir el segon dels vivents que cridava: —Vine! Llavors va sortir un altre cavall, de color roig. Al seu genet, li donaren poder d’arrencar la pau de la terra i fer que els homes es matessin els uns als altres. I li van donar una gran espasa. Després, quan l’An

17. Hebreus 5:1-14

    Tot gran sacerdot, pres d’entre els homes, està destinat a oficiar a favor dels homes davant de Déu, oferint dons i sacrificis pels pecats. I és capaç de ser indulgent amb els qui pequen per ignorància o per error, ja que ell mateix experimenta per totes bandes la feblesa. Per això ha d’oferir sacrificis pels seus propis pecats igual que pels pecats del poble. I ningú no es pot apropiar l’honor de ser gran sacerdot: és Déu qui el crida, tal com va cridar Aaron. Tampoc el Crist no es va atribuir a ell mateix la glòria de ser gran sacerdot, sinó que l’ha rebuda del qui li va dir: Tu ets el meu F

18. 2 Timoteu 3:16

    Tota l’Escriptura és inspirada per Déu i útil per a ensenyar, refutar, corregir i educar en el bé,

19. 1 Pere 1:1-25

    Pere, apòstol de Jesucrist, als escollits de Déu que viuen com a forasters a la diàspora: al Pont, a Galàcia, a Capadòcia, a l’Àsia i a Bitínia, escollits des de sempre per decisió de Déu Pare i santificats per l’Esperit, destinats a obeir Jesucrist i a ser aspergits amb la seva sang. Us desitjo que rebeu ben abundoses la gràcia i la pau. Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que pel seu gran amor ens ha engendrat de nou gràcies a la resurrecció de Jesucrist d’entre els morts. Ell us ha destinat a una esperança viva i a una heretat incorruptible, indestructible, immarcescible,

20. Hebreus 1:1-14

    En moltes ocasions i de moltes maneres, Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes; però ara, en aquests dies, que són els definitius, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill, per mitjà del qual ja havia creat el món i a qui ha constituït hereu de tot. Ell és esplendor de la glòria de Déu i empremta del seu mateix ésser, ell sosté l’univers amb el poder de la seva paraula i ara, acabada l’obra de purificació dels pecats, s’ha assegut a les altures, a la dreta de la majestat divina; i ocupa un lloc tan superior als àngels que posseeix en herència un nom molt més excel

21. Romans 8:1-39

    Ara, doncs, ja no hi ha cap mena de condemna per als qui viuen en Jesucrist, perquè la llei de l’Esperit, que dona la vida en Jesucrist, t’ha alliberat de la llei del pecat i de la mort. Déu ha fet allò que la Llei no tenia forces per a fer a causa de la feblesa humana: enviant el seu propi Fill, esdevingut semblant a un home pecador i ofert en sacrifici pel pecat, Déu ha condemnat el pecat valent-se de la condició humana perquè les exigències justes de la Llei es complissin en nosaltres, que no vivim d’acord amb els desigs terrenals sinó d’acord amb l’Esperit. Els qui segueixen els desigs ter

22. Joan 13:1-38

    Era abans de la festa de Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seva hora, l’hora de passar d’aquest món al Pare. Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l’extrem. Mentre sopaven, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, la resolució de trair-lo, Jesús, sabent que el Pare li ho havia posat tot a les mans, i que havia vingut de Déu i a Déu tornava, s’aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; després va tirar aigua en un gibrell i començà a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola que duia c

23. Joan 11:1-57

    Un home que es deia Llàtzer estava malalt. Era de Betània, el poble de Maria i de la seva germana Marta. Maria era la qui va ungir el Senyor amb perfum i li eixugà els peus amb els cabells. Llàtzer, el malalt, era el seu germà. Les dues germanes enviaren a dir a Jesús: —Senyor, aquell que estimes està malalt. Jesús, en sentir-ho, digué: —Aquesta malaltia no portarà a la mort, sinó a la glòria de Déu: per ella el Fill de Déu serà glorificat. Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer. Però quan va sentir que Llàtzer estava malalt, es va quedar encara dos dies al lloc on era. Després digué

24. Joan 9:1-41

    Jesús, tot passant, veié un home que era cec de naixement. Els seus deixebles li van preguntar: —Rabí, qui va pecar perquè nasqués cec: ell o els seus pares? Jesús respongué: —No ha estat per cap pecat, ni d’ell ni dels seus pares, sinó perquè es manifestin en ell les obres de Déu. Mentre és de dia, nosaltres hem de fer les obres del qui m’ha enviat: però ara s’acosta la nit, quan ningú no pot treballar. Mentre soc al món, soc la llum del món. Dit això, escopí a terra, va fer fang amb la saliva, el va estendre sobre els ulls del cec i li digué: —Ves a rentar-te a la piscina de Siloè —que vol d

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics