Què diu la Bíblia sobre sheperd?

1. Joan 10:1-42

   »En veritat, en veritat us ho dic: el qui no entra per la porta al tancat de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre i un bandoler. El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: a ell, el guarda li obre, i les ovelles escolten la seva veu; crida les que són seves, cada una pel seu nom, i les fa sortir. Quan les té totes a fora, camina al seu davant, i elles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu. Però si és un estrany, en comptes de seguir-lo en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys. Jesús els va proposar aquesta comparació, però ells no van enten

2. Proverbis 1:1-33

   Proverbis de Salomó, fill de David i rei d’Israel. Volen fer conèixer la saviesa i donar formació, fer comprendre sentències intel·ligents, procurar una formació completa que porti a ser just, recte i honrat. Volen proporcionar sagacitat als inexperts, als joves, coneixement i prudència; el savi que els escolti augmentarà el saber, l’home instruït hi trobarà el camí. Volen fer comprendre proverbis i dites penetrants, sentències dels mestres i enigmes. Venerar el Senyor és primícia de coneixement, només els insensats rebutgen saviesa i formació. Fill meu, fes cas del mestratge del pare, no rebu

3. 1 Pere 3:15

   Reconegueu en els vostres cors el Crist com a Senyor; estigueu sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui us demani raó de la vostra esperança.

4. Joan 10:16

   Encara tinc altres ovelles que no són d’aquest ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la meva veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.

5. 1 Pere 5:2-4

   pastureu el ramat de Déu que teniu confiat; vetlleu per ell no pas per obligació, sinó de bon grat, per amor a Déu; no amb afany de lucre, sinó generosament; no com qui regeix despòticament una hisenda, sinó fent-vos models del ramat. Així, quan apareixerà el cap dels pastors, rebreu la corona immarcescible de la glòria.

6. Romans 8:1-39

   Ara, doncs, ja no hi ha cap mena de condemna per als qui viuen en Jesucrist, perquè la llei de l’Esperit, que dona la vida en Jesucrist, t’ha alliberat de la llei del pecat i de la mort. Déu ha fet allò que la Llei no tenia forces per a fer a causa de la feblesa humana: enviant el seu propi Fill, esdevingut semblant a un home pecador i ofert en sacrifici pel pecat, Déu ha condemnat el pecat valent-se de la condició humana perquè les exigències justes de la Llei es complissin en nosaltres, que no vivim d’acord amb els desigs terrenals sinó d’acord amb l’Esperit. Els qui segueixen els desigs ter

7. Joan 16:13

   Quan vingui l’Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera. Ell no parlarà pel seu compte: comunicarà tot el que senti dir i us anunciarà l’esdevenidor.

8. Mateu 11:1-30

   Quan Jesús hagué acabat de donar aquestes instruccions als seus dotze deixebles, se’n va anar a ensenyar i a predicar per aquelles poblacions. Joan, que era a la presó, va saber les obres que feia el Messies i envià els seus deixebles a preguntar-li: «¿Ets tu el qui ha de venir, o n’hem d’esperar un altre?» Jesús els respongué: —Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu: els cecs hi veuen , els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten , els morts ressusciten , els pobres reben l’anunci de la bona nova. I feliç aquell qui no em rebutjarà! Mentre ells se n’anaven, Jesús e

9. Joan 14:6

   Jesús li respon: —Jo soc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi.

10. Mateu 10:1-42

    Jesús va cridar els seus dotze deixebles i els donà poder de treure els esperits malignes i de guarir malalties i xacres de tota mena. Els noms dels dotze apòstols són aquests: primer, Simó, anomenat Pere, i Andreu, el seu germà; Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, el seu germà; Felip i Bartomeu; Tomàs i Mateu, el publicà; Jaume, fill d’Alfeu, i Tadeu; Simó el Zelós i Judes l’Iscariot, el qui el va trair. Aquests dotze, Jesús els va enviar amb aquestes instruccions: —No us encamineu a terra de pagans ni entreu en cap població samaritana. Aneu més aviat a les ovelles perdudes de la casa d’Israel. P

11. Gènesi 2:4

    Així foren els orígens del cel i de la terra quan van ser creats.

12. 2 Timoteu 2:15

    Esforça’t per presentar-te davant de Déu com un home que mereix la seva aprovació, com un treballador que no té de què avergonyir-se, perquè exposa correctament la paraula de la veritat.

13. Mateu 28:1-20

    Passat el dissabte, quan clarejava el primer dia de la setmana —el diumenge—, Maria Magdalena i l’altra Maria anaren a veure el sepulcre. Tot d’una hi hagué un gran terratrèmol: un àngel del Senyor va baixar del cel, feu rodolar la pedra i s’hi va asseure al damunt. Resplendia com un llamp, i el seu vestit era blanc com la neu. De por d’ell, els guardes es posaren a tremolar i van quedar com morts. L’àngel digué a les dones: —No tingueu por, vosaltres. Sé que busqueu Jesús, el crucificat. No és aquí: ha ressuscitat, tal com va dir. Veniu, mireu el lloc on havia estat posat. Aneu corrents a dir

14. Mateu 22:1-46

    Jesús es posà a parlar-los novament en paràboles. Els digué: —Amb el Regne del cel passa com amb un rei que celebrava les noces del seu fill. Va enviar els seus servents a cridar els convidats, però ells no s’hi volgueren presentar. Llavors envià uns altres servents a dir-los: »—Ja tinc preparat el meu banquet: he fet matar els vedells i l’aviram, i tot és a punt. Veniu a les noces! »Però ells no en feren cas i se’n van anar, l’un al seu camp, l’altre al seu negoci; i els altres agafaren els servents, els van maltractar i els van matar. El rei, indignat, envià les seves tropes per exterminar a

15. Gènesi 1:1-31

    Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües. Déu digué: —Que existeixi la llum. I la llum va existir. Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. Déu va donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia. Déu digué: —Que hi hagi un firmament enmig de les aigües, per a separar unes aigües de les altres. I va ser així. Déu va fer la volta del firmament i va separar les aigües que hi ha a sota la

16. Joan 3:16

    Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna.

17. Gènesi 1:26

    Déu digué: —Fem l’home a imatge nostra, a semblança nostra, i que sotmeti els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra amb les bestioles que s’hi arrosseguen.

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics