Què diu la Bíblia sobre sol?
24 versets sobre sol, ordenats per rellevància.
- Deuteronomi 4:19
Quan aixequis els ulls al cel i contemplis el sol, la lluna i les estrelles, tot l’estol dels astres, no et deixis seduir fins al punt d’adorar-los i donar-los culte. El Senyor, el teu Déu, els ha assignat a tots els altres pobles que hi ha sota el cel.
- Cohèlet 1:5
El sol surt, el sol es pon, anhelant d’arribar al lloc d’on tornarà a sortir.
- Isaïes 47:13-14
Tu t’has buscat a munts els consellers. Doncs bé, que es presentin, que vinguin a salvar-te els qui elaboren mapes astrals, observen les constel·lacions i a cada lluna nova prediuen quin serà el teu futur. Seran com la palla: el foc els cremarà. No se n’escaparà ni un, de les flames que tot ho devoren: no quedarà ni caliu per a coure-hi pa ni foc per a seure-hi a la vora!
- 2 Pere 3:10
Però el dia del Senyor vindrà, i arribarà com un lladre. Aquell dia el cel desapareixerà amb un gran estrèpit, els elements del món, abrandats, es dissoldran, i la terra quedarà al descobert amb totes les obres que s’hi han fet.
- Gènesi 1:1-31
Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües. Déu digué: —Que existeixi la llum. I la llum va existir. Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. Déu va donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia. Déu digué: —Que hi hagi un firmament enmig de les aigües, per a separar unes aigües de les altres. I va ser així. Déu va fer la volta del firmament i va separar les aigües que hi ha a sota la
- Amós 5:8
Ell és qui ha fet les Plèiades i Orió, el qui treu l’alba de la fosca i fa del dia negra nit; el qui crida les aigües de la mar i les aboca sobre la terra. El seu nom és «el Senyor».
- Malaquies 1:11
Perquè de llevant fins a ponent tots els pobles reconeixeran que el meu nom és gran, i pertot arreu m’oferiran un sacrifici i una oblació pures. Sí, tots els pobles reconeixeran que el meu nom és gran. Us ho dic jo, el Senyor de l’univers.
- Apocalipsi 16:8-9
El quart àngel va abocar la seva copa pel sol, i al sol li fou concedit de cremar els homes amb foc. Els homes s’abrusaven per la gran xardor i blasfemaven contra el nom de Déu, que té poder sobre aquestes plagues, però no es van convertir ni li donaren glòria.
- Jeremies 10:2
«No imiteu el que fan els altres pobles. No us alarmeu pels senyals celestes, encara que els pagans se n’alarmin.
- Job 9:7
Si li ho mana, el sol no surt, pot tancar amb pany i clau les estrelles.
- Isaïes 38:8
Mira, faré recular deu graons l’ombra del sol en les escales que porten a la cambra alta d’Acaz.” I el sol tornà enrere dels deu graons que havia baixat.
- Job 26:10
Dibuixa l’horitzó damunt les aigües com a fita entre la llum i les tenebres.
- Josuè 10:13
I el sol es deturà, i la lluna es va parar, mentre el poble castigava els enemics. Així ho diu el Llibre del just. El sol es va aturar al bell mig del cel i va ajornar la seva posta tantes hores com té un dia.
- Mateu 24:29
»Tot seguit, després de la tribulació d’aquells dies, el sol s’enfosquirà i la lluna ja no farà claror; les estrelles cauran del cel i els estols celestials trontollaran .
- Job 38:41
¿Qui prepara un mos al corb quan criden a Déu les seves cries vagant d’ací d’allà sense menjar?
- Fets 2:20
El sol s’enfosquirà i la lluna es tornarà sang abans no arribi el dia del Senyor, dia gran i resplendent.
- Isaïes 13:10
Estrelles i constel·lacions deixaran de lluir; el sol, quan surti, s’enfosquirà, i la lluna ja no farà claror.
- Cohèlet 11:7
Que n’és, de dolça, la llum! Que n’és, d’agradable, veure el sol!
- Deuteronomi 17:3
i anés a donar culte a altres déus, i els adorés a ells, o al sol, o a la lluna, o a l’estol dels astres, malgrat que ho tinc prohibit,
- Gènesi 1:14
Déu digué: —Que hi hagi a la volta del cel uns llumeners per a separar el dia de la nit i assenyalar les festivitats, els dies i els anys,
- Ezequiel 32:7
Quan t’apaguis, cobriré el cel i enfosquiré les estrelles, cobriré el sol amb un núvol i la lluna amagarà la seva llum.
- Isaïes 30:26
El dia que el Senyor embenarà les ferides del seu poble i el guarirà dels cops rebuts, la lluna brillarà com el sol, i el sol serà set vegades més brillant, com si concentrés en un sol dia la llum d’una setmana.
- Gènesi 1:16
Déu va fer els dos grans llumeners: un de més gran que governés el dia i un de més petit que governés la nit; va fer també les estrelles.
- Jaume 1:11
Quan surt el sol, amb la seva xardor crema l’herba, la flor cau i es marceix la seva bellesa; així es marciran el ric i els seus negocis.
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.