Què diu la Bíblia sobre sororities i germanors?

1. Hebreus 10:26

   Perquè, si després d’haver rebut el ple coneixement de la veritat pequem voluntàriament, ja no ens queda cap sacrifici que expiï els pecats,

2. Mateu 22:1-46

   Jesús es posà a parlar-los novament en paràboles. Els digué: —Amb el Regne del cel passa com amb un rei que celebrava les noces del seu fill. Va enviar els seus servents a cridar els convidats, però ells no s’hi volgueren presentar. Llavors envià uns altres servents a dir-los: »—Ja tinc preparat el meu banquet: he fet matar els vedells i l’aviram, i tot és a punt. Veniu a les noces! »Però ells no en feren cas i se’n van anar, l’un al seu camp, l’altre al seu negoci; i els altres agafaren els servents, els van maltractar i els van matar. El rei, indignat, envià les seves tropes per exterminar a

3. Romans 8:22

   Sabem prou bé que fins ara tot l’univers creat gemega i sofreix dolors de part.

4. Romans 5:20

   La Llei, doncs, va arribar i, com a conseqüència, van augmentar les faltes; però on abundà el pecat, sobreabundà la gràcia,

5. Zacaries 14:1-21

   El Senyor fa arribar el dia en què, davant vostre, habitants de Jerusalem, seran repartits els vostres béns com a botí. El Senyor reunirà tots els pobles perquè combatin contra Jerusalem: prendran la ciutat, saquejaran les cases, violaran les dones, i la meitat de la població serà deportada. Però l’altra meitat no serà expulsada de la ciutat. Després el Senyor sortirà a lluitar contra aquells pobles com havia lluitat abans en temps de guerra. Aquell dia es plantarà dret dalt la muntanya de les Oliveres, que és davant de Jerusalem pel cantó d’orient. La muntanya s’obrirà pel mig i es formarà un

6. Jeremies 23:1-40

   «Ai dels pastors que malmenen i dispersen les ovelles del meu ramat. Ho dic jo, el Senyor. Això diu el Senyor, Déu d’Israel, als pastors que pasturen el meu poble: Vosaltres heu dispersat les meves ovelles, les heu escampades i no les heu tingudes en compte. Doncs ara jo us demanaré comptes de la vostra mala conducta. Ho dic jo, el Senyor. Després jo mateix aplegaré la resta de les meves ovelles de tots els països on les he escampades i les faré tornar als seus prats. Allà seran fecundes i es multiplicaran. Els posaré al davant pastors que les pasturin: no tindran por i ningú no les esfereirà.

7. Gènesi 1:26

   Déu digué: —Fem l’home a imatge nostra, a semblança nostra, i que sotmeti els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra amb les bestioles que s’hi arrosseguen.

8. Gènesi 1:1-31

   Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües. Déu digué: —Que existeixi la llum. I la llum va existir. Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. Déu va donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia. Déu digué: —Que hi hagi un firmament enmig de les aigües, per a separar unes aigües de les altres. I va ser així. Déu va fer la volta del firmament i va separar les aigües que hi ha a sota la

9. Apocalipsi 11:1-19

   Després van donar-me una mida semblant a una vara i em digueren: —Ves a amidar el temple de Déu i l’altar i compta els qui hi adoren, però deixa de banda l’atri exterior del temple, no l’amidis, perquè ha estat lliurat als pagans, que trepitjaran la ciutat santa quaranta-dos mesos. Mentrestant, durant aquests mil dos-cents seixanta dies, jo faré que els meus dos testimonis hi profetitzin vestits amb roba de sac. Aquests dos testimonis són les dues oliveres i els dos lampadaris que estan sempre davant el Senyor de la terra. Si algú intenta de fer-los mal, els surt de la boca un foc que consumei

10. Hebreus 6:6

    però després han caigut i abandonen la fe. És impossible que aquests es renovin amb una segona conversió, ja que tornen a crucificar el Fill de Déu i l’exposen a la ignomínia.

11. 1 Tessalonicencs 4:16-18

    perquè a un senyal de comandament, al crit d’un arcàngel i al so de la trompeta de Déu, el Senyor mateix baixarà del cel, i els qui han mort en Crist ressuscitaran primer. Llavors els qui de nosaltres quedem amb vida serem enduts juntament amb ells en els núvols, i anirem a l’encontre del Senyor dalt als aires. I així estarem amb ell per sempre. Consoleu-vos, doncs, els uns als altres amb aquestes paraules.

12. 1 Corintis 6:18

    Fugiu d’una vida libidinosa! Qualsevol dels pecats que comet l’home són exteriors al seu cos, però el qui porta una vida libidinosa peca contra el seu propi cos.

13. Joan 1:1

    Al principi existia la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu.

14. Mateu 6:1-34

    »Mireu de no fer el que és just només perquè la gent us vegi, ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel. »Per tant, quan facis almoina, no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els alabi. En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè la teva almoina quedi secreta; i el teu Pare, que veu el que és secret, t’ho recompensarà. »I quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, que els agrada de posar-se drets i pregar a les

15. Apocalipsi 13:1-18

    Aleshores vaig veure pujar del mar una bèstia que tenia deu banyes i set caps, amb deu diademes a les banyes i noms blasfems a cada cap. La bèstia que vaig veure semblava una pantera; tenia potes d’os i boca de lleó. El drac li va donar la seva força, el seu tron i un gran poder. Un dels seus caps estava com ferit de mort, però la ferida mortal va ser curada. Llavors la terra entera, meravellada, va seguir la bèstia. Tothom adorava el drac pel poder que havia donat a la bèstia, i adorava també la bèstia, exclamant: —Qui es pot comparar a la bèstia? Qui pot combatre contra ella? I van donar a l

16. Fets 16:1-40

    Després va arribar a Derbe i Listra. Allí hi havia un deixeble que es deia Timoteu, fill de mare jueva convertida a la fe i de pare grec. Timoteu tenia bona fama entre els germans de Listra i d’Iconi. Pau se’l va voler emportar amb ell. El prengué, doncs, i el va circumcidar, perquè hi havia jueus vivint en aquella regió i tothom sabia que el pare de Timoteu era pagà. Quan passaven per les diverses ciutats, comunicaven les normes decretades pels apòstols i els qui presidien la comunitat de Jerusalem. Les esglésies s’enfortien en la fe i creixien més i més cada dia. Van recórrer Frígia i la reg

17. Zacaries 11:17

    Ai del mal pastor, que abandona el seu ramat! Que l’espasa li trenqui el braç i li fereixi l’ull dret. Sí, que el braç se li assequi i l’ull se li buidi.

18. Proverbis 6:16-19

    Sis coses odia el Senyor i en detesta igualment una setena: ulls altius, llengua mentidera, mans tacades de sang innocent, cor que maquina malvestats, peus delerosos de córrer cap al mal, un testimoni fals i mentider, i l’home que enemista germans.

19. 1 Cròniques 17:1-27

    Quan David s’hagué instal·lat al seu palau, va dir al profeta Natan: —Jo visc en un palau de cedre, mentre que l’arca de l’aliança del Senyor està en una tenda de lona. Natan va respondre a David: —Ves, fes tot el que el cor et digui. Déu és amb tu. Però aquella nit Déu va comunicar a Natan aquesta paraula: —Ves i digues a David, el meu servent: “Això diu el Senyor: No m’has pas de construir tu el casal on he de residir. D’ençà del dia que vaig fer pujar el poble d’Israel fins ara, no he residit mai en cap palau; anava sempre en una tenda, en un tabernacle. A tot arreu on he anat enmig del pob

20. Gènesi 6:1-22

    Quan els homes començaren a multiplicar-se a la terra i els van néixer filles, alguns dels fills de Déu, en veure que les filles dels homes eren belles, prengueren per mullers totes les que van voler. El Senyor va dir: «El meu alè de vida no es mantindrà per sempre en els homes, perquè són de carn mortal. No viuran més de cent vint anys.» En aquell temps, i més tard encara, hi havia gegants a la terra, perquè de la unió d’alguns dels fills de Déu amb les filles dels homes en van néixer herois, homes de renom des dels temps antics. Quan el Senyor va veure com creixia la malícia dels homes i que

21. Joan 3:16-17

    Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell.

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics