La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Temes bíblics

Què diu la Bíblia sobre spiteful persones?

24 versets sobre spiteful persones, ordenats per rellevància.

  1. 1 Pere 2:1-25

    Així, doncs, ja que heu renunciat a tota maldat, a tot engany i a tota mena d’hipocresies, enveges i maledicències, com infants tot just nats, deliu-vos per la llet pura de la Paraula, que us farà créixer i us durà a la salvació. Vosaltres ja heu tastat que n’és, de bo, el Senyor. Acosteu-vos a ell, que és la pedra viva, rebutjada pels homes, però escollida i preciosa als ulls de Déu. També vosaltres, com pedres vives, sou edificats com a temple de l’Esperit perquè formeu una santa comunitat sacerdotal que ofereixi víctimes espirituals agradables a Déu per Jesucrist. Per això es diu en l’Escri

  2. Jaume 1:1-27

    Jaume, servent de Déu i de Jesucrist, el Senyor, saluda les dotze tribus que viuen arreu del món, a la diàspora. Germans meus, tingueu-vos per molt feliços siguin quines siguin les proves que passeu, sabent que la vostra fe provada engendra paciència. Però, la paciència, l’heu de mantenir plenament fins a la fi; així sereu perfectes i íntegres, i no us faltarà res. Si a algun de vosaltres li manca saviesa, que la demani a Déu, i Déu, que dona generosament a tothom, sense retreure res, la hi concedirà. Però que demani amb fe, sense dubtar, perquè el qui dubta és com una ona del mar, remoguda i

  3. 1 Timoteu 2:1-15

    Primer de tot, recomano que feu pregàries, oracions, súpliques i accions de gràcies per tots els homes, pels reis i per tots els qui ocupen un lloc elevat, perquè puguem portar una vida tranquil·la i serena, tota donada a la pietat i a l’honestedat. Això és bo i agradable a Déu, salvador nostre, que vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat. Hi ha un sol Déu; hi ha també un sol mitjancer entre Déu i els homes, l’home Jesucrist, que es donà a si mateix en rescat per tothom: aquest és el testimoni donat en els temps fixats per Déu. I dic la veritat, i no menteixo: j

  4. 1 Joan 2:1-29

    Fills meus, us escric això perquè no pequeu. Però si algú peca, tenim prop del Pare un defensor, Jesucrist, que és just. Ell és la víctima que expia els nostres pecats, i no tan sols els nostres, sinó els del món sencer. Sabem que coneixem Déu si guardem els seus manaments. El qui afirma: «Jo el conec», però de fet no guarda els seus manaments, és un mentider, i la veritat no està en ell. Però en el qui guarda la seva paraula, l’amor que ve de Déu ha arribat realment a la plenitud. D’aquesta manera sabem que estem en ell. El qui afirma que està en ell ha de viure tal com Jesús vivia. Estimats,

  5. Apocalipsi 2:26

    »Al qui surti vencedor, al qui es mantingui fins a la fi en la pràctica de les meves obres, li donaré poder sobre els pobles,

  6. Colossencs 1:1-29

    Pau, apòstol de Jesucrist per voler de Déu, i el germà Timoteu, als germans en Crist, sants i fidels, que viuen a Colosses. Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare. Donem gràcies a Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, i preguem constantment per vosaltres d’ençà que ens han parlat de la vostra fe en Jesucrist i de l’amor que teniu a tots els del poble sant, moguts com esteu per l’esperança d’allò que us és reservat en el cel. Aquesta esperança us l’ha feta conèixer la paraula de la veritat, l’evangeli, que ha arribat fins a vosaltres. I així com creix i dona fruit en tot

  7. Joan 3:36

    Els qui creuen en el Fill tenen vida eterna, però els qui es neguen a creure en el Fill no veuran la vida: el judici de Déu pesa damunt d’ells.

  8. Mateu 24:35

    El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.

  9. Mateu 23:37-39

    »Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els qui et són enviats! Quantes vegades he volgut aplegar els teus fills com una lloca aplega els seus pollets sota les ales, però no ho heu volgut. Doncs bé, la vostra casa és abandonada i queda deserta. Us dic que des d’ara no em veureu més fins que direu: Beneït el qui ve en nom del Senyor!

  10. 2 Tessalonicencs 1:1-12

    Pau, Siles i Timoteu, a l’església dels tessalonicencs, que viu en Déu, el nostre Pare, i en Jesucrist, el Senyor. Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor. Sempre hem de donar gràcies a Déu per vosaltres, germans. És just que ho fem, perquè la vostra fe va creixent i l’amor que us teniu augmenta en tots i en cadascú. Davant les altres esglésies de Déu, ens sentim orgullosos de vosaltres per la perseverança i la fe amb què suporteu totes les persecucions i tribulacions. Això és senyal del just judici de Déu, per tal que sigueu trobats dignes del

  11. Romans 1:1-32

    Pau, servent de Jesucrist, cridat a ser apòstol, escollit per a anunciar l’evangeli de Déu. Aquest evangeli, que Déu ja havia promès pels seus profetes en les Escriptures santes, es refereix al seu Fill, descendent de David pel que fa al llinatge humà, i, per obra de l’Esperit Sant, entronitzat com a Fill poderós de Déu en virtut de la seva resurrecció d’entre els morts. Ell, Jesucrist, Senyor nostre, m’ha fet el do de ser apòstol per a dur gent de tots els pobles a l’obediència de la fe, a glòria del seu nom. Entre aquests hi sou també vosaltres, cridats per Jesucrist. A tots els estimats de

  12. Isaïes 40:8

    L’herba s’asseca i la flor es marceix, però la paraula del nostre Déu dura per sempre.»

  13. 2 Samuel 1:1-27

    Saül ja era mort quan David va tornar de derrotar els amalequites. Feia dos dies que David era a Siclag. El tercer dia va arribar un home de l’exèrcit de Saül, amb els vestits esquinçats i el cap cobert de terra en senyal de dol. En arribar on era David, es prosternà. David li va preguntar: —D’on vens? Ell va respondre: —Soc un fugitiu de l’exèrcit d’Israel. David li va dir: —Què ha passat? Explica-m’ho. L’home digué: —En el combat, les tropes han fugit a la desbandada, i molts han caigut morts. També han mort Saül i el seu fill Jonatan. David va preguntar al jove que l’informava: —Com ho saps

  14. Fets 8:32-33

    El passatge de l’Escriptura que llegia era aquest: Com una ovella portada a matar o com un anyell que calla mentre l’esquilen, ell no obre la boca. Humiliat, no li han fet justícia. Qui podrà parlar dels seus descendents? Perquè la seva vida és arrencada de la terra.

  15. Mateu 23:34

    »És per això que jo us envio profetes, savis i mestres: a uns els matareu i crucificareu, a d’altres els assotareu a les vostres sinagogues i els perseguireu de ciutat en ciutat.

  16. Filipencs 3:1-21

    Finalment, germans meus, viviu contents en el Senyor! A mi no se’m fa pesat d’escriure-us sempre les mateixes coses i, a més, tot això a vosaltres us referma. Aneu amb compte amb els qui són gossos! Compte amb els mals operaris! Compte amb aquesta gent partidària de la mutilació! De fet, els qui portem la circumcisió som nosaltres, i no ells, perquè donem culte a Déu conduïts pel seu Esperit i ens gloriem en Jesucrist, en comptes de refiar-nos d’un títol humà. I això que jo també tindria raons per a refiar-me de títols humans! Si algú creu que es pot refiar de títols com aquests, jo me’n puc r

  17. Mateu 26:36

    Llavors Jesús va arribar amb els deixebles en un terreny anomenat Getsemaní, i els digué: —Seieu aquí mentre vaig allà a pregar.

  18. Romans 3:1-9

    Així, doncs, quin avantatge té el jueu? Quina utilitat té la circumcisió? Molta, i sota tots els aspectes! En primer lloc, perquè Déu ha confiat les seves paraules precisament als jueus. I encara que alguns d’ells no han cregut, ¿és que la seva infidelitat pot anul·lar la fidelitat de Déu? De cap manera! Déu continua essent veraç, encara que tots els homes siguin mentiders, tal com diu l’Escriptura: Perquè et reconeguin just en les teves paraules i triomfis quan algú et cridi a judici. Ara bé, si la nostra injustícia fa ressaltar la justícia salvadora de Déu, des d’un punt de vista purament hu

  19. Joan 3:1-36

    Hi havia un dels fariseus que es deia Nicodem. Era un dirigent dels jueus. Aquest home va anar de nit a trobar Jesús i li digué: —Rabí, sabem que ets un mestre que ve de Déu, perquè ningú no podria fer aquests senyals que tu fas si Déu no estigués amb ell. Jesús li respongué: —En veritat, en veritat t’ho dic: ningú no pot veure el Regne de Déu si no neix de dalt. Li diu Nicodem: —Com pot néixer un home que ja és vell? És que pot entrar altra vegada a les entranyes de la mare i tornar a néixer? Jesús respongué: —En veritat, en veritat t’ho dic: ningú no pot entrar al Regne de Déu si no neix de

  20. 2 Reis 1:1-18

    Després de la mort d’Acab, els moabites es van revoltar contra Israel. Ahazià havia caigut de la barana de la cambra alta del seu palau, a Samaria, i estava greu. Llavors va enviar uns missatgers a consultar Baal-Zebub, el déu d’Ecron, per preguntar si es restabliria d’aquell mal. L’àngel del Senyor va dir a Elies, el tixbita: —Ves a trobar els missatgers del rei de Samaria i digues-los: “¿Que no hi ha Déu a Israel, que hàgiu d’anar a consultar Baal-Zebub, el déu d’Ecron? Per això el Senyor et fa saber que no t’alçaràs del llit on jeus: moriràs irremissiblement.” I Elies se’n va anar. Els miss

  21. 1 Cròniques 2:1-55

    Aquests són els fills d’Israel: Rubèn, Simeó, Leví, Judà, Issacar, Zabuló, Dan, Josep, Benjamí, Neftalí, Gad i Aser. Fills de Judà: Er, Onan i Xelà; tots tres li van néixer de la filla de Xua, que era cananea. El pervers comportament d’Er, el primogènit de Judà, va desagradar al Senyor, i el va fer morir. Tamar, nora de Judà, va tenir d’ell Peres i Zèrah. Judà tingué, doncs, en total cinc fills. Fills de Peres: Hesron i Hamul. Fills de Zèrah: Zimrí, Etan, Eman, Calcol i Dera; cinc en total. Entre els fills de Carmí hi havia Acar, que va portar la desgràcia a Israel perquè es va apropiar d’una

  22. Apocalipsi 7:9

    Després d’això, vaig veure que hi havia una multitud tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar. Eren gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües. S’estaven drets davant el tron i davant l’Anyell, i portaven vestits blancs i palmes a les mans.

  23. Apocalipsi 7:3-8

    —No feu cap mal a la terra ni al mar ni als arbres, fins que no haurem marcat al front els servents del nostre Déu. Llavors vaig sentir el nombre dels qui havien estat marcats: eren cent quaranta-quatre mil de totes les tribus d’Israel: dotze mil de la tribu de Judà, dotze mil de la tribu de Rubèn, dotze mil de la tribu de Gad, dotze mil de la tribu d’Aser, dotze mil de la tribu de Neftalí, dotze mil de la tribu de Manassès, dotze mil de la tribu de Simeó, dotze mil de la tribu de Leví, dotze mil de la tribu d’Issacar, dotze mil de la tribu de Zabuló, dotze mil de la tribu de Josep, dotze mil

  24. 1 Joan 5:7

    Així, són tres els qui donen testimoni:

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics