Què diu la Bíblia sobre tafaneries?
24 versets sobre tafaneries, ordenats per rellevància.
- Proverbis 20:19
El xafarder tot ho xerra; no tinguis tractes amb el bocamoll.
- Proverbis 11:13
El xafarder tot ho xerra, el discret guarda el secret.
- Efesis 4:29
Que de la vostra boca no surtin mai paraules perverses; tan sols, quan calgui, paraules bones que edifiquin els altres i facin bé als qui les escolten.
- Jaume 1:26
Si algú es té per religiós, però no domina la llengua i enganya el seu cor, la seva religió és buida.
- Mateu 7:1-5
»No judiqueu, i no sereu judicats. Perquè tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats. Com és que veus la brossa a l’ull del teu germà i no t’adones de la biga que hi ha en el teu? Com pots dir al teu germà: “Deixa’m que et tregui la brossa de l’ull”, si tu tens una biga en el teu? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l’ull del teu germà.
- Proverbis 16:28
El xafarder promou discòrdies, el qui difama provoca enemistats.
- Jaume 1:19-20
Prou que ho sabeu, germans estimats: que tothom sigui prompte a escoltar però lent a parlar i a irritar-se. Perquè l’home que està irritat no obra segons la justícia de Déu.
- Efesis 4:31-32
Llanceu lluny de vosaltres l’amargor, l’enfuriment, la ira, els crits, les injúries i tota mena de dolenteria. Sigueu bondadosos i afectuosos els uns amb els altres, i perdoneu-vos tal com Déu us ha perdonat en Crist.
- Gàlates 5:19-21
Les conseqüències dels desigs terrenals són prou clares: comportaments libidinosos, impuresa, llibertinatge, idolatria, bruixeria, enemistats, discòrdies, gelosies, enfuriments, rivalitats, divisions, sectarismes, enveges, borratxeres, orgies i coses semblants. Ja us vaig advertir, i us adverteixo encara, que els qui obren així no rebran en herència el Regne de Déu.
- Romans 14:10-12
Tu, doncs, per què judiques el teu germà? I tu, per què el menysprees? Tots hem de comparèixer davant el tribunal de Déu. Tal com diu l’Escriptura: Ho dic jo, el Senyor: Tan cert com visc, afirmo que davant meu s’agenollarà tothom, i tots els llavis donaran glòria a Déu. Per tant, cada un de nosaltres haurà de donar compte a Déu de si mateix.
- Èxode 20:16
»No acusis ningú falsament.
- Filipencs 4:8-9
Finalment, germans, interesseu-vos per tot allò que és autèntic, respectable, just, pur, amable, lloable, tot allò que sigui virtuós i digne d’elogi. Poseu en pràctica allò que de mi heu après i rebut, vist i sentit. I el Déu de la pau serà amb vosaltres.
- Efesis 5:1-7
Sigueu imitadors de Déu, com a fills seus estimats; viviu estimant, tal com Crist ens va estimar i s’entregà a si mateix per nosaltres, oferint-se a Déu com a víctima d’olor agradable. Tal com escau a un poble sant, coses com els comportaments libidinosos, les impureses o l’amor al diner, ni tan sols les hauríeu d’esmentar. Res de paraules obscenes, estúpides o vulgars, que són del tot improcedents; més aviat eleveu accions de gràcies. Perquè, sapigueu-ho bé: cap libidinós, cap impur o cap amic del diner, que és igual que ser idòlatra, no tindrà part en l’herència del Regne de Crist i de Déu.
- Levític 19:16
No vagis a escampar calúmnies entre els teus parents. No et presentis com a testimoni buscant la mort del teu proïsme. Jo soc el Senyor.
- Efesis 4:32
Sigueu bondadosos i afectuosos els uns amb els altres, i perdoneu-vos tal com Déu us ha perdonat en Crist.
- Gàlates 5:16-26
Ara, doncs, jo us dic: comporteu-vos d’acord amb l’Esperit i no satisfareu els desigs terrenals. Perquè els desigs terrenals són contraris a l’Esperit, i l’Esperit és contrari als desigs terrenals. Hi ha una lluita entre ells, i per això no feu el que voldríeu. Però si us deixeu guiar per l’Esperit no esteu sota la Llei. Les conseqüències dels desigs terrenals són prou clares: comportaments libidinosos, impuresa, llibertinatge, idolatria, bruixeria, enemistats, discòrdies, gelosies, enfuriments, rivalitats, divisions, sectarismes, enveges, borratxeres, orgies i coses semblants. Ja us vaig adve
- Romans 2:1-4
Per això no tens excusa, tu que et poses a fer de jutge; quan judiques els altres, et condemnes a tu mateix, perquè fas de jutge però actues com ells. Tothom sap que el judici de Déu recau justament sobre els qui cometen aquells actes. I tu que jutges els qui els cometen, però fas igual que ells, ¿et penses que t’escaparàs del judici de Déu? ¿O és que menysprees la riquesa de la seva bondat, de la seva generositat i de la seva paciència? ¿No vols reconèixer que la bondat de Déu et convida a la conversió?
- Lluc 6:31
Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin.
- Proverbis 15:1
Una resposta suau calma la ira, la paraula feridora encén la indignació.
- Jaume 1:22-27
Poseu en pràctica la Paraula i no us limiteu a escoltar-la, que us enganyaríeu a vosaltres mateixos. Perquè el qui escolta la Paraula i no la posa en pràctica s’assembla a un home que contempla la seva pròpia cara en un mirall: es mira, se’n va i a l’instant s’oblida de la cara que feia. En canvi, el qui s’emmiralla en la llei perfecta, la llei de la llibertat, i hi persevera —no pas escoltant-la i després oblidant-la, sinó posant-la en pràctica—, aquest serà feliç de practicar-la. Si algú es té per religiós, però no domina la llengua i enganya el seu cor, la seva religió és buida. La religió
- Colossencs 3:5-10
Feu morir, doncs, allò que en vosaltres és terrenal: una vida libidinosa, la impuresa, les passions, els mals desigs i l’amor al diner, que és una idolatria. Per tot això la indignació divina cau sobre els qui són rebels. En altre temps, quan vivíeu entre ells, també vosaltres us havíeu comportat així; però ara desfeu-vos de tot el que sigui ira, enfuriment, dolenteria, injúries, paraules deshonestes. No us enganyeu els uns als altres, vosaltres que us heu despullat de l’home vell i de les seves obres i us heu revestit de l’home nou, que es va renovant a imatge del seu creador i avança cap al
- Gàlates 6:1-3
Germans, si descobriu que algú ha comès una falta, vosaltres, els qui heu rebut l’Esperit, ajudeu-lo a refer-se, amb esperit de dolcesa, i penseu en vosaltres mateixos, que també podríeu caure en temptació. Ajudeu-vos a portar les càrregues els uns als altres, i compliu així la llei de Crist. Si algú es pensa ser alguna cosa, quan de fet no és res, s’enganya a si mateix.
- Lluc 18:9-14
Jesús proposà una altra paràbola a uns que es refiaven de ser justos i menyspreaven els altres: —Dos homes van pujar al temple a pregar: l’un era fariseu i l’altre publicà. »El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: “Déu meu, et dono gràcies perquè no soc com els altres homes, lladres, injustos, adúlters, ni soc tampoc com aquest publicà. Dejuno dos dies cada setmana i dono la desena part de tot el que guanyo o adquireixo.” »Però el publicà, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: “Déu meu, sigues-me propici, que soc un pecador
- Mateu 12:36
I jo us dic que, de tota paraula inútil que diguin els homes, en donaran compte el dia del judici:
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.