La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Temes bíblics

Què diu la Bíblia sobre usa i armageddon?

24 versets sobre usa i armageddon, ordenats per rellevància.

  1. Apocalipsi 13:1-18

    Aleshores vaig veure pujar del mar una bèstia que tenia deu banyes i set caps, amb deu diademes a les banyes i noms blasfems a cada cap. La bèstia que vaig veure semblava una pantera; tenia potes d’os i boca de lleó. El drac li va donar la seva força, el seu tron i un gran poder. Un dels seus caps estava com ferit de mort, però la ferida mortal va ser curada. Llavors la terra entera, meravellada, va seguir la bèstia. Tothom adorava el drac pel poder que havia donat a la bèstia, i adorava també la bèstia, exclamant: —Qui es pot comparar a la bèstia? Qui pot combatre contra ella? I van donar a l

  2. 1 Tessalonicencs 5:3

    Quan la gent es digui que tot està tranquil i en pau, aleshores, de sobte, els caurà al damunt la devastació, com els dolors a la dona embarassada, i no se’n podran escapar.

  3. Daniel 12:10

    Molts seran rentats, blanquejats i purificats al gresol, però els malvats persistiran en la seva maldat; ningú d’ells no ho comprendrà, però els assenyats sí que ho entendran.

  4. Daniel 10:10

    »Llavors una mà em va tocar, i em feu incorporar sobre els genolls i les mans.

  5. Isaïes 2:1-22

    Missatge sobre Judà i Jerusalem revelat a Isaïes, fill d’Amós. En els darrers temps s’alçarà ferma la muntanya del temple del Senyor sobre els cims de les muntanyes, dominarà per damunt dels turons. Totes les nacions hi afluiran, s’hi encaminaran tots els pobles dient: «Veniu, pugem a la muntanya del Senyor, al temple del Déu de Jacob. Ell ens ensenyarà els seus camins, i nosaltres seguirem les seves rutes.» Perquè de Sió en surt l’ensenyament, de Jerusalem, la paraula del Senyor. Ell serà jutge entre les nacions, arbitrarà sobre els pobles. Forjaran relles de les seves espases i falçs de les

  6. Cohèlet 1:1-18

    Reflexions de Cohèlet, fill de David i rei a Jerusalem. Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet, tot és efímer, tot és en va. Què en treu l’home de tots els treballs amb què s’afanya sota el sol? Una generació se’n va, i una altra ve, però la terra es manté sempre. El sol surt, el sol es pon, anhelant d’arribar al lloc d’on tornarà a sortir. El vent bufa de tramuntana, ara es gira de migjorn; dona voltes i més voltes i refà el camí que havia fet. Els rius corren cap al mar, i el mar no s’omple mai; però els rius no cessen d’anar sempre al mateix lloc. Les paraules són pura rutina i no val la pena d

  7. Apocalipsi 18:4

    Vaig sentir encara una altra veu que deia des del cel: —Sortiu d’aquesta ciutat, poble meu, i no us faré solidaris dels seus pecats ni sereu tocats per les plagues que hi cauran;

  8. Apocalipsi 17:1-18

    Després vingué un dels àngels de les set copes i em va parlar així: —Vine, i et mostraré la condemna de la gran prostituta que viu vora les aigües abundants. Els reis de la terra s’han prostituït amb ella, i els habitants del món s’han embriagat amb el vi de la seva prostitució. I l’àngel se’m va emportar en esperit al desert. Allà vaig veure una dona asseguda dalt d’una bèstia escarlata, coberta de noms blasfems, que tenia set caps i deu banyes. La dona anava vestida de porpra i escarlata i s’adornava amb or, pedres precioses i perles. Tenia a la mà una copa d’or, plena d’abominacions: les im

  9. Apocalipsi 9:1-21

    Va tocar el cinquè àngel, i vaig veure a la terra un estel caigut del cel. Li van donar la clau del pou de l’abisme; ell va obrir el pou i en va pujar una fumarada com la fumarada d’una gran fornal, que va enfosquir el sol i l’aire. Llavors, de dintre la fumarada, en van sortir unes llagostes que s’escamparen per la terra. Les llagostes van rebre un poder com el que tenen els escorpins, però els van ordenar que no fessin mal ni a l’herba ni a la vegetació ni als arbres, sinó tan sols als homes que no portessin al front el segell de Déu. Els fou concedit no pas de matar-los, sinó de turmentar-l

  10. Apocalipsi 1:3

    Feliç el qui llegeix les paraules d’aquesta profecia i feliços els qui l’escolten i fan cas de tot el que hi ha escrit, perquè el temps s’acosta.

  11. 2 Tessalonicencs 2:4

    el qui s’oposa i s’enfronta a tot allò que és tingut per diví o per sagrat: aquest anirà a asseure’s al santuari de Déu i es proclamarà Déu ell mateix.

  12. Efesis 2:8-9

    És per la gràcia que heu estat salvats per mitjà de la fe! I això no ve de vosaltres: és un do de Déu. No és fruit de les obres, perquè ningú no pugui gloriar-se’n.

  13. Romans 5:12

    Per obra d’un sol home va entrar el pecat al món, i per mitjà del pecat hi entrà també la mort; i així la mort s’ha estès a tots els homes, ja que tots han pecat.

  14. Joan 3:3

    Jesús li respongué: —En veritat, en veritat t’ho dic: ningú no pot veure el Regne de Déu si no neix de dalt.

  15. Ezequiel 38:8

    »Passats molts anys rebràs una ordre. En els darrers temps vindràs contra un país restablert de la ruïna, contra un poble aplegat d’enmig de les nacions a les muntanyes d’Israel, que havien estat constantment desolades. Des del dia que aquell poble havia estat tret de les nacions on vivia, tots ells habitaven segurs a Israel.

  16. Isaïes 40:1-31

    «Consoleu, consoleu el meu poble», diu el vostre Déu. «Parleu al cor de Jerusalem i anuncieu-li que s’ha acabat la seva servitud, que li ha estat perdonada la culpa, que ha rebut del Senyor doble paga per tots els seus pecats.» Escolteu una veu que crida: «Prepareu en el desert el camí del Senyor, aplaneu en l’estepa una ruta al nostre Déu. S’alçaran les fondalades, s’abaixaran les muntanyes i els turons, el terreny escabrós serà una plana, i la serralada, una ampla vall. Llavors apareixerà la glòria del Senyor, i tothom veurà alhora que el Senyor mateix ha parlat.» Una veu diu: «Fes una crida

  17. 1 Reis 18:1-46

    Va passar molt de temps i, al cap de tres anys, el Senyor va comunicar a Elies la seva paraula. Li digué: —Ves, presenta’t a Acab, que vull enviar la pluja a la terra. Elies es posà en camí per presentar-se a Acab. Hi havia una gran fam a Samaria. Acab va cridar Obadiahu, el cap del palau reial. Obadiahu era molt fidel al Senyor. Així, quan Jezabel havia fet exterminar els profetes del Senyor, Obadiahu n’havia pres cent, els havia amagat en dues coves, cinquanta i cinquanta, i els havia proveït de pa i aigua. Acab, doncs, li va dir: —Anem pel país i resseguim les fonts i els torrents. Qui sap

  18. Gènesi 1:1

    Al principi, Déu va crear el cel i la terra.

  19. Apocalipsi 17:12

    Les deu banyes que has vist són deu reis que encara no han rebut la reialesa, però que durant una hora compartiran el poder reial amb la bèstia.

  20. Apocalipsi 17:11

    La bèstia que era i no és serà el vuitè rei; també pertanyia als set, i se’n va a la perdició.

  21. Apocalipsi 16:1-21

    Aleshores vaig sentir una veu forta que, del temple estant, deia als set àngels: —Aneu i aboqueu per la terra les set copes de la fúria de Déu. El primer se’n va anar i va abocar la seva copa per la terra, i als homes que portaven la marca de la bèstia i que adoraven la seva estàtua, els van sortir unes úlceres dolentes i malignes. El segon va buidar la seva copa pel mar, i l’aigua es va tornar sang, una sang de cadàver, i tots els animals que viuen al mar van morir. El tercer va vessar la seva copa pels rius i per les fonts d’aigua, i es van convertir en sang. Llavors vaig sentir l’àngel de l

  22. Apocalipsi 13:15

    També li han concedit de donar alè de vida a l’estàtua de la bèstia, perquè fins i tot parli, i li han permès que pugui condemnar a mort els qui no adorin l’estàtua.

  23. Apocalipsi 13:14-15

    enganya els habitants de la terra amb aquests prodigis que li ha estat permès de fer davant la bèstia, i els convenç que dediquin una estàtua a la bèstia que tenia la ferida provocada per l’espasa, però que ha sobreviscut. També li han concedit de donar alè de vida a l’estàtua de la bèstia, perquè fins i tot parli, i li han permès que pugui condemnar a mort els qui no adorin l’estàtua.

  24. Apocalipsi 12:1-17

    Llavors aparegué al cel un gran senyal: una dona vestida amb el sol, que tenia la lluna sota els peus, i duia al cap una corona de dotze estrelles. Havia d’infantar i cridava afligida pels dolors del part. També aparegué al cel un altre senyal: un gran drac roig que tenia set caps i deu banyes. Als set caps hi duia set diademes, i la seva cua va arrossegar la tercera part de les estrelles del cel i les llançà a la terra. El drac es va aturar davant la dona que havia d’infantar per devorar-li el fill així que nasqués. La dona va posar al món un fill, un noi que ha de governar tots els pobles am

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics