Què diu la Bíblia sobre va barrejar matrimonis?
11 versets sobre va barrejar matrimonis, ordenats per rellevància.
- 2 Corintis 6:14
No us lligueu al jou dels infidels. Com poden anar juntes la justícia i la maldat? Què tenen en comú la llum i la tenebra?
- Deuteronomi 7:3-4
No t’emparentis amb la gent d’aquestes nacions: no donis per mullers les teves filles als seus fills ni prenguis per als teus fills les seves filles. Aquestes nacions apartarien del Senyor els teus fills, i ells adorarien altres déus. Llavors el Senyor s’indignaria contra vosaltres i no trigaria gens a exterminar-vos.
- Gàlates 3:28
Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona: tots sou un de sol en Jesucrist.
- 1 Corintis 7:12-16
Als altres, els ho dic jo, no pas el Senyor: si un dels germans té una muller que no és creient però que s’avé a conviure amb ell, que no la deixi. Igualment, si una dona té un marit que no és creient però que s’avé a conviure amb ella, que no el deixi. El marit no creient és santificat gràcies a la seva muller, i la muller no creient és santificada gràcies al marit creient. Si no fos així, els vostres fills serien profans, quan de fet són sants. Ara bé, si el no creient es vol separar, que se separi; en aquest cas, el creient, ja sigui el marit o la muller, no queda lligat: Déu us ha cridat a
- Hebreus 13:4
Que tothom honori el matrimoni i guardi immaculada la vida conjugal: Déu judicarà els libidinosos i els adúlters.
- 1 Corintis 7:39
La muller està lligada al marit mentre ell és viu; però si el marit mor, queda lliure de casar-se amb qui vulgui, sempre que visqui en el Senyor.
- Fets 17:26
Ell va crear d’un sol home tota la raça humana perquè habités arreu de la terra. I ha fixat uns temps precisos i els límits dels llocs on els homes han de viure,
- Fets 10:34
Llavors Pere prengué la paraula i digué: —Ara veig de veritat que Déu no fa distinció de persones,
- Esdres 9:1-10
»Després d’aquests fets, se’m van acostar alguns caps del poble i em van dir: »—Els israelites, incloent-hi els sacerdots i els levites, no s’han mantingut separats dels altres habitants del país, sinó que han imitat les pràctiques abominables dels cananeus, els hitites, els perizites, els jebuseus, els ammonites, els moabites, els egipcis i els amorreus. Els israelites i els seus fills s’han casat amb les dones dels altres habitants del país, de manera que la nissaga santa ha quedat barrejada amb ells. I justament els caps i els notables han estat els primers a cometre aquesta prevaricació. »
- Gènesi 24:1-10
Abraham ja era vell, carregat d’anys, i el Senyor l’havia omplert de benediccions. Un dia va dir al servent més antic de casa seva, l’administrador de tots els seus béns: —Posa la teva mà sota la meva cuixa i et conjuraré pel Senyor, Déu del cel i de la terra, que no triïs una dona per al meu fill Isaac entre les noies dels cananeus, amb qui ara visc. Aniràs a buscar-li una muller del meu país i de la meva parentela. L’administrador li va preguntar: —Què he de fer, si la dona no vol venir amb mi en aquest país? ¿Haig de fer tornar el teu fill al país d’on vas sortir? Abraham li respongué: —Gua
- Joan 3:16-17
Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell.
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.