Què diu la Bíblia sobre woodpeckers?
24 versets sobre woodpeckers, ordenats per rellevància.
- Romans 14:14
Sé prou bé, amb la certesa que dona Jesús, el Senyor, que no hi ha res d’impur en si mateix; però sé també que una cosa és impura per al qui la considera impura.
- Romans 14:22-23
Tu guarda’t, per a tu mateix i davant de Déu, la convicció que prové de la fe. Feliç el qui no s’acusa a si mateix quan ha discernit el que ha de fer! Però el qui té dubtes, si menja està condemnat, perquè no actua d’acord amb la convicció que dona la fe. I tot allò que es fa sense aquesta convicció és pecat.
- Romans 14:1
Acolliu els qui són febles en la fe i no critiqueu la seva manera de pensar.
- 2 Corintis 12:9
però ell m’ha donat aquesta resposta: «En tens prou amb la meva gràcia. En la feblesa es manifesta plenament el meu poder.» Per això em gloriaré sobretot de les meves febleses, perquè reposi sobre meu el poder del Crist.
- Isaïes 66:17
Els qui es consagren i purifiquen per entrar als jardins sagrats i van al darrere d’aquell qui hi ha al mig, els qui mengen carn de porc, de rates i d’altres animals detestables, aquests moriran tots alhora. Així ho ha dit el Senyor.
- Joan 3:16
Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna.
- Gènesi 2:1-25
Així van quedar acabats el cel i la terra amb tots els seus estols. El setè dia, Déu havia acabat la seva obra. El dia setè, doncs, va reposar de tota l’obra que havia fet. Déu va beneir el dia setè i en va fer un dia sagrat, perquè aquell dia reposà de la seva obra creadora. Així foren els orígens del cel i de la terra quan van ser creats. no hi havia cap matoll ni havia nascut l’herba, perquè el Senyor-Déu encara no havia fet ploure, ni existia cap home que pogués conrear els camps. Però de dintre la terra pujava una humitat que els amarava en tota la seva extensió. Llavors el Senyor-Déu va
- Lluc 15:1-32
Els publicans i els altres pecadors s’acostaven tots a Jesús per escoltar-lo. Els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien: —Aquest home acull els pecadors i menja amb ells. Jesús els va proposar aquesta paràbola: —¿Quin home d’entre vosaltres, si té cent ovelles i en perd una, no deixa les noranta-nou al desert i va a buscar la perduda fins que la troba? I quan l’ha trobada, se la posa a les espatlles ple d’alegria i, arribant a casa, convida els amics i els veïns dient-los: “Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat l’ovella que havia perdut.” »Jo us dic que, igualment, hi haurà més
- Isaïes 66:3
Hi ha qui em sacrifica toros però també éssers humans, m’immola bocs i també em desnuca gossos, em presenta ofrenes legítimes i també sang de porc, em crema encens però beneeix qualsevol déu. Han preferit aquests camins, perquè es complauen en ritus detestables.
- Romans 11:36
Tot ve d’ell, passa per ell i va cap a ell. Glòria a ell per sempre. Amén.
- Joan 3:3
Jesús li respongué: —En veritat, en veritat t’ho dic: ningú no pot veure el Regne de Déu si no neix de dalt.
- Gènesi 1:1-31
Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües. Déu digué: —Que existeixi la llum. I la llum va existir. Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. Déu va donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia. Déu digué: —Que hi hagi un firmament enmig de les aigües, per a separar unes aigües de les altres. I va ser així. Déu va fer la volta del firmament i va separar les aigües que hi ha a sota la
- Filipencs 3:19
La seva fi serà la perdició, el seu déu és el ventre, i posen la seva glòria en les parts vergonyoses. Allò que els mou són coses terrenals.
- Joan 17:17
Consagra’ls en la veritat, que és la teva paraula.
- Lluc 2:24
Havien d’oferir en sacrifici, tal com diu la Llei del Senyor, un parell de tórtores o dos colomins .
- Marc 7:14-23
Llavors Jesús tornà a cridar la gent i els deia: —Escolteu-me tots i compreneu-ho bé: No hi ha res del que entra a l’home des de fora que el pugui fer impur; només allò que surt de l’home el fa impur. (16) Quan deixà la gent i entrà a casa, els seus deixebles li van preguntar què volia dir aquell proverbi. Jesús els respongué: —¿També vosaltres sou incapaços d’entendre-ho? ¿No compreneu que tot allò que entra a l’home des de fora no el pot fer impur, perquè no li va al cor, sinó al ventre, i acaba fora del cos? D’aquesta manera declarava purs tots els aliments. I va afegir: —Només allò que sur
- Proverbis 14:12
Els teus plans et poden semblar bons, però podrien portar-te a la mort.
- Èxode 20:11
Perquè en sis dies el Senyor va fer el cel, la terra, el mar i tot el que s’hi mou, però el dia setè va reposar: per això el Senyor ha beneït el dissabte i l’ha consagrat.
- Gènesi 1:20
Déu digué: —Que les aigües produeixin éssers vius que s’hi moguin i animals alats que volin entre la terra i la volta del cel.
- Apocalipsi 20:14
Després la Mort mateixa i l’Hades, el seu reialme, van ser llançats a l’estany de foc, que és la segona mort.
- 1 Joan 3:4
Tothom qui peca, obra el mal, perquè pecar és una maldat.
- Hebreus 11:3
Gràcies a la fe, comprenem que tot l’univers va ser creat per la paraula de Déu i que, per tant, allò que veiem prové d’allò que no és visible.
- 2 Corintis 3:18
I tots nosaltres, sense cap vel a la cara, reflectint com un mirall la glòria del Senyor, som transformats a la seva mateixa imatge, amb una glòria cada vegada més gran, per obra del Senyor, és a dir, de l’Esperit.
- 1 Corintis 10:28
Però si algú us diu: «Això és carn sacrificada en un temple pagà», no en mengeu, per consideració al qui us ho adverteix i que en fa un cas de consciència.
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.