Què diu la Bíblia sobre zebra?
24 versets sobre zebra, ordenats per rellevància.
- Job 39:5-8
¿Qui deixa lliure l’ase salvatge? ¿Qui el desferma i el fa marxar? Li he dat l’estepa per casa, campa en un terreny salnitrós. Se’n riu, del brogit de la ciutat, no sent els renecs del traginer. Pastura per la muntanya, hi busca tot el que és verd.
- Gènesi 1:24-25
Déu digué: —Que la terra produeixi éssers vius de tota mena: bestioles i tota mena d’animals domèstics i feréstecs. I va ser així. Déu va fer tota mena d’animals feréstecs i domèstics i tota mena de cucs i bestioles. Déu veié que tot això era bo.
- Isaïes 11:6-9
El llop conviurà amb l’anyell, la pantera jaurà amb el cabrit; menjaran junts el vedell i el lleó, i un nen petit els guiarà. La vaca i l’ossa pasturaran juntes, jauran plegades les seves cries. El lleó menjarà palla com el bou, l’infant de llet jugarà vora el cau de l’escurçó, el nen ficarà la mà a l’amagatall de la serp. Ningú no serà dolent ni farà mal en tota la muntanya santa, perquè el país serà ple del coneixement del Senyor, com l’aigua cobreix la conca del mar.
- Proverbis 30:29-31
Tres coses porten una marxa airosa i una quarta un pas esvelt: el lleó, el més valent dels animals, que no recula davant de ningú; el llebrer de bons lloms; el boc; el rei que no tolera la revolta.
- Apocalipsi 5:5
Però un dels ancians em digué: —No ploris: ha triomfat el lleó de la tribu de Judà, el rebrot de David. Ell obrirà el llibre i els seus set segells.
- Colossencs 1:16
ja que Déu ha creat per ell totes les coses, tant les del cel com les de la terra, tant les visibles com les invisibles, trons i sobiranies, potències i autoritats. Tot ha estat creat per ell i destinat a ell.
- Levític 11:1-47
El Senyor va parlar encara a Moisès i a Aaron. Els digué: —Comuniqueu això als israelites: »D’entre tots els animals terrestres, podreu menjar els que tenen la peülla partida i remuguen. Però, pel que fa als animals remugants i als que tenen la peülla partida, no en menjareu els següents, que heu de considerar impurs: »El camell, que és remugant però no té la peülla partida. »El conill, que és remugant però no té la peülla partida. »La llebre, que és remugant però no té la peülla partida. »El porc, que té la peülla partida però no és remugant. »No mengeu la carn d’aquests animals ni toqueu els
- Job 12:7-10
Pregunta, doncs, a les bèsties i t’instruiran, o bé als ocells, i seràs instruït. Parla amb la terra i aprendràs, t’ho explicaran els peixos de la mar. ¿Qui no sap, d’entre tots ells, que «és la mà del Senyor qui ho ha fet»? Ell té a la mà tots els vivents i l’alè de tots els homes.
- Fets 10:14
Pere contestà: —De cap manera, Senyor. Mai no he menjat res de prohibit ni d’impur.
- Joan 1:1
Al principi existia la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu.
- Gènesi 1:26
Déu digué: —Fem l’home a imatge nostra, a semblança nostra, i que sotmeti els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra amb les bestioles que s’hi arrosseguen.
- Apocalipsi 4:11
—Ets digne, Senyor i Déu nostre, de rebre la glòria, l’honor i el poder, perquè has creat totes les coses: has volgut que existissin, i les has creades.
- Isaïes 5:1-30
Deixeu-me cantar una cançó en nom del meu amic. És la cançó del meu amic i de la seva vinya: El meu estimat tenia una vinya en un turó molt fèrtil. Va remoure la terra, tragué les pedres i va plantar-hi ceps triats. Al bell mig hi construí una torre de guàrdia i va excavar-hi un cup. N’esperava bon raïm, però ha sortit agre. Doncs bé, gent de Judà i Jerusalem, feu de jutges entre jo i la meva vinya. Què més podia fer que no li hagi fet? N’esperava bon raïm; per què surt agre? Ara, doncs, us faig saber què faré amb la meva vinya: n’ensorraré la paret perquè la puguin esbrotar; li derrocaré la t
- Gènesi 30:37-39
Jacob va agafar vergues tendres de pollancre, d’ametller i de plataner i va pelar-ne l’escorça deixant al descobert unes franges blanques. Després va posar les vergues, pelades així, en els abeuradors, als ulls mateix del bestiar, perquè els mascles cobrissin allà les femelles quan venien a beure. Quan eren cobertes davant aquelles varetes, parien animals clapats, ratllats o tacats.
- Gènesi 9:1-3
Déu va beneir Noè i els seus fills. Els digué: —Sigueu fecunds, multipliqueu-vos i ompliu la terra. Tots els animals de la terra, els ocells, les bestioles que s’arrosseguen per terra i tots els peixos del mar us respectaran i us temeran, perquè els poso tots a les vostres mans. Us servirà d’aliment tot el que té vida i es mou, com també tots els vegetals: tot us ho dono.
- Gènesi 2:1-25
Així van quedar acabats el cel i la terra amb tots els seus estols. El setè dia, Déu havia acabat la seva obra. El dia setè, doncs, va reposar de tota l’obra que havia fet. Déu va beneir el dia setè i en va fer un dia sagrat, perquè aquell dia reposà de la seva obra creadora. Així foren els orígens del cel i de la terra quan van ser creats. no hi havia cap matoll ni havia nascut l’herba, perquè el Senyor-Déu encara no havia fet ploure, ni existia cap home que pogués conrear els camps. Però de dintre la terra pujava una humitat que els amarava en tota la seva extensió. Llavors el Senyor-Déu va
- Gènesi 1:28
Déu els beneí dient-los: —Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra.
- Apocalipsi 12:1-17
Llavors aparegué al cel un gran senyal: una dona vestida amb el sol, que tenia la lluna sota els peus, i duia al cap una corona de dotze estrelles. Havia d’infantar i cridava afligida pels dolors del part. També aparegué al cel un altre senyal: un gran drac roig que tenia set caps i deu banyes. Als set caps hi duia set diademes, i la seva cua va arrossegar la tercera part de les estrelles del cel i les llançà a la terra. El drac es va aturar davant la dona que havia d’infantar per devorar-li el fill així que nasqués. La dona va posar al món un fill, un noi que ha de governar tots els pobles am
- 1 Corintis 1:18
Els qui van a la perdició tenen per una insensatesa la doctrina de la creu; però per a nosaltres, els qui som salvats, és poder de Déu.
- Gènesi 1:1-31
Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües. Déu digué: —Que existeixi la llum. I la llum va existir. Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. Déu va donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia. Déu digué: —Que hi hagi un firmament enmig de les aigües, per a separar unes aigües de les altres. I va ser així. Déu va fer la volta del firmament i va separar les aigües que hi ha a sota la
- 1 Joan 5:1-21
Tothom qui creu que Jesús és el Messies, ha nascut de Déu, i qui estima Déu que l’ha engendrat, també estima aquells a qui Déu ha engendrat. Sabem que estimem els fills de Déu quan estimem Déu i complim els seus manaments, ja que estimar Déu vol dir guardar els seus manaments. I els seus manaments no són feixucs, perquè tots els qui han nascut de Déu vencen el món. La victòria que ha vençut el món és la nostra fe. Però, ¿qui venç el món sinó el qui creu que Jesús és el Fill de Déu? Ell, Jesucrist, ha vingut valent-se de l’aigua i de la sang; no de l’aigua solament, sinó de l’aigua i de la sang
- 1 Corintis 1:4-7
Sempre dono gràcies al meu Déu per vosaltres, pensant en la gràcia que ell us ha concedit en Jesucrist, en qui heu rebut tota mena de riqueses, tant de paraula com de coneixement. I és que el testimoni de Crist s’ha refermat tant entre vosaltres, que no us manca cap mena de do, mentre espereu la seva manifestació.
- Fets 10:12
Dintre el llençol hi havia tota mena de quadrúpedes, de rèptils i d’ocells.
- Joan 4:5
Arribà, doncs, en una població samaritana que es deia Sicar, no gaire lluny de la propietat que Jacob havia donat al seu fill Josep;
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.