1 Reis 21:1
Després d’aquests fets, va passar el que segueix. Nabot de Jizreel tenia una vinya a Jizreel mateix, al costat del palau d’Acab, rei de Samaria.
— 1 Reis 21:1, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Un títol poc usual, equivalent al de «rei d’Israel». Samaria era en aquell moment la capital del regne (1Re 16,24 nota w) , manada construir pel pare d’Acab. (1Re 16,24)
Referències creuades
- Josuè 19:18 El seu territori comprenia Jizreel, Quessulot, Xunem,
- Jutges 6:33 Els madianites, els amalequites i els nòmades d’orient es van mobilitzar, van passar el Jordà i acamparen a la plana de Jizreel.
- 1 Reis 18:45-46 El cel s’anà enfosquint amb núvols que el vent portava, i caigué un gran xàfec. Acab va pujar al carruatge i se n’anà cap a Jizreel. La mà del Senyor s’apoderà d’Elies, que es va lligar la roba a la cintura i corregué davant d’Acab fins a l’entrada de Jizreel.
- 2 Cròniques 28:22 Durant el temps que el rei Acaz sofria el setge, encara persistia en la seva infidelitat al Senyor.
- Isaïes 9:13 Per això el Senyor, en un sol dia, ha tallat a Israel el cap i la cua, la palma i el jonc.
- Osees 1:4-5 El Senyor va dir a Osees: —Posa-li per nom Jizreel, perquè ben aviat demanaré comptes a la dinastia de Jehú pels crims de Jizreel. Deixaré els d’Israel sense reis. Aquell dia trencaré els arcs d’Israel a la vall de Jizreel.
- 1 Reis 20:35-43 Un home, membre d’un grup de profetes, va dir a un dels seus companys per ordre del Senyor: —Fereix-me! L’altre es va negar a ferir-lo. El primer li digué: —Ja que no has obeït l’ordre del Senyor, així que te’n vagis d’aquí et matarà un lleó. Ell se’n va anar; li sortí al pas un lleó i el va matar. Després aquell profe
- Jeremies 5:3 Senyor, tu vetlles per la veritat. Els has malferit, i no se’n senten; els has destrossat, i no volen aprendre la lliçó: la seva cara és més dura que la roca, no volen penedir-se.
- 1 Samuel 29:1 Els filisteus van reunir totes les seves tropes a Afec. Els israelites estaven acampats a la font de Jizreel.
- Esdres 9:13-14 »Déu nostre, per les nostres accions dolentes i per la nostra gran culpa hem sofert moltes desgràcies. Però tu no ens has castigat tant com mereixíem pels nostres pecats, sinó que ens has concedit que en quedéssim una resta. Com podríem tornar a violar els teus manaments emparentant-nos amb els pobles que practiquen aq