1 Reis 21:16

Referències creuades

• Isaïes 33:15 El qui obra amb justícia i diu la veritat, el qui refusa d’enriquir-se amb violències i no es deixa comprar amb obsequis, el qui no fa cas de propostes criminals i acluca els ulls per no mirar la maldat.
• 2 Samuel 11:25-27 David va dir al missatger: —Digues això a Joab: “No et capfiquis gaire pel que ha passat. L’espasa de la guerra devora ara aquí, ara allà. Ataca amb més força la ciutat i arrasa-la.” Encoratja’l així. La muller d’Uries va saber que el seu marit era mort i va fer dol per ell. Passat el dol, David va manar que l’anessin
• 2 Samuel 4:9-12 Però David va respondre a Recab i al seu germà Baanà, fills de Rimmon de Beerot: —Com hi ha Déu que m’ha salvat de tots els perills! El qui em va anunciar que havia mort Saül es pensava ser rebut com un missatger de bones noves, però jo, per tota paga, el vaig fer executar a Siclag. Ara vosaltres, criminals, heu assass
• Romans 1:32 Tots aquests coneixen bé el decret de Déu segons el qual els qui actuen així mereixen la mort; però no solament es comporten d’aquesta manera, sinó que encara aplaudeixen els qui fan com ells.
• 2 Samuel 1:13-16 David va preguntar al jove que l’havia informat: —D’on ets, tu? Ell respongué: —Soc fill d’un immigrant amalequita. David exclamà: —I com has gosat posar la mà damunt l’ungit del Senyor i matar-lo? David va cridar un dels seus homes i li ordenà: —Mata’l! Aquell home es va llançar sobre l’amalequita i el va matar. David
• 2 Samuel 23:15-17 David, però, enyorava la bona aigua i va exclamar: —Oh, si algú me’n donés, amb quin gust beuria aigua de la cisterna que hi ha a l’entrada de Betlem! Aquells tres herois s’obriren pas pel mig del campament dels filisteus, anaren a pouar aigua a la cisterna de l’entrada de Betlem i la van oferir a David. Però ell, de c
• Salms 50:18 »Si veus un lladre, t’hi avens, trobes els adúlters i t’hi ajuntes.
• 2 Pere 2:15 Abandonant el camí recte, s’han desviat i han seguit el camí de Balaam, fill de Bòsor, que volgué guanyar diners fent el mal;
• Abdies 1:12-14 Tu no t’havies de complaure en la dissort del teu germà, aquell dia funest! No havies d’alegrar-te a costa dels de Judà el dia que els veies perduts; no havies de parlar-ne amb insolència el dia de l’opressió; no havies d’entrar a la ciutat del meu poble el dia de la seva desgràcia; no t’havies de complaure en els seus