1 Samuel 22:3

Referències creuades

• Rut 4:17 Les veïnes deien: —Noemí ha tingut un fill! I foren elles qui l’anomenaren Obed. Obed va ser el pare de Jessè, i Jessè, el pare de David.
• 2 Samuel 15:25-26 Llavors el rei va dir al sacerdot Sadoc: —Torna l’arca de Déu a la ciutat. Si el Senyor em concedeix el seu favor, em farà tornar i podré veure una altra vegada l’arca i el lloc on resideix. Però si el Senyor diu que ja no em vol més, aquí em té: que em tracti com li sembli millor!
• 1 Samuel 3:18 Llavors Samuel li va comunicar tot el missatge, sense amagar-li res. Elí digué: —Ell és el Senyor: que faci el que li sembli bé.
• Gènesi 47:11 Josep va fer viure el seu pare i els seus germans a la millor regió d’Egipte, als voltants de la ciutat de Ramsès, tal com havia ordenat el faraó, i els va donar terres en propietat.
• Èxode 20:12 »Honra el pare i la mare. Així tindràs llarga vida en el país que et dona el Senyor, el teu Déu.
• 1 Samuel 14:47 Saül, després d’aconseguir la reialesa sobre Israel, va fer la guerra contra tots els enemics que l’envoltaven: Moab, els ammonites, Edom, els reis de Sobà i els filisteus. Contra tots els qui s’enfrontava, sortia victoriós.
• Filipencs 2:23-24 Confio, doncs, que us el podré enviar tan bon punt vegi clara la meva situació. Fins i tot estic convençut que, gràcies al Senyor, jo mateix us vindré a veure aviat.
• Rut 1:1-4 En l’època que els jutges governaven els israelites, hi hagué fam al país. Per això, un home de Betlem de Judà va emigrar, amb la dona i els dos fills, als camps de Moab. L’home es deia Elimèlec, la seva dona Noemí i els dos fills Mahlon i Quilion. Eren efratites, de Betlem de Judà. Elimèlec, marit de Noemí, va morir.
• Jutges 11:29 Llavors l’esperit del Senyor es va apoderar de Jeftè. Jeftè va recórrer els territoris de Galaad i de Manassès, va passar per Mispè de Galaad, i des de Mispè de Galaad entrà al país dels ammonites.
• Mateu 15:4-6 En efecte, Déu ha dit: Honra el pare i la mare. I també: Qui maleeixi el pare o la mare serà condemnat a mort. Però vosaltres afirmeu: “El qui digui al pare o a la mare: ‘Consagro a Déu els béns amb què us hauria d’ajudar’, ja no té cap obligació d’honrar els seus pares.” Així, en nom de la vostra tradició, invalideu l
• Rut 4:10 i que adquireixo com a esposa Rut, la moabita, dona de Mahlon. Així la propietat restarà dins la família del difunt i no serà esborrat el nom del difunt d’entre els seus germans i de la memòria del seu poble. Avui vosaltres en sou testimonis!
• 1 Timoteu 5:4 Si una viuda té fills o nets, ells són els primers que han d’aprendre a comportar-se piadosament amb la pròpia família i satisfer el deute que tenen amb qui els ha donat la vida. Això és agradable a Déu.