1 Timoteu 5:4
Si una viuda té fills o nets, ells són els primers que han d’aprendre a comportar-se piadosament amb la pròpia família i satisfer el deute que tenen amb qui els ha donat la vida. Això és agradable a Déu.
— 1 Timoteu 5:4, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Efesis 6:1-3 Fills, obeïu els vostres pares, com vol el Senyor. És just que ho feu així. Honra el pare i la mare . Aquest és el primer manament que va acompanyat d’una promesa; i la promesa és: així seràs feliç i tindràs llarga vida a la terra.
- Mateu 15:4-6 En efecte, Déu ha dit: Honra el pare i la mare. I també: Qui maleeixi el pare o la mare serà condemnat a mort. Però vosaltres afirmeu: “El qui digui al pare o a la mare: ‘Consagro a Déu els béns amb què us hauria d’ajudar’, ja no té cap obligació d’honrar els seus pares.” Així, en nom de la vostra tradició, invalideu l
- Joan 19:26-27 Quan Jesús veié la seva mare i, al seu costat, el deixeble que ell estimava, digué a la mare: —Dona, aquí tens el teu fill. Després digué al deixeble: —Aquí tens la teva mare. I d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva.
- Gènesi 47:12 Josep mantenia el seu pare, els seus germans i tota la família del seu pare, juntament amb tots els seus fills.
- Gènesi 45:10-11 Viuràs a la regió de Goixen, a prop meu, amb els teus fills, els teus nets, els teus ramats d’ovelles i vaques i amb tots els teus béns. Allà jo et mantindré, perquè encara queden cinc anys de fam. No vull que et manqui res a tu, ni a la teva família, ni als teus ramats.”
- Marc 7:11-13 Però vosaltres, si algú diu al pare o a la mare: “Declaro corban , és a dir, consagrats a Déu, els béns amb què t’hauria d’ajudar”, ja li permeteu que no faci res a favor del pare o de la mare. Així, amb la tradició que us aneu transmetent, invalideu la paraula de Déu. I de coses com aquesta, en feu moltes.
- 1 Timoteu 2:3 Això és bo i agradable a Déu, salvador nostre,
- Rut 2:18 Després s’ho va carregar al coll i se n’anà al poble. La seva sogra va veure el que Rut havia espigolat; Rut tragué el menjar que li havia sobrat i el donà a la seva sogra.
- Rut 2:2 Rut, la moabita, digué a Noemí: —Deixa’m anar al camp d’algú que em miri amb bons ulls i espigolaré allò que no recullin els segadors. Noemí li respongué: —Ves-hi, filla meva.
- Lluc 2:51 Després baixà amb ells a Natzaret i els era obedient. La seva mare conservava tot això en el seu cor.
- Proverbis 31:28 Els fills van a felicitar-la, el marit en canta les lloances:
- 1 Samuel 22:3-4 D’allà, David se’n va anar a Mispè de Moab, i demanà al rei de Moab: —Deixa que vinguin aquí el meu pare i la meva mare fins que jo sàpiga què farà Déu de mi. Els va presentar al rei de Moab, i ells es quedaren allí tot el temps que David visqué en el seu refugi fortificat.