1 Samuel 23:14
David vivia a la regió desèrtica, en llocs inaccessibles, i s’instal·là a les muntanyes del desert de Zif. Saül no parava de buscar-lo, però Déu no va permetre que caigués a les seves mans.
— 1 Samuel 23:14, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Desert al sud-est d’Hebron, situat vora la població de Zif.
Referències creuades
- Salms 54:3-4 Déu meu, salva’m per amor del teu nom; amb el teu poder fes-me justícia. Déu meu, escolta la meva súplica, estigues atent a les meves paraules.
- Salms 32:7 En tu he trobat el meu recer, em guardes del perill. Fes que ells celebrin al meu voltant que tu, Senyor, m’has salvat. Pausa
- Josuè 15:24 Zif, Tèlem, Bealot,
- Josuè 15:55 També Maon, Carmel, Zif, Jutà,
- 2 Timoteu 3:11 les persecucions, els sofriments, com els que vaig passar a Antioquia, a Iconi, a Listra. Quines persecucions no vaig haver de suportar! Però de totes, el Senyor me’n va treure.
- Romans 8:31 Què direm, doncs, davant d’això? Si tenim Déu amb nosaltres, qui tindrem en contra?
- Proverbis 1:16 només corren cap al mal, s’apressen a vessar sang.
- Proverbis 21:30 No hi ha saviesa ni sagacitat ni consell que valguin davant el Senyor.
- Salms 11:1-3 Per al mestre de cor. Del recull de David. Estic en mans del Senyor. ¿Com podeu dir-me: «Ves-te’n, ocell, a la muntanya»? Mira, els malvats ja tiben l’arc, tenen la fletxa posada a la corda per tirar des de la fosca als rectes de cor. Si els fonaments del món s’esfondren, el just, pot fer-hi res?
- Proverbis 4:16 Els malvats, si no fan mal, ja no dormen, la son els fuig si no han fet caure ningú;
- Jeremies 36:26 A més, el rei va manar al seu fill Jerahmeel, a Seraiahu, fill d’Azriel, i a Xelemiahu, fill d’Abdeel, que detinguessin el secretari Baruc i el profeta Jeremies. Però el Senyor els va mantenir amagats.
- 1 Samuel 23:7 Quan arribà a Saül la notícia que David havia entrat a Queilà, va exclamar: —Déu l’ha posat a les meves mans. Ell mateix s’ha tancat, ficant-se en una ciutat que té porta i forrellats.