1 Samuel 24:17
Quan David acabà de dir aquestes paraules, Saül exclamà: —David, fill meu, ¿és de debò la teva veu? I arrencà a plorar.
— 1 Samuel 24:17, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Mateu 5:44 »Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen.
- 1 Samuel 26:21 Saül va dir: —He pecat. Torna, David, fill meu, que no et faré més mal, després que avui has tingut en tanta consideració la meva vida. He comès un greu error, insensat de mi!
- Gènesi 38:26 Judà els va reconèixer i exclamà: —Té més raó ella que jo, perquè, de fet, jo l’havia de donar per muller al meu fill Xelà. I Judà no va dormir mai més amb ella.
- Romans 12:20-21 Més aviat, si el teu enemic té fam, dona-li menjar; si té set, dona-li beure: serà com si posessis brases sobre el seu cap . No et deixis vèncer pel mal; al contrari, venç el mal amb el bé.
- Èxode 9:27 El faraó va fer cridar Moisès i Aaron i els digué: —Aquesta vegada reconec que he pecat; el Senyor és just, i jo i el meu poble som culpables.
- Mateu 27:4 i els digué: —He pecat entregant a la mort sang innocent. Però ells li contestaren: —I a nosaltres què ens importa? Això és cosa teva.
- Salms 37:6 Farà que brilli la teva justícia com la llum; el teu dret, com el sol de migdia.