1 Cròniques 16:7
Aquell dia, per primera vegada, David va encarregar a Assaf i als del seu grup que lloessin així el Senyor:
— 1 Cròniques 16:7, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Els vv. 8-22 corresponen a Sl 105,1-15; els vv. 23-33 recullen gairebé tot el Sl 96, i els vv. 34-36 els trobem en Sl 106,1.47-48. Vegeu en aquests salms les notes corresponents. (vv. 8-22; Sl 105,1-15; vv. 23-33; Sl 96; vv. 34-36; Sl 106,1.47)
Referències creuades
- 2 Samuel 22:1 Quan finalment el Senyor hagué salvat David del poder de tots els seus enemics i del poder de Saül, David va dedicar aquest càntic al Senyor.
- Salms 18:1 Per al mestre de cor. Del recull de David, servent del Senyor. Càntic que va dedicar al Senyor quan l’hagué salvat del poder de tots els seus enemics i de les mans de Saül. David va dir:
- 2 Samuel 23:1-2 Aquestes foren les darreres paraules de David: «Oracle de David, fill de Jessè, oracle de l’home plantat al cim més alt, l’ungit del Déu de Jacob, que Israel canta de bon grat. En mi parla l’esperit del Senyor, tinc a la boca les seves paraules.
- Salms 12:1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Haixeminit». Salm del recull de David.
- Nehemies 12:24 Els caps dels levites eren: Haixabià, Xerebià i Jeixua, fill de Cadmiel. Aquests, d’acord amb les disposicions de David, home de Déu, es col·locaven davant el segon cor de levites, per cantar lloances i accions de gràcies. Uns i altres alternaven el cant.
- 2 Cròniques 29:30 El rei Ezequies i els prohoms van demanar als levites que lloessin el Senyor amb els càntics que David i el vident Assaf havien compost. Els levites van entonar lloances cada cop més joioses; després s’agenollaren i es prosternaren.