2 Samuel 23:1
Aquestes foren les darreres paraules de David: «Oracle de David, fill de Jessè, oracle de l’home plantat al cim més alt, l’ungit del Déu de Jacob, que Israel canta de bon grat.
— 2 Samuel 23:1, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Compareu-ho amb el testament de Jacob (Gn 49). Molt més prosaiques i expeditives són les instruccions reportades en 1Re 2,1-9. (Gn 49; 1Re 2,1-9)
El terme oracle tradueix aquí el mot hebreu neüm, usat en els oracles de Balaam (Nm 24) i en els profetes, on ha estat traduït per això afirma (p.ex. Is 1,24). Així David queda assimilat als qui parlen moguts per l’esperit del Senyor. Vegeu v. 2; Is 11,2. (Nm 24; Is 1,24; v. 2; Is 11,2)
Referències creuades
- 1 Samuel 16:12-13 Jessè va fer que l’anessin a buscar. Tenia el cabell roig i els ulls bonics. Tot ell feia goig de veure. El Senyor va dir a Samuel: —Ungeix-lo, que és ell. Samuel va prendre el corn de l’oli, el va ungir enmig dels seus germans, i des d’aquell dia l’esperit del Senyor s’apoderà de David. Samuel va tornar-se’n a Ramà.
- 2 Samuel 7:8-9 Ara, doncs, digues al meu servent David: “Això diu el Senyor de l’univers: Jo t’he pres del clos de les ovelles, de pasturar el ramat, perquè fossis sobirà del meu poble d’Israel. He estat amb tu en totes les campanyes que has emprès, he derrotat tots els teus enemics i t’he donat una anomenada com la dels homes més fa
- Salms 89:20 Un dia, en una visió, vas parlar als teus fidels: «He posat un noi per damunt d’un guerrer, he enaltit un jove del poble.
- Salms 78:70-71 Va escollir David, el seu servent, el va treure d’entre pletes i ramades, el prengué de darrere les ovelles, perquè pasturés el seu poble de Jacob, Israel, la seva heretat.
- Colossencs 3:16 Que la paraula de Crist habiti en vosaltres amb tota la seva riquesa; instruïu-vos i encamineu-vos els uns als altres en tota mena de saviesa; moguts per la gràcia de Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l’Esperit.
- Lluc 24:44 Després els digué: —Això és el que us vaig dir quan encara era amb vosaltres: “Cal que es compleixi tot el que hi ha escrit de mi en la Llei de Moisès, en els Profetes i en els Salms.”
- 1 Cròniques 16:7 Aquell dia, per primera vegada, David va encarregar a Assaf i als del seu grup que lloessin així el Senyor:
- 2 Pere 1:13-15 Penso que és just, mentre encara visc en aquesta tenda corporal, que us vagi desvetllant amb advertències; sé que molt aviat hauré de deixar la meva tenda, tal com em va revelar nostre Senyor Jesucrist, i vull esforçar-me perquè després de la meva partença tingueu en tot moment la possibilitat de fer memòria de tot aix
- Efesis 5:19-20 Digueu tots junts salms, himnes i càntics de l’Esperit, cantant al Senyor i lloant-lo en el vostre cor. Doneu sempre gràcies per tot a Déu Pare en nom de nostre Senyor Jesucrist.
- Salms 2:6 «Jo mateix he consagrat el meu rei a Sió, la meva muntanya santa.»
- Salms 72:20 Fi de les pregàries de David, fill de Jessè.
- 1 Cròniques 16:9 Canteu-li al so de les cítares, feu l’elogi de les seves meravelles.