1 Cròniques 21:15

Referències creuades

• Gènesi 6:6 s’entristí i es penedí d’haver-los creat.
• Èxode 32:14 Llavors el Senyor es va desdir del mal amb què havia amenaçat el seu poble.
• Mateu 23:37-38 »Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els qui et són enviats! Quantes vegades he volgut aplegar els teus fills com una lloca aplega els seus pollets sota les ales, però no ho heu volgut. Doncs bé, la vostra casa és abandonada i queda deserta.
• Marc 14:41 Va cap a ells per tercera vegada i els diu: —Dormiu ara i reposeu! Tot s’ha acabat. Ha arribat l’hora: el Fill de l’home és entregat a les mans dels pecadors.
• Jeremies 26:18 —Miquees de Morèixet, que era profeta en temps d’Ezequies, rei de Judà, va dir a tot el poble: »“Això diu el Senyor de l’univers: Sió serà un camp llaurat, Jerusalem, un munt de ruïnes, i la muntanya del temple, un recinte cobert de matolls.”
• Jeremies 7:12 »Aneu al lloc sagrat de Siló, que en temps passat jo havia fet que portés el meu nom, i veureu en què l’he convertit per culpa de la maldat d’Israel, el meu poble.
• 2 Samuel 24:18 Aquell mateix dia, Gad es va presentar a David i li digué: —Ves a dedicar un altar al Senyor a l’era d’Aravna, el jebuseu.
• Èxode 9:28 Pregueu al Senyor! Ja n’hi ha prou de trons i de pedra. Us deixaré sortir, no us quedareu aquí més temps!
• Salms 78:38 Ell, que és tot misericòrdia, els perdonava la culpa i no els destruïa, refrenava constantment el seu rigor, no els mostrava tot el seu enuig;
• 2 Cròniques 3:1 Salomó va emprendre la construcció del temple del Senyor a Jerusalem, a la muntanya de Morià, on el Senyor s’havia aparegut a David, el seu pare; era el lloc que aquest havia preparat a l’era d’Ornan, el jebuseu.
• 2 Samuel 24:16 Però quan l’àngel aixecà la mà contra Jerusalem per devastar-la, al Senyor li va doldre aquella calamitat, i va manar a l’àngel que exterminava el poble: —Prou! Atura la mà! L’àngel del Senyor es trobava a l’era d’Aravna, el jebuseu.
• 1 Reis 19:4 i ell continuà desert endins tota una jornada. Finalment es va asseure sota una ginestera solitària i demanava la mort amb aquestes paraules: —Ja n’hi ha prou, Senyor! Pren-me la vida, que no soc pas millor que els meus pares.