2 Cròniques 20:12
Ets tu, Déu nostre, qui els has de judicar. Nosaltres no tenim prou força per a fer front a aquesta gran multitud que ara ens ataca; no sabem què fer, però tenim els ulls posats en tu.
— 2 Cròniques 20:12, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Salms 121:1-2 Càntic per al pelegrinatge. Alço els ulls a les muntanyes: d’on em vindrà l’ajuda? L’ajuda em vindrà del Senyor, que ha fet el cel i la terra.
- Salms 25:15 Sempre tinc els ulls posats en el Senyor, que allibera els meus peus del parany.
- Salms 141:8 A tu, Senyor, Déu meu, giro els meus ulls, en tu em refugio, no em deixis morir.
- Salms 123:1-2 Càntic de pelegrinatge. A tu que habites en el cel, alço els meus ulls. Com l’esclau té els ulls posats en les mans del seu amo i com l’esclava posa els ulls en les mans de la mestressa, tenim els ulls posats en el Senyor, el nostre Déu, fins que s’apiadi de nosaltres.
- Deuteronomi 32:36 El Senyor farà justícia al seu poble, s’apiadarà dels seus servidors, quan veurà que han perdut les forces i no queden ni infants ni adults.
- 2 Corintis 1:8-9 Germans, no volem que ho ignoreu: el perill que vam passar a l’Àsia ens va aclaparar enormement, més enllà de les nostres forces, fins al punt que desesperàvem de sortir-ne amb vida. Dins nostre ja ens donàvem per sentenciats a mort: tot va ser perquè no poséssim la confiança en nosaltres mateixos, sinó en Déu, que res
- Salms 9:19 Però el pobre no serà mai oblidat, no es veurà defraudada l’esperança dels humils.
- Salms 43:1 Fes-me justícia, Déu meu, defensa la meva causa contra una gent que no estima; allibera’m de l’home pervers i traïdor.
- 2 Samuel 14:11 Ella va replicar: —Que el rei juri pel nom del Senyor, el seu Déu, que el responsable de venjar la víctima no m’afegirà més desgràcies i no eliminarà el fill que em queda. Ell va assegurar: —Per la vida del Senyor, et juro que no caurà a terra ni un sol cabell del teu fill.
- 1 Samuel 3:13 Li anuncio que, per culpa d’ell, condemno per sempre la seva família; ell sabia que els seus fills no em tenien cap respecte i els ha deixat fer.
- Jonàs 2:4 »M’havies llançat als mars profunds, m’engolien les aigües abismals, els teus rompents i les teves onades em passaven pel damunt.
- Jutges 11:27 Per part meva, jo no t’he ofès. Ets tu qui et portes malament amb mi, fent-me la guerra. Que el Senyor, ell que és jutge, judiqui avui entre els israelites i els ammonites!”