2 Cròniques 34:5

Referències creuades

• 1 Reis 13:2 i, per ordre del Senyor, va cridar contra aquell altar, dient: —Altar, altar! Això t’anuncia el Senyor: “Naixerà un fill del llinatge de David, que es dirà Josies. Ell immolarà sobre teu els sacerdots dels recintes sagrats que cremen les ofrenes al teu damunt, i damunt teu cremaran ossos humans.”
• 2 Reis 23:16 Després Josies es va adonar dels sepulcres que hi havia allà, escampats per la muntanya, va fer-ne treure els ossos, va cremar-los a l’altar i així va profanar-lo. Llavors es va complir la paraula del Senyor que havia proclamat un home de Déu mentre Jeroboam era en aquell altar el dia de la seva dedicació. Josies va veure encara el sepulcre de l’home de Déu que havia anunciat el que ell ara feia,
• Jeremies 4:14 «Jerusalem, renta’t el cor de tot mal, si vols que jo, el Senyor, et salvi. Fins quan alimentaràs en el teu pit una absurda confiança?
• 2 Cròniques 34:7 va destruir els altars i els bosquets sagrats, va esmicolar els ídols fins a reduir-los a pols i va partir pel mig els emblemes del sol en tot el territori del regne d’Israel. Després se’n tornà a Jerusalem.
• Jeremies 3:10 I encara, quan Judà, la germana infidel, ha tornat a mi, no ho ha fet de cor, sinó fingidament. Ho dic jo, el Senyor.
• 2 Reis 23:20 Va degollar sobre aquells altars tots els sacerdots d’aquells recintes sagrats i va cremar-hi ossos humans. Després se’n tornà a Jerusalem.
• Jeremies 8:1-2 »En aquell temps, ho dic jo, el Senyor, trauran dels seus sepulcres els ossos dels reis de Judà i els dels seus prohoms, els dels sacerdots i els dels profetes, i els dels altres habitants de Jerusalem, i els exposaran al sol, a la lluna i a tot l’estol dels astres, que ells estimaven i a qui donaven culte: els havien
• Ezequiel 22:24 —Fill d’home, digues a Jerusalem que és una terra que no ha estat purificada, que no ha rebut la pluja el dia de la meva indignació.
• Nombres 35:33 No profaneu el país on viureu, perquè la sang profana la terra, i la sang vessada a la terra tan sols es pot expiar amb la sang del qui l’ha vessada.