2 Cròniques 36:16
Però ells feien befa dels missatgers de Déu, menyspreaven la paraula de Déu i es burlaven dels seus profetes, fins que la indignació del Senyor contra el seu poble s’arborà tant que ja no hi hagué remei.
— 2 Cròniques 36:16, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Ne 9,30+. (Ne 9,30)
Referències creuades
- Jeremies 5:12-13 Aquest poble ha renegat del Senyor. Ha dit: «Ell no és res. No ens passarà cap desgràcia, no ens tocaran l’espasa ni la fam. Els profetes no pesen més que el vent. El Senyor no els ha parlat. Que les seves amenaces recaiguin damunt d’ells!»
- Lluc 22:63-64 Mentrestant, els homes que custodiaven Jesús l’escarnien i li pegaven. Van tapar-li la cara i li preguntaven: —Fes de profeta! Digue’ns qui t’ha pegat!
- 2 Cròniques 30:10 Els missatgers van recórrer els territoris d’Efraïm i de Manassès, de ciutat en ciutat, fins a Zabuló, però la gent es reia d’ells i els escarnia.
- Salms 74:1 Cant. Del recull d’Assaf. Per què t’obstines, Déu nostre, a rebutjar-nos i t’indignes amb el ramat que pastures?
- 1 Tessalonicencs 4:8 Per tant, el qui rebutja el nostre ensenyament no rebutja un home, sinó Déu mateix, que us dona el seu Esperit Sant.
- Proverbis 6:15 Per això, de sobte, el sorprendrà l’aiguat; serà esclafat en un instant, sense remei.
- Jeremies 32:3 Sedecies, rei de Judà, l’hi havia reclòs després de fer-li aquest retret: «Per què profetitzes així? Tu dius: “Això diu el Senyor: Jo poso aquesta ciutat en mans del rei de Babilònia, que l’ocuparà,
- Salms 35:16 es mofen de mi, em cobreixen de sarcasmes, estrenyen les dents contra meu.
- Proverbis 1:24-31 Jo cridava i heu fet el sord, estenia la mà i no heu parat atenció: tant se us en dona, dels meus consells, i no feu cas de la meva exhortació. Però quan us toqui la desgràcia seré jo qui riurà, jo, qui escarnirà quan us agafi el pànic. Sí, quan us agafi el pànic com un temporal, quan la desgràcia us envesteixi com una
- Mateu 21:33-41 »Escolteu una altra paràbola: Hi havia un propietari que va plantar una vinya, la va envoltar d’una tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una torre de guàrdia . Després la va arrendar a uns vinyaters i se’n va anar lluny. Quan s’acostava el temps de la verema, envià els seus servents als vinyaters per rebre’n e
- Proverbis 29:1 L’home que va a la seva ni que el reprenguin serà esclafat en un instant, sense remei.
- Esdres 5:12 Després, com que els nostres avantpassats van provocar la indignació del Déu del cel, ell els posà en mans de Nabucodonosor, el caldeu, rei de Babilònia, que destruí aquest temple i deportà el poble a Babilònia.