Proverbis 29:1
L’home que va a la seva ni que el reprenguin serà esclafat en un instant, sense remei.
— Proverbis 29:1, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Pr 6,15. (Pr 6,15)
Referències creuades
- Proverbis 6:15 Per això, de sobte, el sorprendrà l’aiguat; serà esclafat en un instant, sense remei.
- 1 Samuel 2:25 Si un home peca contra un altre home, Déu serà el seu mitjancer; però si un home peca contra el Senyor, qui li farà de mitjancer? Però ells no feien cas del que deia el seu pare. El Senyor havia decidit que morissin.
- Zacaries 7:11-14 Però ells no volgueren escoltar, es van girar d’esquena i es van tapar les orelles per no sentir-hi. Van endurir els seus cors com el diamant i no feren cas dels ensenyaments i de les paraules que l’esperit del Senyor de l’univers els enviava per mitjà dels profetes d’altre temps. Aleshores el Senyor de l’univers es va
- Proverbis 28:18 Qui viu honradament se salvarà; qui porta una doble vida es perdrà en l’una o l’altra.
- Proverbis 1:24-31 Jo cridava i heu fet el sord, estenia la mà i no heu parat atenció: tant se us en dona, dels meus consells, i no feu cas de la meva exhortació. Però quan us toqui la desgràcia seré jo qui riurà, jo, qui escarnirà quan us agafi el pànic. Sí, quan us agafi el pànic com un temporal, quan la desgràcia us envesteixi com una
- Joan 6:70-71 Jesús els digué: —¿No us vaig escollir tots dotze? Però un de vosaltres és un diable. Es referia a Judes, fill de Simó Iscariot. Era ell, un dels Dotze, qui l’havia de trair.
- Joan 13:18 »No parlo per tots vosaltres. Sé qui vaig escollir, però s’havia de complir allò que diu l’Escriptura: El qui compartia el meu pa, m’ha traït el primer.
- Joan 13:26 Jesús respon: —És aquell a qui donaré el tros de pa que ara sucaré. Llavors suca el pa i el dona a Judes, fill de Simó Iscariot.
- 2 Cròniques 36:13 A més es va rebel·lar contra el rei Nabucodonosor, que li havia fet jurar per Déu que li seria fidel. Va anar a la seva i endurí el seu cor, en lloc de convertir-se al Senyor, Déu d’Israel.
- 2 Cròniques 36:15-17 El Senyor, Déu dels seus pares, els advertia sense parar per mitjà dels seus missatgers, perquè no volia fer desaparèixer el seu poble i el santuari on residia. Però ells feien befa dels missatgers de Déu, menyspreaven la paraula de Déu i es burlaven dels seus profetes, fins que la indignació del Senyor contra el seu p
- Fets 1:25 per a ocupar el lloc d’aquell ministeri apostòlic que Judes abandonà per anar-se’n al lloc que li corresponia.»
- Jeremies 35:13-16 —Això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: Ves a dir a la gent de Judà i als habitants de Jerusalem: “Apreneu la lliçó d’una vegada i feu cas de les meves paraules. Ho dic jo, el Senyor. Vegeu com es compleix l’ordre de Jehonadab, fill de Recab: ell va manar als seus fills que no beguessin vi, i fins avui ells no