2 Cròniques 5:13
Tocaven les trompetes i cantaven tan a l’uníson que se sentia una sola veu quan lloaven i enaltien el Senyor. Alçaven la veu al so de les trompetes, dels címbals i dels altres instruments musicals, lloant el Senyor i dient: «Que n’és, de bo! Perdura eternament el seu amor.» Llavors l’edifici es va omplir d’un núvol; era l’edifici del temple del Senyor.
— 2 Cròniques 5:13, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
2Cr 7,3.6; 2Cr 20,21; Sl 100,5+. (2Cr 7,3.6; 2Cr 20,21; Sl 100,5)
L’autor reprèn el text de 1Re 8,10-22 i continua la frase del v. 11a, després del parèntesi format pels vv. 11b-13a. (1Re 8,10-22; v. 11; vv. 11)
Referències creuades
- Esdres 3:11 Entonaven lloances i accions de gràcies al Senyor cantant a cors alterns: «Que n’és, de bo; perdura eternament el seu amor a Israel!» I tot el poble proferia grans aclamacions de lloança al Senyor, perquè posaven els fonaments del seu temple.
- Jeremies 33:11 els crits de joia i de festa, el cant del nuvi i de la núvia, i la veu dels qui portaran una víctima d’acció de gràcies al temple del Senyor, tot cantant: “Enaltiu el Senyor de l’univers! Que n’és, de bo, el Senyor! Perdura eternament el seu amor.” Perquè el Senyor diu: Renovaré la vida del país tal com era abans.
- 2 Cròniques 7:3 Quan els israelites veieren que el foc baixava i que la presència gloriosa del Senyor era damunt l’edifici del temple, s’agenollaren i es van prosternar tots sobre el paviment amb el front a terra enaltint així el Senyor: «Que n’és, de bo! Perdura eternament el seu amor.»
- Isaïes 52:8 Criden els teus sentinelles, alcen la veu, tots junts criden de goig quan veuen amb els seus ulls que el Senyor torna a Sió.
- Apocalipsi 5:8-14 Així que el prengué, els quatre vivents i els vint-i-quatre ancians es van prosternar davant l’Anyell; cada un tenia una cítara i una copa d’or, plena de perfums d’encens, que són les pregàries del poble sant. I entonaven un càntic nou que deia: —Ets digne de prendre el llibre i d’obrir-ne els segells, perquè has estat
- Salms 100:5 «Que n’és, de bo, el Senyor! Perdura eternament el seu amor, és fidel per segles i segles.»
- Salms 136:1-26 Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo! Perdura eternament el seu amor. Enaltiu el Déu dels déus. Perdura eternament el seu amor. Enaltiu el Senyor dels senyors. Perdura eternament el seu amor. L’únic que fa grans meravelles. Perdura eternament el seu amor. Va fer el cel amb saviesa. Perdura eternament el seu amor. Consoli
- Salms 95:1-2 Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa, aclamem la roca que ens salva; presentem-nos davant seu a lloar-lo, aclamem-lo amb cants de goig.
- 2 Cròniques 20:21 Llavors va reunir l’assemblea del poble per designar un grup de cantors que lloessin el Senyor quan fes aparèixer la seva santedat. Col·locats al davant de les tropes, havien de cantar: «Enaltiu el Senyor; perdura eternament el seu amor.»
- Èxode 40:34-35 Llavors el núvol va cobrir la tenda del trobament, i la presència gloriosa del Senyor omplí tot el tabernacle. Moisès ja no pogué entrar a la tenda, perquè s’hi havia posat el núvol i la presència gloriosa del Senyor havia omplert tot el tabernacle.
- Jeremies 32:39 Faré que tots tinguin un sol cor i un sol comportament, tots em veneraran dia rere dia, per a bé d’ells i dels seus descendents.
- Salms 68:25-26 Ja es veuen les processons, Déu meu; són processons del meu Déu, el meu rei, dins el santuari. Els cantors obren el seguici, el clouen els músics; al mig, les donzelles toquen tamborins.