Apocalipsi 5:8
Així que el prengué, els quatre vivents i els vint-i-quatre ancians es van prosternar davant l’Anyell; cada un tenia una cítara i una copa d’or, plena de perfums d’encens, que són les pregàries del poble sant.
— Apocalipsi 5:8, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Lit.: dels sants, és a dir, els cristians (vegeu Ap 11,18; Ap 13,7.10; Ap 14,12; Ap 16,6; Ap 17,6; Ap 18,20.24; Ap 19,8; Ap 20,9; Dn 7,21). Vegeu també Ap 8,3-4; Sl 141,2. (Ap 11,18; Ap 13,7.10; Ap 14,12; Ap 16,6; Ap 17,6; Ap 18,20.24; Ap 19,8; Ap 20,9; Dn 7,21; Ap 8,3-4; Sl 141,2)
Referències creuades
- Salms 141:2 Que pugi el meu prec davant teu com l’encens; que les meves mans alçades siguin com l’ofrena del capvespre.
- Apocalipsi 8:3-4 Llavors va venir un altre àngel amb un encenser d’or i es va posar vora l’altar. Li donaren perfums d’encens a mans plenes, perquè els oferís, amb les pregàries de tot el poble sant, a l’altar d’or que hi ha davant el tron. I el fum de l’encens, junt amb les pregàries del poble sant, va pujar de mans de l’àngel fins a
- Filipencs 2:9-11 Per això Déu l’ha exaltat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè en el nom de Jesús tothom s’agenolli al cel, a la terra i sota la terra, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare.
- Apocalipsi 4:10 els vint-i-quatre ancians es prosternaven davant el qui seu al tron, adorant el qui viu pels segles dels segles. Posaven les seves corones davant el tron i proclamaven:
- Apocalipsi 5:14 Els quatre vivents responien: —Amén. I els ancians es van prosternar adorant.
- Salms 33:2 Celebreu el Senyor amb la lira, canteu-li amb l’arpa de deu cordes;
- Apocalipsi 14:2-3 i vaig sentir del cel una veu que era com el bramul de les onades, com el retruny d’un gran tro; la veu que vaig sentir era semblant al so dels qui s’acompanyen amb la cítara. Cantaven un càntic nou davant el tron i davant els quatre vivents i els ancians. I ningú no podia aprendre aquell càntic fora dels cent quaranta
- Apocalipsi 4:4 Al seu voltant hi havia vint-i-quatre trons, on seien vint-i-quatre ancians, que portaven vestits blancs i corones d’or al cap.
- Apocalipsi 4:8 Cada un dels quatre vivents tenia sis ales, i estaven plens d’ulls que miraven tot al voltant i cap al tron. Nit i dia no paraven de repetir: « Sant, sant, sant és el Senyor, Déu de l’univers , el qui era, el qui és i el qui ve.»
- Apocalipsi 7:10-12 I proclamaven amb veu forta: —La salvació és del nostre Déu, que seu al tron, i de l’Anyell. I tots els àngels que s’estaven drets al voltant del tron, dels ancians i dels quatre vivents es van prosternar davant el tron amb el front fins a terra i adoraven Déu dient: —Amén. Lloança, glòria, saviesa, acció de gràcies, h
- Apocalipsi 19:4 Aleshores els vint-i-quatre ancians amb els quatre vivents es van prosternar i adoraven Déu, que seu al tron, dient: —Amén! Al·leluia!
- Romans 14:10-12 Tu, doncs, per què judiques el teu germà? I tu, per què el menysprees? Tots hem de comparèixer davant el tribunal de Déu. Tal com diu l’Escriptura: Ho dic jo, el Senyor: Tan cert com visc, afirmo que davant meu s’agenollarà tothom, i tots els llavis donaran glòria a Déu. Per tant, cada un de nosaltres haurà de donar co