2 Reis 22:7
I que no els demanin comptes dels diners que els posen a les mans, perquè són gent de tota confiança.
— 2 Reis 22:7, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- 2 Reis 12:15 sinó que tot ho donaven als encarregats de les obres perquè fessin les reparacions necessàries al temple del Senyor.
- 1 Corintis 4:2 Ara bé, dels administradors, l’únic que n’esperem és que siguin fidels.
- 2 Cròniques 24:14 Quan van acabar, dugueren al rei i a Joiadà la resta dels diners, i ells els destinaren a l’utillatge del temple del Senyor: utensilis per al culte i per als holocaustos, copes i objectes d’or i de plata. Mentre Joiadà va viure, sempre s’oferiren holocaustos en el temple.
- Proverbis 28:20 L’home lleial serà beneït en abundància, qui té pressa d’enriquir-se no es mantindrà innocent.
- 2 Corintis 8:20-21 D’aquesta manera volem evitar motius de crítica en l’administració d’una quantitat tan gran: hem de procurar fer el bé no solament davant de Déu, sinó també davant els homes.
- Lluc 16:10-12 Qui és fidel en una cosa molt petita, també és fidel en una de gran, i qui enganya en les coses petites, també enganya en les grans. Per tant, si no heu estat fidels en l’administració del diner, que és enganyós, ¿qui us confiarà els béns veritables? I si no heu estat fidels en les coses que són d’un altre, ¿qui us don
- Nehemies 7:2 Vaig confiar l’administració de Jerusalem a Hananí, germà meu, i a Hananià, comandant de la ciutadella, home lleial i fidel a Déu com pocs.
- 3 Joan 1:5 Estimat, demostres que ets fidel quan treballes pels germans, i més si són forasters.
- Èxode 36:5-6 per anar a parlar amb Moisès. Li van dir: —El poble porta més del que cal per a l’obra que el Senyor ha manat de fer. Llavors Moisès va ordenar que es fes aquesta crida pel campament: «Que ningú, ni home ni dona, no aporti més ofrenes per a l’obra del santuari.» I el poble no va aportar res més:
- 2 Timoteu 2:2 Allò que has escoltat dels meus llavis en presència de molts testimonis, confia-ho a homes fidels que siguin capaços d’ensenyar-ho també a d’altres.