2 Samuel 13:25
El rei li va respondre: —No, fill meu. No podem venir tots. Seria per a tu una càrrega excessiva. Absalom insistia, però David no va accedir-hi, i el va acomiadar amb la seva benedicció.
— 2 Samuel 13:25, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Fets 16:15 Un cop batejats ella i la seva família, ens va pregar: —Si em teniu per fidel al Senyor, veniu a casa meva i quedeu-vos-hi. I ens hi va fer anar per força.
- Lluc 24:29 Però ells van insistir amb força dient-li: —Queda’t amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar. I va entrar per quedar-se amb ells.
- Rut 2:4 Quan Booz va arribar de Betlem, saludà els segadors: —El Senyor sigui amb vosaltres! Ells van respondre: —Que el Senyor et beneeixi!
- Gènesi 19:2-3 Després va dir: —Si us plau, senyors meus, feu-me l’honor de venir a casa del vostre servent. Us rentareu els peus i podreu passar-hi la nit. Demà al matí continuareu el vostre camí. Ells van respondre: —No cal. Farem nit a la plaça. Però Lot va insistir tant que van anar a casa d’ell. Els va preparar sopar, va coure p
- Lluc 14:23 »El senyor va dir al servent: »—Surt pels camins i pels horts i insisteix que entri gent fins que s’ompli la casa.
- 2 Samuel 14:22 Joab es va prosternar amb el front a terra i va beneir el rei. Després digué: —Avui el teu servent veu ben clar que gaudeix del teu favor, rei i senyor meu. El rei ha fet allò que el seu servent li indicava.
- Jutges 19:7-10 El levita ja s’aixecava per anar-se’n, però el seu sogre va insistir tant que s’hi va quedar encara una altra nit. Quan, al matí del cinquè dia, es llevà per anar-se’n, el pare de la noia li digué: —Menja i pren forces. Tot menjant plegats, es van entretenir fins avançada la tarda. Quan el levita es disposava a anar-se