2 Samuel 15:14
Llavors David va dir a tots els oficials i consellers que eren amb ell a Jerusalem: —Correu, fugim, que si no ho fem no ens escaparem pas d’Absalom! No us entretingueu, anem-nos-en, que, si s’afanya i ens atrapa aquí, a més de matar-nos a nosaltres podria passar la ciutat a tall d’espasa.
— 2 Samuel 15:14, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- 2 Samuel 19:9 Llavors el rei es va alçar i anà a asseure’s al portal. Entre els soldats va córrer la notícia: —El rei s’ha assegut al portal! I tots van acudir-hi. Els d’Israel, partidaris d’Absalom, havien fugit, cadascú a casa seva.
- Salms 55:3-11 Escolta atentament i respon-me! Vaig perdut, portant arreu el meu dolor, empès pels crits dels enemics i la fúria dels malvats. Aboquen damunt meu malediccions, m’odien amb tota la ràbia. Dintre meu sento el cor adolorit, un pànic de mort m’atenalla, m’envaeixen la por i el tremolor, s’apodera de mi l’esgarrifança. I d
- Mateu 11:12 Des de Joan Baptista fins ara, el Regne del cel sofreix violència, i gent violenta se’n vol apoderar.
- Lluc 10:15 I tu, Cafarnaüm, ¿et penses que seràs enaltida fins al cel? Al país dels morts, baixaràs!
- 2 Samuel 23:16-17 Aquells tres herois s’obriren pas pel mig del campament dels filisteus, anaren a pouar aigua a la cisterna de l’entrada de Betlem i la van oferir a David. Però ell, de cap manera no en volgué beure. Tot abocant-la a terra, la va oferir al Senyor, mentre deia: —Déu me’n guard, de beure-la! Aquesta aigua és la sang d’uns
- Salms 51:18 Les víctimes no et satisfan; si t’oferia un holocaust, no me’l voldries.
- Salms 3:1-8 Salm del recull de David. De quan fugia del seu fill Absalom. Senyor, quants n’hi ha que em persegueixen! Són molts els qui s’alcen contra meu. Són molts els qui diuen de mi: «No espereu pas que Déu el salvi.» Pausa Però tu, Senyor, ets l’escut que em protegeix, ets la meva glòria, aixeques el meu cap. Quan crido invoc
- Ezequiel 46:18 »El sobirà no prendrà res de l’heretat d’un membre del seu poble, no l’espoliarà de la seva propietat. L’heretat dels fills del sobirà sortirà, doncs, del patrimoni reial, perquè ningú del meu poble no sigui tret de la seva propietat.»
- Salms 137:5-6 Si mai t’oblidava, Jerusalem, que caigui en l’oblit la meva dreta. Que se m’encasti la llengua al paladar si no guardés el teu record, si no posés Jerusalem al capdamunt dels cants de festa.
- 2 Samuel 12:11 Això diu el Senyor: Faré que el mal s’aixequi de la teva pròpia família. Davant els teus propis ulls et prendré les dones i les donaré a un dels teus, que jaurà amb elles a plena llum del dia.