2 Samuel 17:23
Mentrestant, Ahitófel, en veure que el seu consell no havia estat seguit, va guarnir l’ase, se n’anà a casa seva, al seu poble, va fer testament i es va penjar. Fou enterrat al sepulcre familiar.
— 2 Samuel 17:23, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
En la narració bíblica la mort d’Ahitófel és la mort d’un traïdor que ha fracassat. Noteu els paral·lels amb la mort de Judes (Mt 27,5). El suïcidi d’Ahitófel és únic en tot l’AT, ja que no té lloc en el camp de batalla (vegeu Jt 9,54; 1Sa 31,4-6; 1Re 16,18; 2Ma 14,41-46). (Mt 27,5; Jt 9,54; 1Sa 31,4-6; 1Re 16,18; 2Ma 14,41-46)
Referències creuades
- Mateu 27:5 Ell va llençar les monedes al santuari i sortí. Se’n va anar i es va penjar.
- 2 Samuel 15:12 Mentre Absalom oferia els sacrificis, va fer venir Ahitófel, conseller de David, des de Guiló, vila on ell residia. La conjuració s’enfortia, i els partidaris d’Absalom anaven augmentant.
- 2 Reis 20:1 Per aquell temps, el rei Ezequies es va posar malalt de mort. El profeta Isaïes, fill d’Amós, el va anar a veure i li digué: —Això et fa saber el Senyor: “Prepara-ho tot, perquè ben aviat moriràs: la teva vida s’acaba.”
- 1 Reis 16:18 Quan Zimrí va veure que tenia perduda la ciutat, es va refugiar a la torre del palau reial, va calar-hi foc i va morir.
- Salms 5:10 En els seus llavis no hi ha sinceritat, tenen el cor ple d’intriga; la seva boca és un sepulcre obert, la seva llengua només afalaga.
- 2 Samuel 15:31 Van comunicar a David que Ahitófel també era dels conjurats amb Absalom, i David va exclamar: —Senyor, fes tornar insensats els consells d’Ahitófel!
- Proverbis 19:3 És per la seva niciesa que l’home marra el camí, però ell s’enfurisma contra el Senyor.
- Salms 55:23 Deixa en mans del Senyor el teu destí i ell et sostindrà. No permetrà mai de la vida que el just trontolli.
- Proverbis 16:18 L’orgull s’encamina al desastre, l’arrogància acaba per terra.
- Job 31:3 ¿No és el desastre per al malvat, l’adversitat per als malfactors?
- 1 Samuel 31:4-5 Saül va ordenar al seu escuder: —Desembeina l’espasa i clava-me-la, abans no arribin aquests incircumcisos i ho facin ells: em convertiria en la seva riota. Però l’escuder no va gosar clavar-la-hi, pel gran respecte que li tenia. Llavors Saül va plantar a terra l’espasa i s’hi tirà al damunt. En veure l’escuder que Saü