2 Samuel 18:17
Després agafaren Absalom, el van llençar dins una gran fossa enmig del bosc i van apilar-hi un gran munt de pedres. La gent d’Israel van fugir tots, cadascú a casa seva.
— 2 Samuel 18:17, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Compareu-ho amb Js 7,26+. (Js 7,26)
Referències creuades
- Josuè 7:26 El munt de pedres que hi van aixecar a sobre encara hi és avui. Per aquest fet, l’indret s’anomena vall d’Acor. Així s’apaivagà l’enuig del Senyor.
- Josuè 8:29 Va fer penjar el rei d’Ai en un arbre i l’hi deixà fins al vespre. A posta de sol, feu despenjar el cadàver. El van llançar a l’entrada de la ciutat i aixecaren sobre ell un gran munt de pedres que encara hi és avui.
- 2 Samuel 19:8 Aixeca’t i surt a dir unes paraules sentides als teus combatents. Et juro pel Senyor que, si no ho fas, no n’hi haurà cap que passi aquesta nit amb tu! Aquesta fora la pitjor situació de totes les que has passat des de jove fins ara.
- Jeremies 22:18-19 »Per tant, el Senyor anuncia això contra Joiaquim, fill de Josies, rei de Judà: »Per ell no entonaran complantes: “Ai, germà! Ai, germana!” Per ell no entonaran complantes: “Ai, senyor! Ai, majestat!” Serà enterrat com els ases, arrossegat i llançat fora, lluny dels portals de Jerusalem.»
- 2 Samuel 20:1 Però hi havia un pocavergonya, un benjaminita que es deia Xeba i era fill de Bicrí, que va tocar el corn i va cridar: —No tenim cap part amb David. No compartim cap heretat amb el fill de Jessè. Cadascú a casa seva, gent d’Israel!
- Proverbis 10:7 La memòria del just serà beneïda, el nom del malvat serà oblidat.
- 2 Samuel 20:22 La dona, amb el seu bon seny, anà a trobar tots els seus conciutadans i van tallar el cap de Xeba, fill de Bicrí, i el llançaren a Joab. Aquest va tocar el corn, van aixecar el setge i cadascú es retirà a casa seva. Joab se’n tornà a Jerusalem, prop del rei.
- Josuè 10:27 A posta de sol, manà que els despengessin i que els llancessin a la cova on s’havien amagat. Després van tapar-ne l’entrada amb unes grans pedres, que encara hi són avui.