Josuè 8:29
Va fer penjar el rei d’Ai en un arbre i l’hi deixà fins al vespre. A posta de sol, feu despenjar el cadàver. El van llançar a l’entrada de la ciutat i aixecaren sobre ell un gran munt de pedres que encara hi és avui.
— Josuè 8:29, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Js 10,27. Els cadàvers dels executats no podien quedar penjats durant la nit (Dt 21,22-23). (Js 10,27; Dt 21,22-23)
Js 7,26+. (Js 7,26)
Referències creuades
- Deuteronomi 21:22-23 »Quan un home que ha comès un crim és sentenciat a mort i l’executen penjant-lo en un arbre, el seu cadàver no ha de quedar penjat tota la nit. L’han d’enterrar el mateix dia, perquè tot home penjat en un patíbul és un maleït de Déu. No profanis el país que el Senyor, el teu Déu, et dona en possessió.
- Josuè 7:26 El munt de pedres que hi van aixecar a sobre encara hi és avui. Per aquest fet, l’indret s’anomena vall d’Acor. Així s’apaivagà l’enuig del Senyor.
- 2 Samuel 18:17 Després agafaren Absalom, el van llençar dins una gran fossa enmig del bosc i van apilar-hi un gran munt de pedres. La gent d’Israel van fugir tots, cadascú a casa seva.
- Salms 107:40 Ell mateix, que confon els poderosos, els fa errar per un desert sense camins.
- Ester 7:10 Un cop penjat Aman a la forca que havia preparat per a Mardoqueu, la indignació del rei es va apaivagar.
- Salms 110:5 El Senyor és al teu costat i abat els reis el dia que s’indigna.
- Josuè 10:26-28 I, havent dit això, Josuè va executar els reis i feu penjar els seus cossos en cinc arbres, i van estar-s’hi fins al vespre. A posta de sol, manà que els despengessin i que els llancessin a la cova on s’havien amagat. Després van tapar-ne l’entrada amb unes grans pedres, que encara hi són avui. Aquell mateix dia, Josuè
- Josuè 10:33 Llavors Oram, rei de Guèzer, pujà a socórrer Laquix, però Josuè el va derrotar, a ell i a tot el seu exèrcit, i no deixaren cap supervivent.
- Josuè 10:30 El Senyor la va fer caure en mans dels israelites, juntament amb el seu rei. Van passar tots els habitants a tall d’espasa, sense deixar-hi cap supervivent. Josuè tractà el rei de Libnà com havia tractat el rei de Jericó.
- Apocalipsi 19:17-18 Després vaig veure dret dalt al sol un àngel que cridava amb veu forta a tots els ocellots que volaven altíssims pel cel: —Veniu, aplegueu-vos per al gran banquet que Déu prepara, on menjareu carn de reis, carn de generals, carn d’herois, carn de cavalls, carn de genets, carn de tots els homes, lliures i esclaus, petit
- Fets 12:23 Però de sobte un àngel del Senyor el va ferir de mort, perquè havia usurpat l’honor degut a Déu. Va ser rosegat pels cucs i va morir.